anar a nevagció

CRÍTICA DEL CONCEPTE MARXISTA D’INDIVIDU SOCIAL I PRAXI POLÍTICA. (NF) 25 Juny 2008

Publicat per salmeron a: General , afegeix un comentari

Segons Marx (1818-83) no existeix el Robinson Crusoe. Cap individu crea ell sol els mitjans necesaris per a la seva autosubsitència. Hi ha un cert paral.lelisme amb la idea aristotèlica de l’anthropos zoon politikon. L’home és un animal social. El que passa és que els fonaments filosòfics són molt diferents i el marxisme implica un determinisme social i històric (1) que no implica l’aristotelisme.
El primer que fan els homes, diu Marx a “La ideologia alemanya”, és procurar-se l’aliment, el vestit i l’habitatge. Això que sembla de sentit comú i, per tant, filosòficament neutre, no ho és tant. No es refereix a l’ordre cronològic de les coses, cosa que ningú negarà, sinó al fonament material de l’existència humana i, per tant, també de la vida espiritual humana.
Diu Marx que l’individu és la cristal.lització del conjunt de les seves relacions socials de producció. (2) Dit així l’individu no existeix com a tal. Aquesta idea és antitètica de la noció kantiana de subjecte, i de tota la praxi política del liberalisme. Al pròleg de “Contribució a la crítica de l’Economia Política” (1859) Marx aprofondeix en aquesta línia i diu que no és la consciència la que crea l’èsser social, sinó l’èsser social el que crea la consciència. En aquest sentit el marxisme és una mena d’holisme metodològic. (3) La societat és el marc previ dins del qual es realitza l’individu. És la societat la que té entitat ontològica (4) no l’individu. És cert que en altres parts de la seva obra suavitza aquest determinisme tan radical dient que els individus actuen lliurement, però dins d’un marc social previ que no han escollit. Això ho diu a: “La Sagrada Famíl.lia” (1845). Però el seu monisme cientificista (5) el feia tendir sempre cap a un determinisme social prou radical com per anul.lar tota subjectivitat individual.
El mèrit de Marx és haver descovert l’individu dins del marc de la seva estructura socio-econòmica. Té raó en què la subjectivitat no existeix autofonamentada en si mateixa. Això només pertany al “cel de la metafísica” com diria el mateix Marx. Però aquesta mena d’ontologia materialista (6) ha tingut històricament conseqüències polítiques incompatibles amb la llibertat individual. Tal cosa no vol dir que Marx tinguès la culpa. Pot ser tenia raó Karl R. Popper quan deia a “La societat oberta i els seus enemics” (1945) que Marx volia una societat oberta, han sigut els estalinistes els que han fet una interpretació que ha portat a una societat totalitària. En qualsevol cas el determinisme social (1) i l’ontologia materialista (6) no ajuden gens ni mica a justificar la llibertat individual.
Marx creia ingènuament en una harmonia perfecta entre societat i individu. Si s’allibera l’individu de l’opresió de classe també s’alliberen les potencialitats individuals. I d’alguna manera tenia sentit aquesta creença. Però el fet de concebre l’individu com a merament social, no fa possible fonamentar els drets en l’individu com a subjecte.
Des d’un punt de vista d’anàlisi social o com a ciència social la metodologia marxista té un valor limitat. Té raó Marx en què els individus no són Robinson Crusoe. El marc social és previ a l’individu. Però jo crec que als individus hi ha quelcom d’irreductible. Els individus sempre aporten una visió o projecte irreductible al marc de relacions socials dins del qual es desenvolupa. La societat no constitueix l’individu, sinó que és el marc fora del qual és impossible la seva realització. Només així té sentit defensar la democràcia liberal en política i l’intervencionisme en economia.

(1). DETERMINISME SOCIAL I HISTÒRIC. Tota mena de determinisme implica l’explicació de l’acció humana per causes alienes a la voluntat. El determinisme social implican que l’individu actúa per causes socials. El determinisme històric implica que l’individu és historicitat, no seria el mateix a un altre marc històric.
(2). RELACIONS SOCIALS DE PRODUCCIÓ. La producció material no es produeix aïlladament, sinó que els individus tenen una determinada relació als mitjans de producció i una relació de classe entre ells. Marx vol dir que les possibilitats d’un individu venen determinades per si ha nascut burgès, proletari rentista, etc.
(3). HOLISME METODOLÒGIC. En sociologia mètode que consisteix en què la part s’explica pel tot, o l’individu pel conjunt.
(4). ENTITAT ONTOLÒGICA. Té entitat ontològica el que és per si mateix sense dependre de quelcom aliè.
(5). MONISME CIENTIFICISTA. S’entèn el conjunt de la realitat o com a reductible a la unitat. El monisme és cientificista quan s’explica tota la realitat des d’un paràmetre només científic o suposadament científic.
(6). ONTOLOGIA MATERIALISTA. Pretensió segons la qual la matèria és l’èsser, fonament de tota altra realitat.

JOAN PERE SALMERÓN I CLARES. (19-VI-2008).