anar a nevagció

LA SITUACIÓ POLÍTICA D’ERC DESPRÈS DEL 25è CONGRÈS NACIONAL. (ND) 16 Juny 2008

Publicat per salmeron a: General , afegeix un comentari

El passat dissabte dia 7 va ser escollit com a President del Partit per un 37% dels vots. Joan Ridao és el nou Secretari General. L’opció més renovadora, la de Joan Carretero, va quedar amb un 27% dels vots. Jo personalment vaig votar en blanc encara que la candidatura més propera a les meves idees era la de Carretero i Ruth Carandell. En qualsevol cas hi ha un criteri meu decisiu que no el segueix Carretero. Aquest vol iniciar una política de confrontació amb l’Estat espanyol. Jo penso que la confrontació democràtica amb l’Estat espanyol és inevitable, però ara la tasca principal no és aquesta. Es tracta de saber definir bé el nacionalisme català i sobre aquesta base entendre quin és el nostre electorat. La base de les derrotes electorals és no haver entès bé quin és l’electorat propi i primar el finançament sobre la qüestió nacional, com si fos possible crear una majoria social i política a partir de laz política econòmica independentista. La majoria social i política només és possible a llarg termini i no a partir de cap necessitat econòmica, sinó a partir de la consciència democràtica sobre la necessitat de l’emancipació nacional. Cap opció a la direcció del partit partia de criteris similars als meus, i per això vaig votar en blanc.
Ahir, dissabte 14 va haver el 25é Congrès Nacional. Van parlar en Carod i en Puigcercós com a direcció sortint. El gran mèrit d’en Carod és haver fet pujar el partit. L’error és no haver-lo sabut mantenir. Evidemment la meva postura és contrària a la de la direcció del partit al període 2004-08, perquè a més tampoc analitza els fracasos electorals. Sembla que pensin que la política està bàsicament encertada, cal esperar que doni fruits. Ara bé, Joan Ridao, com a nou Secretari General, ja ha dit que el militant té dret a discrepar, però també té el deure d’acomplir les directrius del partit. Totalment d’acord. La disciplina de partit és la base de la unitat política. La discrepància política no va contra la unitat política del partit si està d’acord amb els fonaments ideològics i es tradueix en una proposta de canvi polític dins dels procediments legítims i reglamentaris del partit quan sigui el moment.
Per la tarda va haver el debat de les esmenes. Només van prosperar dues, crec que d’Esquerra Independentista. Moltes es van anar retirant o transaccionant, i no moltes es van pasar a votació. Jo tenia 4 esmenes sobre política social. D’aquestes 4 dos van ser incorporades i les altres 2 em van demanar que les retirès. Aleshores jon vaig defensar l’argumentació de les dues que retirava. Evidemment desprès ja no es va pasar a votació, vaig aprofitar els dos minuts per defensar els meus criteris sobre política social. Bàsicament vaig defensar la necessitat de corregir el mercat lliure mitjançant intervenció pública, sense que això impliqui cap mena d’igualitarisme absolut; sinó igualtat d’oportunitats. Prèviament al Congrès ja m’havien incorporat una sobre definició de l’Estat espanyol com a unitari descentralitzat, front a la idea de qué és centralista. El problema no és que sigui centralista, que no ho és, sinó que la sobirania és única del poble espanyol i això va contra els drets fonamentals de les nacions oprimides. Jo tenia 5 grups més d’esmenes sobre l’electorat d’Esquerra, les possibilitats polítiques del partit dins de les actuals institucions, el futur immediat, els Països Catalans i la definició ideològica del partit que com que no me les van aprovar no les vaig poder defensar al Congrès, ni negociar-les prèviament.
El resultat va ser una ponència amb la que no estic d’acord per massa continuista, però contra la que no vaig votar que no perquè hi ha tres esmenes mevesx incorporades.
La situació política que s’obre ara a ERC tenint en compte que bàsicament ha triomfat el continuisme és la dev l’apronfondiment en les causes que ha portat al cicle de fracassos electorals. Una renovació política com cal que ha de ser més profunda i radical que la que vol Joan Carretero, només serà possible quan el partit entengui la irrealitat de les pretensions que han portat el partit a l’atzucac on està ficat. Únicament és qüestió de temps. Una bona anàlisi crítica només és possible que tingui conseqüències pràctiques quan la base militant es vegi obligada a despertar de l’actual “somni dogmàtic”: la confusió entre principis i realitat.

JOAN PERE SALMERÓN I CLARES (15-VI-2008).