L’ACTUAL ETAPA POLÍTICA DE L’INDEPENDENTISME A CATALUNYA. 4 Juny 2008
Publicat per salmeron a: General , trackback L’independentisme català viu la seva primera experiència política important fa molt poc. 5 anys és molt poc en el desenvolupament polític i ideològic d’un partit o moviment polític.
L’independentisme realment important a Catalunya és el d’ERC. L’anomenat independentisme “revolucionari” és merament testimonial. Amb molta facilitat diuen “botiflers” a ERC. Ells ni tan sols són una alternativa política ni són revolucionaris perquè no tenen una ideologia qualitativament diferent de les existents fins ara. Quan diuen “botiflers” d’ERC cometen dos errors: voluntarisme polític i no entendre de quina manera l’actual etapa política influeix sobre la direcció política. Parlen com si en polñitica es poguès fer el que es vol. Per altra banda no han vist la inevitabilitat de l’actual etapa política de l’independentisme a Catalunya, que es caracteritza per la immaduresa política.
En política no hi ha un determinisme fort. El que hi ha és la relació entre les circumstàncies objectives i la capacitat de la direcció política per interpretar-les. Quan la direcció política segueix una determionada línia no és que s`hagi vist obligada per les circumstàncies objectives, sinó que actúa d’acord amb la pròpia interpretació política. L’actual etapa es caraccteritza per la incapacitat d’entendre bé la situació política el 2003-04 i la continuacioó dwe la mateixa línia errònia malgrat els fracasos electorals. Això és el que marca l’actual etapa política. Les mateixes circumstàncies objectives ben interpretades haurien consolidat l’espai polític independentista. L’objectivitat de la situació política no fonamenta la interpretació de la direcció política, sinó que és límit a la seva acció. La interpretació és lliure, depèn de la capacitat intel.lectual de combinar experiència i anàlisi. Si la interpretació és encertada s’aconsegueix l’objectiu, si és errònia continuarà ensopegant sempre amb la realitat.
El fracàs a les municipals del 2007 i a les espanyoles d’aquest any no ha despertat encara la direcció política d’ERC ni les alternatives, que en el que és sencial no són gens renovadores, del “somni dogmàtic” de creure que la realitat i els principis són la mateixa cosa. Sembla com si la independència fos un bé indistintament per a tothom. Aquesta creença porta a no definir amb claredat quin és l’electorat propi. ERC ho vol tot i ja. Evidemment que la lluita independentista és la lluita per la democràcia, i tot el que no arribi a independència no és democràcia. Però qui diu que tothom vulgui la democràcia, en una situació en la que ni tan sols es defineixen les relacions entre independència i democràcia?.
La interpretació política falla en tres punts esencials: a) la política econòmica no pot atraure ningú independemment de l’interès per l’emancipació nacional, b) el gradualisme no pot superar la sobirania espanyola, i c) no existeix cap majoria social ni política per plantejar res seriòs el 2014. Evidemment que jo no sóc dogmàtic, però crec que el temps em donarà la raó.
El coneixement humà es composa d’experiència i anàlisi. L’experiència sense anàlisi és cega. L’anàlisi sense experiència és buida. El 2003-04 hi ha una anàlisi sense experiència. Es va fer un tripartit sobre la base d’una abstracció mental. 5 anys desprès hi ha experiència sense anàlisi. Ningú que pretèn la direcció política del partit ha analitzat seriosament el fracàs electoral. Continua vigent la mateixa abstracció mental del 2003-04. En cert sentit tenen raó. Encara no hi ha prou evidència empírica per falsar les hipòtesis sobre les que es va formar el primer tripartit. La realitat objectiva serà la que obligarà a canviar de rumb. Encara hem d’esperar uns quants anys a que l’única alternativa independentista real de Catalunya (ERC) es renovi de debó.
Aquest 25è Congrès Nacional nom farà cap renovació real, sigui quin sigui el resultat. La facticitat històrica, la tossuda realitat objectiva, portarà ERC a un carreró sense sortida. O interpreta bé la realitat objectiva i consolida l’espai polític radical, o sinó poden passar varies coses i cap bona. Pot pasar en el millor dels casos que romanguin fidels els de sempre. Però també pot pasar que s’esfondri totalment i el nacionalisme quedi totalment en mans de CIU. La història, i no massa llunyana, determinarà el futur d’ERC.
JOAN PERE SALMERÓN I CLARES (2-VI-2008).
Comentaris»
encara no hi ha cap comentari, vols ser el primer?