anar a nevagció

NECESSITAT D’APROPAR EL PENSAMENT FILOSÒFIC A TOTES LES CAPES DE LA POBLACIÓ. 2 Juny 2008

Publicat per salmeron a: General , trackback

Aquest article m’ho ha inspirat l’observació d’un lector i company meu. Encara que s’entengui es fan difícil d’assimilar tants conceptes filosòfics. Per això m’aconsella que rebaixi el nivell, perquè és més fàcil baixar de nibvell que pujar; em va dir. El meu blog no és popular, segons ell.
Vull donar-li la raó en el sentit de la necessitat de divulgar el pensament filosòfico-polític. La filosofia és de claríssima arrel aristocràtica. Neix a l’Àsia Menor fa uns 2500 anys. La mentalitat era totalment aristocràtica, no en el sentit marxista de classe, sinó en el sentit d’un elitisme intel.lectual. La majoria dels filòsofs grecs van mantenir una postura elitista. Plató, fins i tot no volia que la seva obra la llegís la gent vulgar. L’Edat Mitjana subordina la filosofia a la teologia (philosophia ancilla theologiae). La filosofia mitjaval es desenvolupa primer als monestirs i desprès a les Universitats. Era totalment elitista. Únicament els interessava “vulgaritzar” la teologia. Això ho feien mitjançant pintures a les esglèsies il.lustratives del missatge evangèlic. Estava dirigit al poble analfabet que ni ssavia de l’existència dels refinats arguments teològics de la seva època. L’època moderna, que come´ça al segle XVI, ja es preocupa més per la divulgació de la cultura. A més la imprempta ja existia des del segle XV. això afavoreix l’aparició d’una opinió pública més o menys il.lustrada més àmplia que els monjos i determinades fraccions de la noblesa.
De totes maneres el pensament filosòfic a qualsevol època implica una conceptualització que sense la deguda formació és molt difñicil o inmpossible d’assimilar. A l’època moderna (segles XVI-XVIII) la filosofia arriba també a la nova burgesia ascendent. Però això no vol dir que tots els burgesos la puguin assimilar fàcilment, sinó que la seva posició social no els allunya dels coneixements més elevats que exigeixen temps i dedicació.
Al segle XVIII Kant, l’autor de les tres crítiques (de la raó pura, de la raó pràctica i de la facultat de jutjar), va escriure la “Fonamentació de la metafísica dels costums” per tal de fer divulgatives les seves idees de la “Crítica de la raó pràctica”. Els especialistes diuen que el nivell d’ambdós llibres és igualment per a especialistes. Jo he llegit els dos llibres i l’única diferència evident és que la “Fonamentació…” té menys pàgines.
Ja a l’època contemporània el marxisme ha desenvolupat una filosofia d’arrel hegeliana, gens popular, en el sentit de què els conceptes marxistes més filosòfics no arriben precisament a la classe obrera no il.lustrada. El seu pensament econòmic tampoc arriba a les classes populars. La classe obrera no instruida no s’ha llegit “El Capital”, sinó només les capes il-lustrades de la societat. Igual que a l’època moderna la cultura s’extèn a la burgesia, però aixo no volia dir que tot burgès poguès assimilar el coneixement filosòfic; a l’època contemporània la cultura s’extèn a la classe obrera, però nomès com a accés o oportunitat. La igualtat d’oportunitats no és la igualtat real de tos els individus, cosa impossible.
El pensament filosòfic és per la pròpia naturalessa un pensament per a gent formada intel.lectualment. Però al mateix temps és cert ha ha d’haver un esforç d’apropament. Sinó fos així quedaria reduït a un pensament merament elitista. No és tan fàcil explicar de manera planera determinats conceptes. Hi ha coses que exigeixen un nivell filosòfic per a poder aprofondir degudament en el tema. Si jo vull fer una síntesi de la noció kantiana de subjecte i la noció marxista d’individu social; això no és tan fàcil de reduir a un nivell popular. Com a mínim la primera explicació s’ha de fer amb el degut nivell filosòfic. Desprès, si de cas s’ha de mirar de divulgar la idea a nivell popular. Però hem de pensar que el pensament filosòfic no neix d’un nivell popular, sinó d’un nivell filosòfic. Per altra banda s’ha de mirar de no abusar dels conceptes filosòfics. No s’ha d’utilitzar sense una justificació adequada. A aquest blog els conceptes que jo utilitzo normalment tenen una justificació política. Haig de procurar que sigui evident la justificació política i la seva ordenació a la praxi`política. Sense una bona anàlisi filosòfica no es pot entendre bé la realitat política, i la praxi aleshores està totalment desorientada.
També puc introduir un vocabulari al mateix article si utilitzo algun tipus de concepte massa “tècnic”.
La divulgació de la filosofia, més tractant-se d’una filosofia política, és una necessitat política. És incompatible anmb una política democràtica una postura filosòfica totalment elitista o aristocràtica. La filosofia no m’apartarà de la democràcia.

JOAN PERE SALMERÓN I CLARES (1-VI-2008).

Comentaris»

1. Miquel Estruch - 6 Juny 2008

Déu n’hi dó, Joan Pere. Molt bé per l’explicació. De totes maneres i tal com ja et vaig dir, jo penso que, tot i que és cert que la filosofia no està feta per a les classes populars, no per això hem d’abusar dels conceptes erudits per bandejar encara més aquestes capes de població, menys afortunades en l’accés a la cultura i al pensament filosòfic, posant-los davant l’evidència dels seus desconeixements, per l’efecte de la manca de comprensió d’uns conceptes expressats des d’un llenguatge corporativament afectat.
Jo no tinc, ni de bon tros, els teus coneixements filosòfics, però gràcies a la meva formació humanística, puc entendre de què parles i seguir, amb més o menys fortuna, el sentit i la intenció dels teus raonaments. Això em permet el privilegi de poder compartir o no, i fins i tot aventurar algun intent d’argumentació en la controvèrsia.
Però, és clar, és un cert privilegi, tot i que limitat.
Com pots aconseguir fer comprendre els teus raonaments, fins al nivell de poder contra-argumentar, a aquells que no gaudeixen d’aquests privilegis intel·lectuals? Si no es pot, voldrà dir que les conclusions a les que els raonaments filosòfics ens portin i les seves possibles derivades en l’aplicació pràctica en l’àmbit polític, bandegen clarament l’opinió (inconeguda per no expressada i, potser, utòpica) de les classes no privilegiades.
I això…és realment democràtic? Ve a ser com les decisions que prenen els pares per compte dels seus fills encara menors, si em permets el símil.
Hem de considerar aquestes classes no privilegiades, altrament majoritàries, com a mers ignorants que necessiten el tutel·latge de la minoria intel·lectualment capacitada?
De què parlem? D’una intel·lectocràcia?
Per això insisteixo en que cal fer un ús d’un llenguatge més planer per fer arribar aquestes consideracions a un públic més extens. Perquè el fet que no tinguin els coneixements formatius suficients no vol dir que siguin idiotes i que no tinguin capacitat de raciocini, ni molt menys.

Per tal que el pensament filosòfic i les seves possibles conclusions aplicades a la praxi política tinguin un sentit realment democràtic, cal que el llenguatge utilitzat sigui planer i perfectamentg entenedor per a tottes les classes intel·lectuals.
This is the matter!!

2. salmeron - 7 Juny 2008

Quan vas dir que el meu blog no és popular ja vaig entendre el problema plantejat. Una filosofia massa elitista pot ser antidemocràtica. El pensament humà és universal. L’estructura de l’enteniment és igual per a tothom. La ment humana es pot omplir de coneixements o restar buida. Les capes de la població que no han volgut o no han pogut omplir de coneixements la seva ment no poden participar dins d’un determinat diàleg d’una manera realment racional. Jo no podria participar en un diàleg sobre física nuclear, per exemple. Quan es tracta de filosofia política si que hi ha l’obligació de fer-la divulgativa en la mida en que sigui possible. perquè pugui participar tothom.
Jo no defenso la “intel.lectocràcia”, no crec en la República dels filòsofs de Plató. El filòsof no té un accès privilegiat a la veritat, per tant no té dret a un exercici directe com a filòsof del poder polític. El filòsof pot fer una aportació intel.lectual i política que la resta no poden fer, però es tracta només d’una aportació discutible. La filosofia de Marx d’arrel hegeliana no la podia entendre cap obrer manual de l’època que no disposava del temps necesari per a formar-se. En canvi aquesta filosofia ha determinat el moviment obrer dels segles XIX i XX i la política internacional del segle XX. Hi ha aspectes de la filosofia de Marx que no són gens divulgatius. Qui pot entendre la diferència entre treball abstracte i treball concret que no tingui una mínima formació filosòfica?. En canvi aquests conceptes amb canviat el món. I això pasa sempre. Luter va capgirar l’Europa del segle XVI, cosa impossible sense el recolzament del poble, aleshores pràcticament analfabet. Entenien les masses del segle XVI que és la justificació per la fe, o la “sola fides” (sola fe)?. Evidemment que no, i aquests són punts clau en la separació respecte de Roma.
L’anàlisi filosòfica pròpiament dita no pot ser divulgativa. Una vegada ja està feta aleshores s’ha d’intentar fer-la arribar a tothom. Una interpretació del món i la deducció de les conseqüències per a la praxi política primer es “cou” a la ment del filòsof, desprès s’intenta popularitzar encara que sigui al preu d’una certa vulgarització.
Finalment únicament dir que jo ja procuro no abusar de conceptes erudits i ja poso un vocabulari annex als articles amb una forta càrrega filosòfica. A més no tots els articles són tan filosòfics. L’últim sobre Cuba crec que si que té un nivell divulgatiu.


*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image