anar a nevagció

NECESSITAT D’APROPAR EL PENSAMENT FILOSÒFIC A TOTES LES CAPES DE LA POBLACIÓ. 2 Juny 2008

Publicat per salmeron a: General , 2comentaris

Aquest article m’ho ha inspirat l’observació d’un lector i company meu. Encara que s’entengui es fan difícil d’assimilar tants conceptes filosòfics. Per això m’aconsella que rebaixi el nivell, perquè és més fàcil baixar de nibvell que pujar; em va dir. El meu blog no és popular, segons ell.
Vull donar-li la raó en el sentit de la necessitat de divulgar el pensament filosòfico-polític. La filosofia és de claríssima arrel aristocràtica. Neix a l’Àsia Menor fa uns 2500 anys. La mentalitat era totalment aristocràtica, no en el sentit marxista de classe, sinó en el sentit d’un elitisme intel.lectual. La majoria dels filòsofs grecs van mantenir una postura elitista. Plató, fins i tot no volia que la seva obra la llegís la gent vulgar. L’Edat Mitjana subordina la filosofia a la teologia (philosophia ancilla theologiae). La filosofia mitjaval es desenvolupa primer als monestirs i desprès a les Universitats. Era totalment elitista. Únicament els interessava “vulgaritzar” la teologia. Això ho feien mitjançant pintures a les esglèsies il.lustratives del missatge evangèlic. Estava dirigit al poble analfabet que ni ssavia de l’existència dels refinats arguments teològics de la seva època. L’època moderna, que come´ça al segle XVI, ja es preocupa més per la divulgació de la cultura. A més la imprempta ja existia des del segle XV. això afavoreix l’aparició d’una opinió pública més o menys il.lustrada més àmplia que els monjos i determinades fraccions de la noblesa.
De totes maneres el pensament filosòfic a qualsevol època implica una conceptualització que sense la deguda formació és molt difñicil o inmpossible d’assimilar. A l’època moderna (segles XVI-XVIII) la filosofia arriba també a la nova burgesia ascendent. Però això no vol dir que tots els burgesos la puguin assimilar fàcilment, sinó que la seva posició social no els allunya dels coneixements més elevats que exigeixen temps i dedicació.
Al segle XVIII Kant, l’autor de les tres crítiques (de la raó pura, de la raó pràctica i de la facultat de jutjar), va escriure la “Fonamentació de la metafísica dels costums” per tal de fer divulgatives les seves idees de la “Crítica de la raó pràctica”. Els especialistes diuen que el nivell d’ambdós llibres és igualment per a especialistes. Jo he llegit els dos llibres i l’única diferència evident és que la “Fonamentació…” té menys pàgines.
Ja a l’època contemporània el marxisme ha desenvolupat una filosofia d’arrel hegeliana, gens popular, en el sentit de què els conceptes marxistes més filosòfics no arriben precisament a la classe obrera no il.lustrada. El seu pensament econòmic tampoc arriba a les classes populars. La classe obrera no instruida no s’ha llegit “El Capital”, sinó només les capes il-lustrades de la societat. Igual que a l’època moderna la cultura s’extèn a la burgesia, però aixo no volia dir que tot burgès poguès assimilar el coneixement filosòfic; a l’època contemporània la cultura s’extèn a la classe obrera, però nomès com a accés o oportunitat. La igualtat d’oportunitats no és la igualtat real de tos els individus, cosa impossible.
El pensament filosòfic és per la pròpia naturalessa un pensament per a gent formada intel.lectualment. Però al mateix temps és cert ha ha d’haver un esforç d’apropament. Sinó fos així quedaria reduït a un pensament merament elitista. No és tan fàcil explicar de manera planera determinats conceptes. Hi ha coses que exigeixen un nivell filosòfic per a poder aprofondir degudament en el tema. Si jo vull fer una síntesi de la noció kantiana de subjecte i la noció marxista d’individu social; això no és tan fàcil de reduir a un nivell popular. Com a mínim la primera explicació s’ha de fer amb el degut nivell filosòfic. Desprès, si de cas s’ha de mirar de divulgar la idea a nivell popular. Però hem de pensar que el pensament filosòfic no neix d’un nivell popular, sinó d’un nivell filosòfic. Per altra banda s’ha de mirar de no abusar dels conceptes filosòfics. No s’ha d’utilitzar sense una justificació adequada. A aquest blog els conceptes que jo utilitzo normalment tenen una justificació política. Haig de procurar que sigui evident la justificació política i la seva ordenació a la praxi`política. Sense una bona anàlisi filosòfica no es pot entendre bé la realitat política, i la praxi aleshores està totalment desorientada.
També puc introduir un vocabulari al mateix article si utilitzo algun tipus de concepte massa “tècnic”.
La divulgació de la filosofia, més tractant-se d’una filosofia política, és una necessitat política. És incompatible anmb una política democràtica una postura filosòfica totalment elitista o aristocràtica. La filosofia no m’apartarà de la democràcia.

JOAN PERE SALMERÓN I CLARES (1-VI-2008).