FONAMENTS CONCEPTUALS DE LA DEMOCRÀCIA: VOLUNTAT GENERAL, PROCEDIMENTALISME I SUBJECTE HISTÒRIC. 2. PROCEDIMENTALISME. 28 Maig 2008
Publicat per salmeron a: General , afegeix un comentari La democràcia antiga va reflexionar i va portar a la pràctica el poder popular. Fins i tot a l’Edat Mitjana algunes reopúbliques italianes com Florència eren democràtiques. Però ni l’Antiguitat clàssica ni l’Edat Mitjana van reflexionar sobre les formes d’accès al poder polític i la seva limitació per evitar la tirania. Sí que tenien el concepte, però és la modernitat qui estableix els mecanismes del poder que eviten la seva corrupció.
Montesquieu a “De l’Esperit de les Lleis” defensa el model anglès i la divisió de poders. No hem d’oblidar que aquest encara pensava en termes de limitació aristocràtica del poder absolut de la corona. Però la divisió de poders és el mecanisme per qual es regeixen totes les democràcies liberals. El poder es divideix en executiu (fa acomplir les lleis), legislatiu elabora les lleis i judicial (administra justícia d’acord amb les lleis vigents). La divisió de `poders no implica la negació del caràcter unitari de la sobirania. No és la sobirania el que es divideix. La unitat de la sobirania la determina la Constitució, que és la llei fonamental per la qual es regeixen tots els poder de l’Estat. La divisió de poders està pensada per evitar la corrupció del poder que implica la concentració d’aquest en les mateixes mans. La corrupció del poder polític és la tirania i l’arbitrarietat. Aquest procedimentalisme democràtic està pensat per evitar això, i d’aquesta manera també es suposa que els poders de l’Estat seran més imparcials.
El procediment democràtic que porta els partits polítics al poder és el sufragi universal mitjançant el qual es formen les majories parlamentàries. Hi ha sistemes democràtics als que el poder executiu prové del poder legislatiu (majoria parlamentària) i sistemes igualment democràtics als que el poder executiu (gabinet governamental) prové d’un president escollit per sufragi universal. És més directe escollir el president de la República, però aquest també té molt més poder. També hi pot haver un cap d’Estat amb poder polític eficaç i, per tant, escollit per sufragi universal, que té poder polític per si mateix determinat constitucionalment; i per altra banda un primer ministre o cap de govern amb parcel.les de poder polític igualment eficaç, i que es forma pel procediment de les majories parlamentàries.
Tot procedimentalisme democràtic es fonamenta en la divisió de poders, el sufragi universal i la igualtat i llibertat universal de tots els ciutadans.
La democràcia contemporània no és directa, sinó representativa. Si la democràcia fos directa no hi hauria més procediment que l’expressió immediata i eficaç de la voluntat de tot el poble. Com que això no és així, la funció del procedimentalisme és agarantir que els representants del poble no facin un ús particular del poder polític, sinó sotmès a unes determinades regles.
El procedimentalisme de la democràcia liberal fa també molt difícil la degeneració en una tirania popular. La democràcia liberal no és una democràcia popular. El poble no pot decidir arbitràriament el que vulgui. El respecte a les minories i les llibertats individuals fan pràcticament impossible la tirania popular. Les minories a més tenen dret a practicar l’oposició democràtica i lluitar per arribar a ser majoria. Les llibertats individuals són el fonament de la formació de l’opinió pública. D’aquesta manera la tirania és pràcticament impossible. Els antics no havien trobat la manera d’evitar la degeneració tirànica de la democràcia. Clar que per alguns contemporanis com Herbert Marcuse (1898-1979) la democràcia liberal no és res més que un “totalitarisme tolerant”.
JOAN PERE SALMERÓN I CLARES (27-V-2008).