FONAMENTS CONCEPTUALS DE LA DEMOCRÀCIA: VOLUNTAT GENERAL, PROCEDIMENTALISME I SUBJECTE HISTÒRIC. 1. VOLUNTAT GENERAL. 27 Maig 2008
Publicat per salmeron a: General , trackback El mot democràcia etimològicament prové del grec i es composa de demos (poble) i cratos (poder). La democràcia és etimològicament parlant el poder del poble.
Reflexions sobre la democràcia han hagut tant a l’Antiguitat clàssica com a l’Edat Mitjana. Però la que a nosaltres ens interessa és la que enceta el pensament contemporani a partir de John Locke (1632-1704). L’espressió “voluntat general” és pròpia de Rousseau (1712-78). És el poble qui legítimament exerceix la sobirania. Tot poder polític legítim és per tant l’expressió de la voluntat general.
En un sentit estricte de justícia democràtica per portar a terme una decisió haurien d’estar d’acord tots els afectats. Com que això és fàcticament impossible la voluntat general queda reduïda a la voluntat de la majoria. De fet és la majoria la que determina el que és vinculant per al conjunt de la col.lectivitat afectada. En el sentit modern la sobirania popular és absoluta. No existeix cap llei prèvia a la que s’hagi de sotmetre el poble. Eñ
ls antics havien vist en això un greu problema, la degeneració de la democràcia en una tirania popular. La democràcia contemporània no cau en això perquè la formació de l’opini´ño pública ja implica la igualtat i la llibertat de tots els ciutadans. Dàquesta manera la voluntat general no nomès no nega la llibertat individual, sinó que la presuposa.
Per altra banda hi ha el problema de si la voluntat general és incompatible amb els drets humans o pot arribar a ser incompatible. Alexis de Tocqueville a “La democràcia a Amèrica” (1835) comenta que als estats del Sud la majoria de la població estava en contra del dret de vot dels negres, per tant la democràcia, la voluntat de la majoria, era que els negres no poguessin votar. Això és una absurda contradicció perquè la majoria es forma sobre la base de la voluntat general, i aquesta presuposa l’igual dret de tota la població a participar en els assumptes públics. El dia 30 de Gener de 1933 els nazis van guanyar democràticament les eleccions. Desprès van abolir les institucions democràtiques i van governar despòticament durant 12 anys. L’aparent contradicció del sistema democràtic és que el poble volia que el governessin despòticament. El poble alemany va votar que el governessin despòticament el període legislatiu que el corresponien, però la voluntat general implica que cada cert temps s’ha de tornar a consultar el poble.. La destrucció de les institucions democràtiques no es segueix de la voluntat general, ja que aquestes són l’instrument necesari per a la realització de la voluntat general. De facto es cau en una situació impossible quan el poble vol no voler. Però al mateix temps és evident la relació de necessitat entre voluntat general i institucions democràtiques. El 1992 va guanyar el FIS (Front Islàmic de Salvació) a Algèria. El FLN va invalidar les eleccions i no els va deixar governar. Aleshores va començar la guerra civil. La contradicció consisteix en què qualsevol solució és antidemocràtica. Si governen els enemics de la democràcia acaben destruïnt les institucions i els drets democràtics. Si no poden governar es nega al poble el dret a ser governat pels seus representants. Això posa de manifest els límits de la voluntat general. Aquesta no és fonament de la democràciapel fet formal de ser voluntat general, sinó perquè el seu contingut és també democràtic. Si el poble no vol la democràcia aquesta és impossible per definició.És necesari mantenir l’equilibri entre l’aspecte formal (voluntat general com a tal) i l’aspecte material (voluntat democràtica del poble).
Finalment hem d’observar que des que Rousseau va plantejar la voluntat general al segle XVIII al menys a Occident s’ha avançat molt en aquesta línia. Al segle XIX el sufragi era censitari, nomès per als homes amb una certa renda. A l’Estat espanyoll no s’aconsegueix el sufragi universal mascuí fins al 1890 i el femeníel 1931. A països tan suposadament avançats com Suïssa no s’aconsegueix fins al 1971. En general podem estar satisfets de l’evolució de la democràcia als segles XIX i XX. No vull acabar sense recordar una aberració. Als països comunistes es va instaurar el sufragi censitari a l’inrevès, no podien votar els provinents de famíl.lies aristocràtiques o burgeses. La democràcia no és de classe, és universal o no és.
JOAN PERE SALMERÓN I CLARES. (26-V-2008).
Comentaris»
encara no hi ha cap comentari, vols ser el primer?