EL CONCEPTE DE CLASSE DESPRÈS DE LA SUPERACIÓ HISTÒRICA DEL MARXISME. 26 Maig 2008
Publicat per salmeron a: General , afegeix un comentari La superació històrica d’un sistema de pensament o polític no és la seva eliminació. Superar no és eliminar. Eliminar és destruir com si mai haguès existit. Superar és fer portar a un estadi nou el que hi havia abans, de manera que la nova realitat porta dins el passat que ha superat.
El marxisme queda superat filosòficament quan es fa evident que les classes socials no són antagòniques. A partir d’aqui tota la visió marxista del món perd sentit. No cal la revolució social per tal de superar l’antagonisme de classe i assolir la societat sense classes. Això ja es fa evident a l’Europa Occidental del 1945 al 1973. Però la superació política no es fa evident fins al 1989 amb la caiguda del mur de Berlín.
Però que es faci evident que les classes no són antagòniques no vol dir que el concepte de classe marxista sigui fals. Composen una classe social tots els individus que mantenen la mateixa relació respecte dels mitjans de producció. Els posseïdors dels mitjans de producció són els burgesos. Els desposseïts que han de vendre la seva força de treball per un treball són els proletaris. El que és evidemment fals de la teoria marxista és que la societat burgesa és la primera que elimina totes les capes intermitges, deixant nomès dues classes antagòniques: la burgesia i el proletariat. A mitjans segle XIX semblava que això era així. Però la posterior evolució del capitalisme va fer evident que acumulació de capitals en poques mans no és igual a desaparició de les classes intermitges. Marx imaginava una mena “d’expropiació” continua de la gran burgesia dels petits i mitjans empresaris. La realitat històrica ha sigut que la gran concentració de capitals ni ha empobrit encara més elproletariat ni ha fet desaprèixer la petita burgesia no ha desaparegut, sinó, ans al contrari, alguns sectors del proletariat han ascendit a la petita burgesia.
Per altra banda la continua intervenció pública com a corrector del mercat lliure, ha determinat que la classe obrera no depengui totalment quant a l’assignació d’ingressos i serveis. Això ha determinat una correlació de classes al capitalisme madur que no té res a veure amb el capitalisme liberal del segle XIX. Ara bé, jo personalment considero que la naturalessa de les classes continua essent la mateixa. La correcció socialdemòcrata és prou profunda per canviar tant la correlació de forces de fer inviable i superflua la revolució social. Però no ens trobem davant d’un mode de producció diferent al del segle XIX.
La realitat històrica ha falsat el marxisme com a sistema de pensament, però tampoc ha verificat les tesis del primer liberalisxme. El mercat lliure no és un mecanisme regulador perfecte pel qual s’hagi de regir la producció. Els individus no existeixen al marge de les classes socials. La individualitat es configura dins d’un marc social donat.
El concepte de classe marxista encara és una eina d’anàlisi vàlida, sempre que es tinguin en compte la importància dels canvis històrics, i se li tregui la forta càrrega de materialisme ontològic que implica.
JOAN PERE SALMERÓN I CLARES (19-V-2008).