EL CONCEPTE UNIVERSALISTA DE DEMOCRÀCIA FRONT AL CONCEPTE DE CLASSE. 21 Maig 2008
Publicat per salmeron a: General , trackback El concepte de democràcia que es comença a desenvolupar a partir de les revolucions “burgeses” del segle XVII és el que es fonamenta en la noció universalista de ciutadà. És indiscutible que les revolucions contra l’Àntic Règim als segles XVII i XVIII tenen un contingut de classe clarament burgès. Però no és el mateix definir fenomenològicament el contingut de classe d’una revolució, que pretendre que el fonament polític d’una revocuió es redueix a l’interès de classe. La historiografia marxista aprofita el contingut de classe de les primeres revolucions democràtriques per establir que la democràcia parlamentària és burgesa per definició. La meva postura coincideix amb la marxista en què la classe dirigent de les revolucions democràtriques fou la burgesia, però no dedueixo que tota democràcia parlamentària sigui burgesa. La meva copincidència amb el marxisme és merament historiogràfica, no filosòfica.
Filosòficament estic d’acord amb las concepció liberal del ciutadà.. Tots els homes són lliures i iguals, tenen els mateixos drets i deures i són iguals davant la llei. Estaria d’acord amb la Constitució dels Estats Units de 1787 sunó esmentesin Dèu. L’esperit d’aquesta Constitució és el mateix del de les revolucions europees de l’època.
El marxisme tenia raó al segle XIX quan de cap manera es traduïen políticament els principis ilosòfics de las democràcia. Semblava que aquests principis eren una “il.lusió petit burgesa”. Paradoxalment la lluita de classes promoguda pel marxisme ha portat al segle XX ha desenvolupar plenament els principis filosòfics de la democràcia i les “il.lusions petit burgeses”.
D’aqui jo no dedueixo que sigui fals el concepte marxista de classe. Les classes socials realment existeixen, però al mateix temps això no és incompatible amb els drets universals propis de la democràcia. El que ha hagut en realitat no és la realització del somni liberal petit burgès de finals del segle XVIII i començaments del segle XIX. No vivim en un món de petits priopietaris lliures i iguals. La divisióm de classes és tan gran comla que veia Marx. El que hi ha és la política de la conciliació de classes,que fa possible satisfer drets universals encara que hi hagi contradicció de classe.
La democràcia no és de classe, és universalista o no és. Es fonamenta en la igualtat de tots els ciutadans, i en la seva llibertat com a individus. La idea de democràcia proletària tal com l’ha desenvolupat el marxisme és una fal.làcia. Implica que una política de classe a favor de la classe obrera ja és democràtica perquè la classe obrera és socialment majoritària. A partir d’aqui la dictadura del proletariat com a dictadura de classe és l’autèntica democràcia.
El concepte universalista de democràcia és el que estableix les llibertats individuals, la igualtat del ciutadà, el procedimentalisme quant a la formació del poder polític, la divisió de poders, les garanties jurídiques i judicials, etc. Fora d’això no hi ha democràcia. No obstant això el marxisme ha sigut una ideologia “adjectiva” del món contemporani. Possiblement sense la negació marxista de la democràcia “burgesa” aquesta no hauria realitzat mai els seus principis filosòfics. La funció històrica del marxisme ha sigut la negació del liberalisme històricament existent, per portar-lo a la seva plena autorrealització. Evidemment que el marxisme ha fracasat, però sense el marxisme tampoc hauria sigut possible la seva antítesi: el concepte universalista de democràcia.
JOAN PERE SALMERÓN I CLARES (19-V-2008).
Comentaris»
encara no hi ha cap comentari, vols ser el primer?