EL CONCEPTE UNIVERSALISTA DE DEMOCRÀCIA FRONT AL CONCEPTE DE CLASSE. 21 Maig 2008
Publicat per salmeron a: General , afegeix un comentari El concepte de democràcia que es comença a desenvolupar a partir de les revolucions “burgeses” del segle XVII és el que es fonamenta en la noció universalista de ciutadà. És indiscutible que les revolucions contra l’Àntic Règim als segles XVII i XVIII tenen un contingut de classe clarament burgès. Però no és el mateix definir fenomenològicament el contingut de classe d’una revolució, que pretendre que el fonament polític d’una revocuió es redueix a l’interès de classe. La historiografia marxista aprofita el contingut de classe de les primeres revolucions democràtriques per establir que la democràcia parlamentària és burgesa per definició. La meva postura coincideix amb la marxista en què la classe dirigent de les revolucions democràtriques fou la burgesia, però no dedueixo que tota democràcia parlamentària sigui burgesa. La meva copincidència amb el marxisme és merament historiogràfica, no filosòfica.
Filosòficament estic d’acord amb las concepció liberal del ciutadà.. Tots els homes són lliures i iguals, tenen els mateixos drets i deures i són iguals davant la llei. Estaria d’acord amb la Constitució dels Estats Units de 1787 sunó esmentesin Dèu. L’esperit d’aquesta Constitució és el mateix del de les revolucions europees de l’època.
El marxisme tenia raó al segle XIX quan de cap manera es traduïen políticament els principis ilosòfics de las democràcia. Semblava que aquests principis eren una “il.lusió petit burgesa”. Paradoxalment la lluita de classes promoguda pel marxisme ha portat al segle XX ha desenvolupar plenament els principis filosòfics de la democràcia i les “il.lusions petit burgeses”.
D’aqui jo no dedueixo que sigui fals el concepte marxista de classe. Les classes socials realment existeixen, però al mateix temps això no és incompatible amb els drets universals propis de la democràcia. El que ha hagut en realitat no és la realització del somni liberal petit burgès de finals del segle XVIII i començaments del segle XIX. No vivim en un món de petits priopietaris lliures i iguals. La divisióm de classes és tan gran comla que veia Marx. El que hi ha és la política de la conciliació de classes,que fa possible satisfer drets universals encara que hi hagi contradicció de classe.
La democràcia no és de classe, és universalista o no és. Es fonamenta en la igualtat de tots els ciutadans, i en la seva llibertat com a individus. La idea de democràcia proletària tal com l’ha desenvolupat el marxisme és una fal.làcia. Implica que una política de classe a favor de la classe obrera ja és democràtica perquè la classe obrera és socialment majoritària. A partir d’aqui la dictadura del proletariat com a dictadura de classe és l’autèntica democràcia.
El concepte universalista de democràcia és el que estableix les llibertats individuals, la igualtat del ciutadà, el procedimentalisme quant a la formació del poder polític, la divisió de poders, les garanties jurídiques i judicials, etc. Fora d’això no hi ha democràcia. No obstant això el marxisme ha sigut una ideologia “adjectiva” del món contemporani. Possiblement sense la negació marxista de la democràcia “burgesa” aquesta no hauria realitzat mai els seus principis filosòfics. La funció històrica del marxisme ha sigut la negació del liberalisme històricament existent, per portar-lo a la seva plena autorrealització. Evidemment que el marxisme ha fracasat, però sense el marxisme tampoc hauria sigut possible la seva antítesi: el concepte universalista de democràcia.
JOAN PERE SALMERÓN I CLARES (19-V-2008).
PERQUÈ NO SÓC MARXISTA. 21 Maig 2008
Publicat per salmeron a: General , afegeix un comentari “El meu mèrit no és haver descovert la lluita de classes, això ja ho havien descovert els economistes burgesos abans que jo. El meu mèrit és haver descovert que la lluita de classes condueix necesàriament a la dictaqdura del proletariat”, diu Marx a la seva carta a Joseph Weydemeyer de 5 de Març de 1852. Lenin també defineix com a marxista a “L’Estat i la Revolució” (1917) aquell que a més de creure en la lluita de classes lluita per la dictadura del proletariat.
Darrera de la idea de dictadura del proletariat hi ha molts presupòsits que cal analitzar. Implica que al capitalisme les classes socials són antagòniques i per tant la seva lluita nomès pot conduir a la superació de la divisió de la societat en classes, mitjançant la dictadura del proletariat. L’antagonisme de classe implica la impossibilitat d’una política reformista dins del capitalisme. Jo crec que les classes socials són contradictòries, però no antagòniques. Això implica que si que és possible una política reformista dins del capitalisme. El marc institucional capitalista, i en alguns casos fins i tot sense democràcia parlamentària, permet reduir els efectes més agresius del mercat sobre les classes treballadores.
La tesi marxista de la bipolarització entre una minoria cada vegada més minoritària i més rica i una majoria cada vegada més majoritària i més pobre és absolutament falsa. Aquesta tesi va lligada a la tesi que diu que el capitalisme és el primer mode de producció que destrueix les classes intermitges. És evident la falsedat d’aquestes tesis. D’aqui es dedueix la falsedat de la inevitabilitat de la revolució i de la societat sense classes.
El marxisme és una filosofia de la història teleològica amb final feliç. La idea del comunisme és una idea pseudorreligiosa en el sentit de què vol un món harmònic i perfecte a aqyuest món. Cau en la mateixa il.lusió de totes les filosofies de la història: la creença en la realització de la justícia, la felicitat, la llibertat, la fraternitat, etc. a aquest món com a resultat del llarg patiment de la humanitat. Aquesta idea no té res de “científica”.
La idea del socialisme “científic” va contra la meva distinció conceptual entre filosofia i ciència. Des del meu punt de vista el subjecte històric pertany a l’àmbit de la filosofia, no de la ciència. I l’àmbit de la ciència és el físico-matemàtic o empirisme lògic.
El marxisme té un concepte instrumental de la democràcia parlamentària, pensa que és la superestructura del mode de producció burgès. Per mi la democràcia parlamentària és un fi en si mateix i no necesàriament ha d’anar lligada al capitalisme.
El marxisme té una concepció “antropològica” del socialisme. El socialisme no és un mode de producció qualsevol, sinó la realització de les aspiracions humanes. Jo crec que es pot concebre la reconstrucció històrica de quelcom semblant al mode de producció socialista, però que de cap manera aquestv serà l’expressió de la necessitat ètica i moral de la humanitat.
El marxisme ho redueix tot a la classe. Ingènuament creu que l’emancipació de la classe obrera implica l’emancipació de la humanitat en general. Pensa que la classe obrera és l’única classe que no té interès en l’opresió i explotació de cap altra. Però des del meu punt de vista la qüestió de la classe és un problema decisiu als segles XIX i XX, però la humanitat no es pot reduir a la lluita e classes.
La qüestió nacional dins del pensament marxista sempre ha sigut quelcom secundari. Des del meu punt de vista la nació no es `pot subordinar a l’interès de classe, ni a l’inrevès. Qualsevol emancipació humana en qualsevol aspecte té la mateixa substantivitat. L’emancipació nacional és un fi en si mateix independemment de la lluita de classes, però el fet social tampoc és quelcom subordinat a l’emancipació nacional.
És cert que sóc de formació marxista i que encara li dec molt al marxisme, però mno ésx menys cert ue tinc profundes diferències filosòfiques i polítiques amb el marxisme.
JOAN PERE SALMERÓN I CLARES (19-V-2008).