RACIONALITAT DIALÒGICA, DRETS HUMANS I DEMOCRÀCIA POLÍTICA. 10 Maig 2008
Publicat per salmeron a: General , trackback El fet d’haver rebut tres “comentaris” agresius a un dels meus articles m’ha inspirat aquest article.
Quan jo parlo de racionalitat dialògica penso en Júrgen Habermas (1929), encara que no necesàriament haig d’estar d’acord amb tot el seu plantejament.
Segons Habermas el diàleg s’ha de regir per la “coacció sense coaccions” del millor argument. Una cosa és el consens racionalment motivat que pot obligar a algú dels participants a asentir a alguns enunciats contraris als que en principi defensava i una altra és la imposició fàctica que no es regeix per cap mena de legitimitat racional.
Tots els participants al diàleg parteixen de drets i deures recíprocs. Tots poden expresar lliurement les seves opinions i rebatre les contràries. Tots han de tenir competència lingüística en el tema tractat, és a dir coneixen el llenguatge adient sense el qual no és possible el coneixement. Ningú pot dir enunciats autocontradictoris. A partir d’aqui és possible el consens racionalment motivat.
Cal tenir en compte que la reciprocitat nomès es refereix a l’a priori formal del diàleg. La irreciprocitat quant al nivell de coneixements és una realitat fàctica que afavoreix els mès competents si tothom respecta les regles formals del diàleg. Per tant la igualtat formal afavoreix el predomini dels mès preparats.
No tot el que acabo de dir segueix Habermas, però estic d’acord amb aquest en les arrels històrico-filosòfiques dels seu pensament. Es tracta d’una idea ilustrada que universalitza l’ideal de formació de l’opinió pública burgesa dels segles XVIII-XIX i que està en la base de la democràcia política. De fet el que fa Habermas és universalitzar el liberalisme burgès aplicant la noció racionalista de ciutadà a tos els subjectes de dret del sistema democràtic. Encara que Habermas es considera ell mateix marxista no dogmàtic, jo crec que està molt lluny de la reducció marxista de la raò al seu ús instrumental. En qualsevol cas jo prefereixo la concepció racionalista de la democràcia política a la concepció marxista.
La concepció racionalista del ciutadà és el fonament necesari dels drets humans. Tots els homes són lliures i iguals quant als seus drets i la diferència natural no vé imposada per cap facticitat socialment donada, sinó que la societat és el marc que agaranteix la realització del geni creatiu de cadascú.
La distorsió fàctica del diàleg vulnera drets fonamentals, per això he eliminat tres comentaris insultants, encara que he comentat un per interessos intel.lectuals meus.
Comentaris»
encara no hi ha cap comentari, vols ser el primer?