anar a nevagció

PROBLEMES POLÍTICS INTERNS DEL PP DINS DEL MARC DE L’ESTAT ESPANYOL. 29 Abril 2008

Publicat per salmeron a: General , afegeix un comentari

Ja sabiem que l’actual PP és l’Alianza Popular de Manuel Fraga fundada per aquest el 1976. Però es podria pensar que les necessitats dels hereus del franquisme d’adaptar-se al parlamentarisme democràtic instaurat a partir de 1977, obligaria al partit a actuar d’acord amb uns mínims criteris de democràcia interna. A mès la Constitució espanyola estableix que els partits han de ser democràtics en el seu funcionament intern.
La disputa Rajoy-Aguirre ofereix un lamentable i vergonyòs espectacle, agreujada per la mès lamentable encara interbvenció del fundador del partit, Manuel Fraga Iribarne. El fracàs del PP el 9 de Març va ser relatiu, però si segueix per aquest camí cada vegada mès ultradretà, es trobarà inevitablement en un atzucac. La seva política ja no és nomès unltradretana pels continguts: centralisme estatalista, liberalisme econòmic i conservadorisme dels costums; sinó també cper les formes. És un d’un autoritarisme inconcebvible democràticament que el líder no pugui tenir cap mena de resposta interna i que no hi pugui candidatura alternativa en un Congrès del partit. El gran beneficiari d’aquesta política és el PSOE que és el partit que realment actua d’acord amb la situació històrica actual de l’Estat espanyol.
Jo crec que l’actual Estat espanyol és totalment sòlid i estable, i que els trets que el defineixen són els mateixos que van quedar establerts durant la transició de 1977-82. Durant aquest període l’Estat espanyol es converteix en un Estat que actua d’acord amb el procedimentalisme democràtic, es basa en el consens i rebutja l’autoritarisme. En el quart de segle que ha transcorregut desprès no ha canviat res esencial. Aquesta imatge del Zapatero “radical” que trenca els compromisos de la transició és absolutament falsa. És el PP el que ha girat a la dreta trencant la política de consens. Zapatero no fa mès que desenvolupar el potencial de consens que ja s’estableix al període constituent, per tal d’agarantir la unitat i permanència de l’Estat espanyol. És el PP el que veu fantasmes. El poble espanyol per la seva banda no té cap inclinació autoritària, sinó que es regeix per criteris de democràcia liberal i consens social. És cert que a l’Estat espanyol hi ha “minories nacionals” radicalitzadesw, però Zapatero no li dóna ales, sinó que les apaivaga. Les seves concesions tenen l’efecte contrari, perquè, malauradament, l’Estat espanyol conserva intacte tot el seu prestigi.
La situació interna del PP, al menys la que presenta de cara enfora,és de confusió. Si no dóna una imatge mínimament democràtica, s’arrisca a una travesia del desert de 15 ó 20 anys. No té altra alternativa que modificar el seu discurs i la seva praxi interna. I, fins i tot així, no pot evitar quedar en una situació secundària i de subordinació respecte del PSOE. El seu model d’Estat no representa cap realitat històrica actual, no és la garantia ni dels seus propis objectius; ni tan sols tenen un model d’Estat no constitucional que donaria sentit a una política rupturista a llarg termini. Això implica la inevitable hegemonia política del PSOE., que és el partit que actua d’acord amb les exigències històriques de l’Estat espanyol.
Els altres “beneficiaris” dels errors polñitics del PP són els nacionalistes que es refugien sota el paraigües Zapatero, tipus Josu Jon Imaz.
No són bons temps per a la lluita democràtica dels pobles contra l’Estat espanyol. Són temps d’estabilitat d’un model d’Estat basat en la unitat territorial. Els fantassmes del PP són els que els han portat a la confusa i caòtica situació en què es troben ara.

JOAN PERE SALMERÓN I CLARES (23-IV-2008).