anar a nevagció

NECESSITAT I CONTINGÈNCIA EN LA FORMACIÓ DE LA VOLUNTAT POLÍTICA. 22 Abril 2008

Publicat per salmeron a: General , afegeix un comentari

Durant dècades s’ha cregut acríticament que és “científic” que la voluntat política és un reflexe de la necessitat econòmica. El polític no és, doncs. lliure. Si no actua d’acord amb les exigències històriques, que venen determinades per un determinat grau de desenvolupament de les forces productives, la seva “llibertat” el porta a la derrota mès absoluta. Les mases, el poble, en tant que titular de la sobirania, li pasa el mateix. Certament el poble pot escollir el que vulgui. Realment pot actuar en desacord amb les exigències històriques. Però aleshores una mena de força històrica inevitable li obliga a actuar d’acord amb allò que és històricament necesari.
Si això fos realment així el marge dwe llibertat seria insignificant. Aquesta visió de la política està lligada a una concepció filosòfica general, segons la qual tota acció humana s’enquadra dins del marc general de la causalitat física. Pràcticament no hi ha manera de diferenciar el subjecte humà de l’engranatge general del mòn físico-material. Aleshores caldria parlar d’una ciència de la política tan objectiva com la física o la química.
Si les coses fosin així sempre haurien de trobar un encadenament de causes, sense reduir mai les causes a la irreductibilitat d’una decisió lliure per part del subjecte humà. D’aquesta manera és impossible explicar el procès històric. Intentarè demostrar-ho amb l’anàlisi de fets històrics.
Perquè triomfa la revolució socialista a Rússia, amb un grau baix de desenvolupament del proletariat, i no a Anglaterra on hi havia una classe oberera industrial enormement desenvolupada i mès d’un segle de moviment obrer?. Sempre es poden alegar causes objectives, com que Rússia era la baula feble de la cadena imperialista, i Anglaterra s’havia procurat un imperi que contrarrestès la misèria del proletariat. Però hi ha un factor humà irreductible. Cap condició objectiva obligava a Lenin a esmerçar tots els seus esforços en fer pasar ràpidament Rússia de l’etapa burgesa de la revolució a l’etapa proletària. La revolució de 1905 i la de Febrer de 1917 van ser espontànies, però la d’Octubre va ser totalment planificada, i gairebé únicament per Lenin. Si a Rússia no hi haguès hagut cap mena de possibilitat objectiva, la voluntat de Lenin s’hauria estavellat contra la impossibilitat històrica. Però una possibilitat objectiva no és una necessitat històrica. Qui pot dir que el 1918 no hi havia cap possibilitat objectiva d’establir el poder soviètic a Alemanya?. En canvi el factor subjectiu, l’SPD, va obstaculitzar fins a fer impossible, la possibilitat real.
La voluntat política no és el reflexe de cap mena de necessitat extrínseca: econòmica, històrica, social, etc. La voluntat no política no és res mès que el reflexe dels interessos del subjecte del què neix. Però com que el subjecte es mou dins d’un marc objectiu, aquest és el límit de les possibilitats de la realització de la voluntat política. Tal cosa implica l’objectivitat de la contingència. És a dir, no hi ha necessitat objectiva, sinó possibilitat objectiva. La possibilitat objectiva és buida de contingut històric. El contingut històric és determinat pel subjecte històric. Per tant la determinació històrica la posa el subjecte, dins del marc d’unes condicions objectives de possibilitat que ell mateix no ha escollit. Aquesta manera meva d’entendre la determinació històrica implica la irreductibilitat de la llibertat humana, dins del marc de la contingència objectiva. Per això no és possible una ciència de la política, sinó una filosofia política d’allò possible.

JOAN PERE SALMERÓN I CLARES (21-IV-2008).