anar a nevagció

77 ANIVERSARI DE LA SEGONA REPÚBLICA CATALANA. 8 Abril 2008

Publicat per salmeron a: General , trackback

Cap a les dues de la tarda del 14 d’Abril de 1931 Francesc Macià va proclamar a Barcelona la República Catalana dins de la República Federal Espanyola. Aquesta República va durar tres dies, fins que el 17 d’Aberil Espanya va obligar a abolir-la. Era la Segona República Catalana, perquè la primera va ser la que va proclamar Pau Claris el 1640.
La Primera República Catalana constitueix un acte de sobirania front a l’agressió de les tropes de la monarquia espanyola. La Segona República també és un acte de sobirania. Macià no proclama la República Espanyola com es va fer a Eibar a les 7 de la matinada. Proclamar la República Espanyola a qualsevol part del territori espanyol és un acte de sobirania espanyola. Proclamar la República catalana és un acte de sobirania catalana. La base jurídica de Macià era nul.la. No existia cap República Federal Espanyola a la que es poguès sumar la República Catalana. No existia per part d’Espanya aquesta mena de voluntat política. Per això en tres dies la nova República va resultar impossible.
El Pacte de Sant Sebastià de 1930 ja tenia en compte d’alguna manera la pluralitat nacional de l’Estat espanyol. La República Espanyola no podia ser tan centralista com la monarquia borbònica que acabava de ser abatuda. Per això a canvi de la República Catalana Espanya va oferir la restauració de la Generalitat. Francesc Macià no va tenir mès remei que acceptar. Restaurar la Generalitat no trencava la unitat de l’Estat espanyol perquè es tractava d’una institució sense sobirania pròpia que havia d’actuar dins del marc de la sobirania espanyola. Malgrat tot no deixava de tenir la seva importància històrica. Era molt mès que la Mancomunitat de Prat de la Riba de 1914. Era la primera vegada en dos segles que es restaurava la institució pròpia de la nació. Ara bé, la situació era la inversa a la de 1714. Fins aleshores era el rei qui governava amb permís de la Generalitat. La Generalitat republicana governava amb permís de l’Estat espanyol.
Poc desprès es va redactar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Les Corts espanyoles no podien acceptar aquest Estatut, encara que haguès sigut votat per la majoritàriament pel poble de Catalunya. L’Estatut va ser retallat radicalment, i aquest Estatut és el que va estar vigent fins a l’entrada de les tropes franquistes. “En mala hora concebido” deien els franquistes perquè separava els catalans de la fraternal unió amb les altres regions germanes d’Espanya.
El tímid reneixement polític de la nació catalana tenia com a enemics no nomès la dreta reaccionària, sinó també l’esquerra jacobina. Juan Negrín deia que no lluitava per cap altra cosa que no fos la grandesa d’Espanya i que abans preferia Franco que els “estúpids” nacionalismes provincians. Julián Besteiro al contrari reconeixia que la unitat d’Espanya es fonamentava en el “ferro”, tot s’ha fet per la força. La dreta ultrarreaccionària era catòlica, oligàrquica i uniformista radical en el terreny nacional. Aquesten característiques són les que donen lloc al bloc polític anomenat “Movimiento Nacional”.
L Segona República Catalana és una fita dins de la nostra història com a nació. És la prova evident de què al menys aquest poble existeix políticament. Al mateix temps és també prova de la feblesa política d’aquest poble que 77 anys desprès encara no ha perdut la il.lusió d’un dia viure ven llibertat: la independència nacional.

JOAN PERE SALMERÓN I CLARES (2-IV-2008)

NOTA: Gràcies a estimats companys meus he pogut comprovar que en realitat la República que va proclamar Macià era la Tercera. El 1873 durant la presidència de Estanislau Figueres es va proclamar la Segona República Catalana. Que serveixi això de rectificació.

Comentaris»

encara no hi ha cap comentari, vols ser el primer?


*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image