anar a nevagció

DIVISIÓ HISTÒRICA DEL SEGLE XX. 3. L’APÈNDIX (1989-2000). 3 Abril 2008

Publicat per salmeron a: General , trackback

Pocs es pensaven que el 1989 s’esfondraria el comunisme. Era fàcil de preveure, el comunisme estava en plena decadència econòmica. Per una absurda inducció molts es pensen que el que ha succeït durant 70 anys es repetirà indefinidament. La caiguda del mur de Berlin marca decisivament el fi de segle. El 1990 es reunifiquen les dues Alemanyes i desapareix el Pacte de Varsòvia. L’OTAN en canvi es mantè. Els Estats Units esdevenen l’única superpotènciavencedora de la Segona Guerra Mundial. La Xina comunista no es veu alterada pels esdeveniments. De fet ja havia començat a adaptar-se a les exigències de la política mundial a partir de les reformes de 1978.
Per altra banda l’agressivitat imperialista va acompanyada de la crisi de l’Estat del Benestar i de la sustitució de la socialdemocràcia pel neoliberalisme de Reagan i Thatcher. Amb l’ensulsiada del comunisme la burgesia occidental es pot permetre mès polítiques antipopulars. A sobre es veu clar que el despalaçament de la revolució cap al Tercer Mòn tampoc funciona. Els imperis colonials no existeixen, però la dependència econòmica genera la subordinació política dels països en vies de desenvolupament, Fins i tot fracasen terceres vies com la Nicaragua sandinista. Juntament amb aquesta ofensiva capitalista hi ha l’ofensiva ultraconservadora de l’Esglèsia Catòlica dirigida per Joan Pau II des de 1978. El pensament ultraconservador pren força als EUA, però a Europa ni la Polònia de Karol Woytila respon a les seves esperances.
A partir de 1979 un “nou” actor entra en l’escenari de la història: el mòn islàmic. Semblava ja mort com a cultura, però irromp en la poítica internacional amb tota la seva força amb la Revolució de Jomeini. La retirada soviètica de l’Afganistan el 1988 permet l’establiment del règim taliban. Occident encara no sap que aquest és el nou enemic. El nacionalisme àrab antioccidental pasa de ser marxista per ser islàmic. L’Algèria marxista del FLN cau en la guerra civil a partir del 1992 per la victòria a les eleccions del FIS (Front Islàmic de Salvació).
La guerra imperialista contra Iraq ho té ara molt fàcil. Ja no té cal tenir por de la Unió Soviètica. El 1991 els Estats Units obliguen l’Iraq a retirar-ase de Kuwait. El poble palestí ja no pot recolzar-se en la URSS. No obstant això els EUA tampoc recolza els sectors mès agresius del sionisme.
Iugoslàvia que havia començat a existir el 1918 comença a desmembrar-se i cau en la guerra i el genocidi. L’imperialisme intervindrà el 2000 contra la barbàrie sèrbia.
El final de segle no té res a veure amb el principi. El moviment obrer no nomès s’ha acomodat al capitalisme, sinó que ja no té força per respondre a l’agresió neoliberal.
La caiguda del mur de Berlin genera una vegada mès la il.lusió del final de la història. Les ideologies han mort, nomès queda la tecnocràcia capitalista. L’èsser humà no es cansa mai de caure sempre en el mateix error.confondre una contingència històrica amb l’estadi últim i suprem de la història.
La fi del segle XX és també la fi del II Mil.leni. Aquesta vegada la gent no ha esperat l’Apocalipsi com l’any 1000, però si va tenir por de “l’efecte 2000″, el caos informàtic. Res ha passat.
El final del segle XX no és el final de la història, si de cas és el final de les concepcions utòpiques. Ara bé, formalment queda molt d’estructura mental utòpica. El segle XX acaba totalment desencantat amb un horitzó gris sense la perspectiva d’un mòn mès just.

JOAN PERE SALMERÓN I CLARES (2-IV-2008).

Comentaris»

1. Francesc - 7 Abril 2008

benvolgut Joan Pere: et faig el comentari que em vas demanar. Que la historia de començaments de cualsevol segle es consecuencia de causes que es van gestar al final del segle anterior es una veritat gairebe universal i no crec jo que doni dret a dir que un segle acabi abans del que té que acabar. Si es pot parlar si vols de que son etapes diferents pero el segle es el mateix. De totes pasades l’analissi es interesant, crec que es tindria que analitzar com el mateix capitalisme desfa unes oposicions per crearne d’altres que al seu temps seran fagocitades pel sistema

2. salmeron - 7 Abril 2008

Resposta al company Francesc:

Ja sé que cronològicament el segle XX comença el 1901 i acaba el 2000. Pot ser queda estrany considerar que hi ha un preàmbul dins del mateix segle. Però és que el gruix del segle es desenvolupa del 1914 al 89 i les etapes anterior i posterior són diferents. En això fonamento la meva divisió històrica del segle. Certament el capitalisme ha demostrat una gran flexibilitat i capacitat d’absorció. Potser mès endavant tracti sobre aquesta capacitat històrica del capitalisme i les possibilitats històriques de permanència del capitalisme.


*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image