anar a nevagció

DIVISIÓ HISTÒRICA DEL SEGLE XX. 1. EL PREÀMBUL (1901-14). 1 Abril 2008

Publicat per salmeron a: General , trackback

Alguns historiadors diuen que el segle XX no comença fins el 1914. Cronològicament no té cap sentit, Estic d’acord en què el període anterior a 1914 és encara la continuació del segle XIX.
La primera guerra imperialista mundial ja s’estava preparant des de 1870-71. Era en realitat la segona guerra europea, la primera fou la Guerra dels Trenta Anys (1618-48). Engels ja havia predit que no trigaria massa la propera “carnisseria” europea, perquè les potències ja s’estaven armant des de la batalla de Sedan en endavant. Bismarck va predir amb exactitud que la guerra europea esclatarà per una “ximpleria” als Balcans, que és el que fou l’atemptat de Sarajevo. Els motius d’Alemanya per a armar-se contra les potències enemigues, França i Anglaterra sobretot, era que no havia pogut repartir-se bé el pastís imperialista mundial. França i Anglaterra tenien importants imperis colonials i Alemanya estava colonialment gairebé pitjor que Espanya. Per altra banda a partir de la seva unificació nacional Alemanya desenvolupa una considerable capacitat d’industrialització. Això és el que li permet armar-se.
Fins el 1914 existeixen encara tres monarquies reaccionàries que deixaran d’existir al final de la guerra: la prusiana, la russa i l’austrohongaresa. La Rússia tsarista a desgrat fa algunes “reformes democràtiques” a partir de 1905. El tsar ha reprimit violentament una manifestació pacífica que a mès portaven icons religiosos. Aquest “diumenge sagnant” li obliga a convocar dumes, que en realitat no msón democràtiques, perquè el seu`poder autocràtic roman intacte. Aquesta falta de visió històirica del tsar afavorirà desprès les revolucions de Febrer i Octubre de 1917.
A la Prússia o Alemanya de l’emperador Guillem els socialistes son legals des del 1890. Els socialistes s’acostumen cada vegada mès a la política parlamentària i no paren de pujar electoralment. Tot el moviment obrer europeu a partir de la Segonas Internacional (1889) tendeixa resoldre els problemes dins del marc parlamentari. El moviment revolucionari es desplaça cap a l’Orient. No obstant això l’any 1914 és una fita en la història del socialisme europeu. Fins al 1914 el socialisme encara era internacionalista, l’esclat de la guerra el fa caure en el “nacionalxovinisme”. Per altra banda el socialisme, al menys l’alemany obertament, no sderà declaradament contrarrevolucionari fins al 1918. Les teories revolucionàries encara no s’han abandonat obertament, però la praxi és cada vegada mès reformista. Les teories de Bernstein: “Les premises del socialisme” (1899) encara presuposen la inevitabilitat de l’evolució social cap al socialisme. Durant tot aquest període encatra no existeix la separació0 entre socialistes i comunistes.
Fora d’Europa a aquesta època hi ha dues potències emergents: els Estats Units i el Japó. El procès d’industrialització accelerada comença als Estats Units a partir de 1865 amb la victòria del Nord industrial sobre el Sud cotoner i esclavista. Els primers anys del segle els Estats Units ja han superat industrialment Anglaterra, però políticament encara estan tancats dins del seu àmbit mès immediat. La història social dels Estats Units és diferentde l’europea. Reprimeixen amb facilitat el moviment obrer com van fer amb les dones treballadores el 1908. La història de la classe obrera als EUA tambés és diferent als EUA. Mai va ser un proletariat miserable com ho va ser estrictament a l’Anglaterra del segle XIX.
El Japó experimenta un procès de modernització accelerada a partir de la revolució del “Meijii” (Llum) de 1868. La prova evident de l’èxit d’aquest procès de modernització es dòna durant aquest període. Son els vencedors de la guerra russo-japonesa de 1904-05. Aquesta guerra provocarà el desastre del tsarisme i l’èxit del Japó. Políticament la revolució del Meiji de 1868 havia portat del poder feudal dels shoguns a la monarquia centralitzada de l’emperador. No hem d’oblidar que molts processos europeus de modernització van lligats a la cventralització política de la monarquia, front a la dispersió feudal. El Japó estava ja preparat econòmicament i a la Primera Guerra Mundial va estar al bàndol vencedor.

JOAN PERE SALMERÓN I CLARES (30-III-2008).

Comentaris»

encara no hi ha cap comentari, vols ser el primer?


*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image