anar a nevagció

14 DE MARÇ DE 2008: 125 ANIVERSARI DE LA MORT DE KARL MARX. 13 March 2008

Publicat per salmeron a: General , trackback

down1.jpgdown1.jpg A les 14 hores 43 minuts del 14 de Març de 1883 Friedrich Engels va sortir uns instants de la casa dels Marx. A les 14 hores 45 minuts va tornar i es va trobar Marx “dormit” al seu silló. Va morir plàcidament en aquest interval de temps. Teni pleuresia. El 17 de Març Engels exalta el seu amic mort en el discurs fúnebre, al cementiri de Highgate de Londres. Parla del gran líder mundial del proletariat que ha perdut la classe obrera i de les seves grans aportacions intel.lectuals, fins i tot en matemàtiques!!. Es pot comprendre que era una exaltació de l’amic mort, ja que en matemàtiques Karl Marx no va aportar res; a menys que volguès dir la part matemàtica de l’economia, i tampoc és raonable parlar d’una gran aportació de Marx en aquest terreny.
Al cementiri de Highgate, a la tomba de Marx, hi ha la tesi onzena sobre Feuerbach: “Fins ara els filòsofs s’han dedicat a interpretar el mòn. Del que es tracta és de transformar-ho”.
El 14 de Març de 1983 amb motiu del centenari, van anar grups polítics a la tomba de Marx per commemorar el fet. Aquest 125 aniversari no crec que vagi ningú a visitar la tomba de Marx. Les coses han empitjorat pel marxisme aquest últim quart de segle.
Marx va morir amb la erma convicció de què les seves teories eren “científiques” i que el seu acompliment era històricament inevitable. Però les coses han anat de manera molt diferent a com es pensava. L’últim Engels, el de desprès de la mort de Marx (1883-95), ja té una tendència que està d’acord amb el que serà desprès la socialdemocràcia reformista. El que es veu clar a finals del segle XIX és que no hi ha una tendència a la bipolarització social. Això afavoreix la reforma social del capitalisme. De fet desprès de la legalització de l’SPD el 1890, la socialdemocràcia alemanya seguirà una política parlamentarista, que recolza Engels els seus últims anys.
Al pròleg de “La situació de la classe obrera a Anglaterra” de 1890 Engels comenta les diferències respecte de de la primera edició de 1845 a Anglaterra. Entre d’altres comenta que ni Marx ni ell s’haurien imaginat aleshores que la burgesia arribaria a reconèixer els sindicats obrers.
El moviment revolucionari es desplaça cap a l’Orient. Així sorgeix la figura de Lenin. El desplaçament revolucionari va implicar lligar el socialisme a la lluita anticolonial i antiimperialista. Sense aquest desplaçament el marxisme nop hauria tingut cap influència rellevant al mòn, però al mateix temps desmenteix la tesi marxista de què la revolució ha de començar als països avançats. La teoria trotskista de la revolució permanent nomès tenia sentit dins del context5 de la revolució mundial, cosa que no es dona mai.
A partir de 1914 la socialdemocràcia trenca l’internacionalisme proletari, recolzant cada partit socialista el seu propi Estat burgès en la guerra europea. Es pasa de l’internacionalisme proletari a una mena de “socialpatriotisme”.
Amb la III Internacional, fundada per Lenin l’any 1919, els partits socialistes s’escindeixen en reformistes i revolucionaris (comunistes).
A partir de 1945 la divisió del mòn en blocs estabilitza el capitalisme i fa impossible la revolució a l’Occident capitalista. De cara al moviment obrer es cada vegada mès evident que són preferibles les reformes socialdemòcrates al model soviètic. A mès el “socialisme real” mostra el seu rostre represiu i antipopular a Hongria el 1956 i a Txecoslovàquia el 1968.
Amb la caiguda del mur de Berlínel 1989 s’esfondra fins i tot la idea de la revolució als països subdesenvolupats. La crisi del marxisme no pot ser mès absoluta.
Únicament sembla resorgir una certa mena de socialisme a Veneçuela, Bolívia, Equador, etc. Però el que crec és que 125 anys desprès de la mort de Marx el pensament marxista com a tal és impossible de recuperar. Qui vulgui les meves tesis sobre el marxisme i la reconstrucció del socialisme npot llegir el meu article: “La suoeració històrica del marxisme i la meva crítica actual”, publicat a aquest mateix blog.

JOAN PERE SALMERÓN I CLARES (8-III-2008).

Comentaris»

1. Nadia - 28 February 2012

Difficile, en effet, mais je pense avoir trouve: il s’agit d’Andre Gide, dans ses Feuillets eatixrts de son Journal.Bises et bon WE

2. fast cash advance - 18 September 2012

dhztnlz fast cash advance

3. pay day loans - 21 September 2012

ikjryxsf pay day loans

4. salmeron - 3 October 2012

Agrairia que fesiu comentaris intel.ligibles.

5. Payday UK - 7 October 2012

smwjmgfc Payday UK


*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Comment moderation is enabled. Your comment may take some time to appear.