anar a nevagció

LA FILOSOFIA D’ERC I ELS RESULTATS ELECTORALS. 12 Març 2008

Publicat per salmeron a: General , afegeix un comentari

ERC es funda el Març del 1931 i tres setmanes desprès guanya les eleccions. Durant la Segona República va ser el partit hegemònic a Catalunya. La filosofia d’ERC durant aquest període la reflexa el discurs de Francesc Macià quan diu que: “ens apoiem sobre coses immortals, com són els drets dels pobles”. En un context filosòfic de predomini del materialisme marxista ERC es recolza en criteris de filosofia del subjecte, i li va bé. Desprès vé el “llarg hivern” que va del 26 de Gener de 1939 a la legalització de 1977.
El nacionalisme català resorgeix amb força, però liderat per “l’equivalent” de la Lliga Regionalista: CIU. De 1979 al 2003 ERC fa la travesia del desert. El problema no és d’interpretació filosòfica, sinó de què el nacionalisme ja el lidera un altre partit. El 2003 Carod-Rovira creu veure la “terra promesa” i fa el gran gir filosòfic. El nacionalisme català no es pot fonaqmentar en criteris de filosofia del subjecte, sinó en criteris materialistes de racionalitat instrumental. L’emancipació nacional no es fonamenta en el dret inalienable dels pobles a l’autodeterminació, sinó que és un mitjà per a la millora siocial i econòmica del poble. El “pecat” d’en Carod li va permetre “albirar” la “terra promesa”, però no trepitjar-la. Quan el materialisme marxista ha abandonat l’escenari de la història, ERC fonamenta el propi nacionalisme en aquest materialisme. Igual que el 1931 ERC va contra corrent, però ara li surt malament. El nacionalisme d’una nacuió petita no es pot fonamentar en criteris de racionalitat instrumental, sinó de raò incondicionada. El lema d’aquesta campanya era clarísim de racionalitat instrumental: “Objectiu: un país de 1ª (per això volem la independència)”. El lema de CIU: “El teu vot farà respectar Catalunya” era clarísim de filosofia del subjecte. La peraspectiva filosòfica d’ERC implica que la independència no és bé en si mateix, sinó un instrument per a un altre objectiu. Això està clarament dirigit als que no volen l’emancipació nacional per si mateixa, sinó en tot cas per raopns alienes. Per altra banda això implica un determinisme economicista marxista aplicat a l’emancipació d’una nació petita. Nomès té sentit pretendre una majoria social i política suficient per a la independència per motius econòmics, si la majoria de la població es veu obligada per la necessitat econòmica. Evidemment això és una forma de determinisme materialista, perquè fonamenta la política no en la voluntat, sinó en la necessitat material.
Si ERC vol continuar endavant ha de capgirar la interpretació filosòfica. La política pot utilitzar instrumentalment la necessitat econòmica, però no és el seu fonament. El fonament de la política és la voluntat, en aquest cas es tracta de la voluntat del poble català com a subjecte històric. S’ha de fer un ús instrumental de la raò instrumental, respecte de la raò incondicionada. La independència pertany a la raò incondicionada perquè és un fi en si mateix. Això no exclou altres fins en si mateixos com la democràcia, el socialisme, etc.

JOAN PERE SALMERÓN I CLARES (12-III-2008).