anar a nevagció

COMENTARI DE LES ELECCIONS DEL 9 DE MARÇ. 10 Març 2008

Publicat per salmeron a: General , trackback

Aquestes eleccions han estat fortament espanyolitzades. La suma de PSOE i PP dóna 322 escons, mentre que el 2004 la suma donava 312 escons. Els dos grans partits espanyols han guanyat: 5 escons el PP i 5 el PSOE. La victòria del PSOE és clara, però no aclaparadora. Amb 169 escons necesitarà pactar. Sembla evident que el candidat és CIU, cosa que omplirà de goig Duran i Lleida. Ambb 11 escons mès tindrà una majoria absoluta suficient.
La derrota del PP amb 154 escons és una derrota relativa. Si la derrota haguès estat contundent si que seria inviable la seva agressivitat política. D’aquesta manera sembla que l’agressivitat política dóna rèditts electorals. Han aconseguit espanyolitzar la política espanyola. Ells han pujat 6 escons i el PSOE 5. El que no han aconseguit és fer valer la seva política espanyola com la vàlida per governar. Segurament no mantindran questa legislatura un to tan agresiu, però si que mantindran les mateixes línies generals. Han aconseguit mobilitzar el seu electorat, però com a efecte rebot han fet guanyar al PSOE vots que no són estrictament seus.
El PSOE ha obtingut vots d’IU i dels nacionalismes no espanyols. La por a la política ultrarreaccionària dels bisbes aliats amb el PP ha decantat vots d’esquerres cap al PSOE. La por a l’espanyolisme radical del PP ha decantat vots dels nacionalismes basc i català cap al PSOE.
En conjunt aquestes eleccions, malauradament, mostra que l’Estat espanyol no pateix cap crisi. El suposat perill de trencament porta a l’espanyolització d’unes eleccions ja espanyoles de per si. No estem en una situació política equiparable a la dels països de l’Est on s’han produït processos independentistes.
La derrota d’ERC crec que és el símptoma d’una mala interpretació de la direcció del partit sobre l’ascens electoral del 2003-04, i d’un error d’aliances polítiques. L’error consisteix en creure que l’ascens electoral és capa la població no nacionalista i que tot es fonamenta en la política econòmica, com si el nacionalisme català fos principalment un nacionalisme econòmic. Amb això pretenia el partit la majoria social i polñitica suficient per la independència. Des del meu punt de vista el nacionalisme català no és de base econòmica, sinó cultural. La qüestió del finaçament és necesària, però secundària. L’efecte d’això és perdre el vot del que realment vol l’emancipació nacional i dirigir la política cap al que no li interessa l’emancipació nacional.. Hem perdut els propis sense guanyar els aliens. L’aliança amb el PSC ha tingut l’efecte contrari: donar-li vots a ell. Com que no és evident que amb independència es viurà millor econòmicament, amb el catalanisme del PSC ja n’hi ha prou per als sectors no nacionalistes que els pot interessar la qüestió del finançament. ERC ha decebut l’electorat nacionalista i, no així CIU. Duran i Lleida és una persona poc catalanista, però no ha fet girs incomprensibles dins del catalanisme. Per això ha mantingut els 10 escons de l’anterior legislatura.
La situació política a Euzkadi amb una millora de la correlació de forces per al PSOE, farà difícil mantenir la convocatòria de referendem d’Ibarretxe. Jo crec que això afavorirà la persistència del conflicte armat a Euzkadi. Si ETA buscava una millora dels resultats del PSOE amb l’últim atemptat, ho ha aconseguit. La dificultat o gairebé impossibilitat d’una soprtida democràtica al conflicte, afavoreix la via armada.
Aquesta espanyolització de les eleccions és merament circumstancial. La normalitat política consisteix en l’existència d’espais nacionalistes no espanyols que com a mínim condicionen la política de l’Estat. El problema de les nacionalitats a l’Estat espanyol no té solució ni a curt ni a mig termini. Cal entendre això per tal d’orientar bé la política nacionalista.
El problema d’IU i ICV és que no és creible una polñitica mès d’esquerres que la del PSOE. No han reformat els principis marxistes dels que venen, ni tampoc els poden aplicar. Volen ser una mena de socialdemocràcia mès d’esquerres que la convencional. Això no porta enlloc. O fan una reforma ideològica com cal o estaran sempre igual.

JOAN PERE SALMERÓN I CLARES. (10-III-2008).

Comentaris»

encara no hi ha cap comentari, vols ser el primer?


*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image