anar a nevagció

CONTRA LA DEMAGÒGIA DE “CIUTADANS” SOBRE LA PERSONA I LA LLENGUA. 28 Febrer 2008

Publicat per salmeron a: General , afegeix un comentari

   Mès d’una vegada “Ciutadans” ha utilitzat políticament un lema que mès o menys diu així: “No ens importa la llengua, ens importes tu”. Aquesta idea profundament irreflexiva, la utilitzen determinats sectors socials contra el català per dir que és primer la persona que ñla llengua. El cinisme de l’afirmació consisteix en amagar que la llengua que no importa és el català. Per altra banda es tracta d’un enunciat profundament irracional. Implicaria que no cal que hi hagi cap llengua vehicular per al conjunt social, perquè qualsevol llengua vehicular ja és imposició sobre el subjecte. És també  extremadament irracional perquè presuposa que ningú qüestionarà el castellà, comn si la llengua castellana anès de manera espontànmia i natural amb la persona. No tenen en compte que això implica autocontradicció, perquè si la persona no pot negar el castellà; això ja anul.la la persona com a subjecte.

   “Ciutadans” parteix d’una h`pòtesi empíricament falsa. El català s’imposa de tal manera que el subjecte no pot decidir. Es refereixen a petits àmbits als que l’únic que es fa és preservar la continuïtat històrica del català. Aquests àmbits no impliquen cap mena de sobirania catalana. són drets reconeguts per la sobirania espanyola, per tal de protegir la llengua catalana. Fora de l’escola es reprodueixen els esquemes agressius de l’ús prepotent del castellà, i de vegades fins i tot a l’escola. “Ciutadans” s’indigna davant de la imposició que implica el dret del català a existir. Ells volen un bilingüisme liberal sense cap mena d’intervenció pública,

 perquè aquesta és la base mès adequada per al triomf definitiu del genocidi cultural.

   La praxi social de cada dia ja implica que no existeix el català com a persona com a subjecte de dret. La realitat històrica de la unitat d’Espanya ha esborrat tota altra subjectivitat moral de l’Estat espanyol que no sigui la castellana. Tots els processos històrics d’uniformització i centralització estatal que han creat un mercat nacional únic on hi havia nacions diferents, implica l’extinció de la subjectivitat moral dels pobles oprimits. L’Estat espanyol no ha recuperat els subjectes històrics, agaranteix la seva permanència històrica en les condicions d’escalvitud nacional. L’educació i el respecte s’han de tenir amb els castellans. Paralar-los als castellans en castellà és un signe d’educació i respecte. Evidemment ningú cal que tingui educació i respecte amb els catalans, no cal parlar-los en català. Ells com a bons genocides parlen en castellà als catalans, perquè el contrari implicaria que els catalans són un subjecte que cal respectar. L’experiència quotidiana és molt eloqüent. Pregunto per un carrer en català, i la persona se’n va ofesa sense dir res. He presuposat subjectivitat moral en mi com a català, en canvi l’ofès s’ofèn perquè la subjectivitat moral la tenen els castellans per si mateixos i els catalans alienada en els castellans. També és molt evident l’actitud de qui en l’atenció al públic considera que el client català no és ningú a qui calgui respectar. El castellà és respectable per si mateix estigui en la situació que estigui.

   En la relació català-castellà el primer ha esdevingut cosa o instrument per al segon. El català renega de la subjectivitat humana en el castellà. Evidemment això implica la creença nazifeixista de què hi ha pobles “superiors” destinats a sotmetre pobles “inferiors”. La concesió de drets no supera la supremacia ètnica. L’estructura o el model d’en Zapatero implica necesàriament supremacia ètnica no funcional, sinó gratuita i arbitrària. Però els senyors de “Ciutadans” tenen por. És millor el genocidi cultural estricte sota el paraigües del bilingüisme liberal.

   Els senyors de “Ciutadans” abans de fer tanta demagògia haurien d’analitzar el concepte kantià de persona i la realitat històrica dels processos de centralitzacióestatal. Com a partit d’esquerra laica el concepte de persona que han d’utilitzar és el kantià, no el cristià. Però la gran contradicció és que el nacionalisme espanyol no es pot fonamentar en el concepte metafísic de persona, sinó en criteris de racionalitat instrumental dins del marc d’un materialisme radical; per tractar-se d’un nacionalisme de nació gran. Què s’ho facin mirar!!!.

JOAN PERE SALMERÓN I CLARES. (28-II-2008).