anar a nevagció

EL NACIONALISME ESPANYOL COM A TOTALITARISME IDENTITARI. 23 Febrer 2008

Publicat per salmeron a: General , 2comentaris

   El nacionalisme espanyol no existcac96bsl.jpgeix coca0hqr4l.jpgm si fos una esència al marge del procès històric real. El nacionalisme espanyol és la consciència de la unitat de la nació espanyola taimages.jpgl com s’ha anat conformant al llarg de la història. No podem parlar de nacionalisme espanyol fins a la unió dinàstica de les corones castellana i catalano-aragonesa. Els reialmes mitjavals es conformen en una única corona i s’expandeixen a l’exterior per tal de construir l’Imperi espanyol. Així amb Carles I d’Espanya aquesta potència té l’hegemonia a Europa i conquesta Amèrica. De fet es tracta de la primera potència mundial del segle XVI. És un nacionalisme catòlic que vol l’evangelització dels indis i sotmetre els luterans i calvinistes a la fe catòlica. Però dins del marc peninsular no es pot parlar encara d’un nacionalisme totalitari i identitari, La unió és merament dinàstica. La diversitat institucional i política és prou gran com perquè no es pugui parlar d’una uniformització violenta.

   El nacionalisme totalitari i identitari espanyol comença amb el comte-duc d’Olivares a la primera meitat del segle XVII. Hem d’observar que la derivació totalitària del nacionalisme espanyol comença amb la decadència de l’Imperi espanyol. Paradoxalment l’uniformisme espanyol no és símptoma d’una nació forta amb capacitat d’expansionar-se. L’uniformisme espanyol és una mena de replegament de la nació espanyola sobre si mateixa per a contrapesar la seva feblesa com a potència europea i mundial. El triomf definitiu del totalitarisme identitari espanyol no es produeix fins al Decret de Nova Planta del 1716 de Felip V (1683-1746).

   El totalitarisme identitari espanyol ho deixa ben clar quan diu que: “la lengua castellana es la más maravillosa del mundo”, també diu que les lleis castellanes són les més perfectes. El totalitarisme espanyol és totalitari perquè sotmet la diversitat de pobles de l’Estat a la uniformitat d’una mateixa llengua i d’unes mateixes lleis. Exigeix l’assoliment de la identitat castellana per part de tots els pobles sotmesos al mateix Estat. No es tracta d’un ús funcional de la llengua per tal de fer possible la comunicació i la lliure circulació de tots els ciutadans pel territori de l’Estat. Es tracta de l’assimilisme castellà, que implica que tots els ciutadans de l’Estat són iguals d’espanyols. En la relació Catalunya-Espanya s’inverteixen els termes a partir de 1714. Fins aleshores Espanya havia d’obeir les constitucions catalanes si volia governar a Catalunya. A partir d’aleshores Espanya governa Catalunya de manera absoluta sense cap restricció legal interna. Catalunya esdevé instrumental pels interessos d’Espanya. No hi ha un subjecte històric que calgui respectar. Aquesta és l’eséncia del totalitarisme identitari espanyol: tots els pobles no castellans són instrumentals respecte de l’únic subjecte històric reconegut, la mateixa Espanya, i l’eina és l’assimilació cultural i lingüística.

   El caràcter totalitari i identitari del nacionalisme espanyol no ha variat gens des del 1714.

   A partir de 1977 a Catalunya hi ha la versió suau del genocidi de Felip V. Espanya no li deu res a Catalunya. La situació és la inversa a l’anterior a 1714. Les institucions catalanes poden governar sempre que obeeixen la Constitució espanyola. Els catalans continuen essent instrumentals per als castellans. Catalunya no ha resorgit com a subjecte històric, sinó que l’Estat espanyol agaranteix la permanència històrica indefinida del poble català com a poble sotmès. Els partidaris de la versió mès estricta del genocidi (PP i Ciutadans) encara els hi sembla inacceptable això.

   El totalitarisme de l’Estat espanyol es fonamenta en l’exercici de la sobirania única sobre pobles diversos. Que l’Estat espanyo respecti el procedimentalisme democràtic no afecta el caràcter totalitari de la seva sobirania. Zapatero no és menys totalitari que Rajoy, és mès pluralista. Però el seu pluralisme emana d’una sobirania única. No és un pluralisme de parts recíproques.

   Al totalitarisme identitari espanyol s’ha de respondre amb el nacionalisme democràtic i identitari català.

 JOAN PERE SALMERÓN I CLARES (14-II-2008)