anar a nevagció

SOBRE LA TEOLOGIA REACCIONÀRIA I AUTOCONTRADICTÒRIA DE BENET XVI. 11 Febrer 2008

Publicat per salmeron a: General , afegeix un comentari

BENET XVI   Aprofitant la Quaresma aquest Papa reaccionari defensa tornar a la idea mès tradicional de l’infern.. Joan Pau II ja ho era de reaccionari, no volia treure les conseqüències mès progresistes del Concili Vaticà II, però al menys volia una versió mès raonable sobre l’infern que l’estrictament literal de la tradició.

   L’Esglèsia Catòlica no es regeix per paràmetres ideològics dins dels quals tingui sentit parlar de reaccionari o progresista. Això ho fem nosaltres des del segle XVIII des d’una interpretació de la història immanent que no es fonamenta en cap immutabilitatv trascendent. L’Esglèsia Catòlica es veu a si mateixa com l’Esglèsia de Dèu, fidel expresió de la veritat immutable i ahistòrica. De totes maneres no pot evitar estar dins del curs de la història i la “fidel expresió de la immutable veritat que vé de Dèu” acaba afectada per la contingència històrica.

   Tornar a la idea literal de l’infern és reaccionari perquè allunya molt mès l’Esglèsia Catòlica de la societat laica dins de la qual es desenvolupa. A mès a Bent XVI el que l’interesa no és adaptar-se a aquest mòn liberal i progresista com volia Joan XXIII, sinó la reevangelització de la societat occidental. Europa Occidental ja és terra de misió pels catòlics, adaptar-se encara mès a la societat actual els genera el problema de perdre encara mès la seva personalitat com a catòlics. Per això l’oscilació entre intents d’adaptar-se i tensió reaccionària amb la societat actual.

   La teologia tradicional que ha portat a una interpretació literal de l’infern és absurdament autocontradictòria. La idea d’un cel absolutament bo pels fidels a Dèu i d’un infern absolutament dolent pels infidels implica una mena de dualisme gnòstic del bé i del mal. Implica creure en un bé absolut contraposat a un mal absolut. Van cremar gnòstics per aquest dualisme maniqueu i ells mateixos van caure en el què consideraven una heretgia. La idea de l’infern implica que l’únic ordre legítim d’allò creat és el que esta sota sobirania immediata i directa de Dèu. La contradicció que implica això és que vol aplicar la unicitat trascendent a la pluralitat immanent. És una confusió entre el caràcter necesàriament Ú de la trascendència divina i el caràcter necesàriament plural d’allò creat. Implicaria a mès caure en un absurd panteista, absurd des del punt de vista de la pròpia teologia catòlica. De la Unicitat i Simplicitat del Dèu trascendent ja es dedueix ne-cesàriament que allò creat no pot ser ú, i, per tant. la pluralitat (o dualitat en un sentit esquemàtic) d’ordres legítims. “L’infern” no pot ser altra cosa que un ordre legítim dins de la creació mès allunyat de Dèu. Això evita la idea antiteològica del mal absolut i salva la idea teològica de què nomès Dèu és el bé absolut i tota la resta és un bé per participació en diferents graus de perfecció. Mantenint l’absurda idea tradicional d’un infern literal el catòlic cau en el caos intel.lectual. Tot un teòleg s’acaba preguntant estúpidament quins deuen ser els misteriosos designis del Senyor per haver permès l’ateisme els últims segles. El problema no és l’ontologia del misteri, sinó el caràcter autocontradictori de la teologia que no permet explicar el procès històric.. I això no és misteri diví, això és resol amb la sola facultat humana de raonar, La humanitat en tant que creada no pot ser una amb Dèu, sinó necesàriament plural en la diversitat dels ordres legítims mès propers o llunyans de Dèu. Això explica les civilitzacions religioses i laiques, unes mès properes a Dèu, altres mès llunyanes; però totes legítimes quant al seu fonament.

   La idea de l’infern és igual d’absurda que la salveció per tothom, totes dues neguen la pluralitat d’ordres legítims. Benet XVI opta per una de les vies de l’absurditat; no té les eines conceptuals per depurar la teologia de les seves pròpies contradiccions. A mès absurdament interpreta literalment la teologia sobrenatural o positiva sense aplicar la conceptualització de la teologia natrural o metafísica, que li permetria entendre racionalment la teologia positiva o dada de la fe. L’Esglèsia Catòlica està, doncs, en un atzucac. No s’entèn a si mateixa ni el mòn en què viu.

JOAN PERE SALMERÓN I CLARES. (10-II-2008).