anar a nevagció

ELS PROCESSOS D’EMANCIPACIÓ NACIONAL I LA GLOBALITZACIÓ ALS SEGLES XX-XXI. 5 Febrer 2008

Publicat per salmeron a: General , trackback

1. EL PROCÈS D’INTERNACIONALITZACIÓ DE L’ECONOMIA.

   Amb el descovriment d’Amèrica es crea el mercat mundial. Això no vol dir que sigui aleshores quan s’internacionalitza l’economia, sinó que l’àmbit del comerç és mundial. Però aleshores el que s’està creant són els anomenats “mercats nacionals”, es a dir, els mercats que coincideixen amb el territori dels nous Estats. Tot això amb les limitacions d’una societat que no ha deixat encara de ser feudal aristocràtica. A partir dels segles XVIII-XIX es consoliden els mercats nacionals.

   La internacionalització de l’economia comença a les darreries del segle XIX amb la concentració de capitals i l’imperialisme. Aleshores es produeix l’anomenada exportació de capitals cap als països que encara no havien realitzat la revolució industrial, els que a la conferència de Bandung de 1955 prendran el nom de “Tercer Mòn”.

   A començaments del segle XX es produeixen les revolucions de 1905 i de Febrer i Octubre de 1917 a la Rússia tsarista que crà el primer estat socialista del mòn. Aquesta Revolució pretenia ser la primera d’un seguit de revolucions que instaurarien el Socialisme Mundial. Fins aleshores la internacionalització econòmica havia sigut capitalisyta-imperialista, els marxistes volien substituir el capitalisme mundial per una economia igualment internacionalitzada, o fins i tot mès encara, però socialista. El resultat no va ser aquest. El capitalisme mundial no va ser vençut i el socialisme l’únic que aconseguí foyu crear nous estats fora de l’àmbit del mercat mundial. La internacionalització econòmica continuava essent capitalista-imperialista.

   La penetració econòmica capitalista per tot arreu fou molt eficaç creant autèntiques dependències polítiques. En canvi el socialisme no tenia aquesta capacitat, perquè volien instaurar el domini econòmic, sobre la base del domini polític. Aleshores el socialisme s’anava tancant cada vegada mès dins de si mateix i el capitalisme va acabar penetrant fins i tot a l’àmbit del bloc socialista.

   Això ha provocat l’esfondrament del bloc socialista i la definitiva internacionalització de l’economia d’acord amb les exigències del mercat mundial. A mès s’han creat grans unitats econòmiques que han acabat desbordant els marcs dels antics Estat-Nació.

2. LA SUPERACIÓ DEL MERCAT NACIONAL I L’EMANCIPACIÓ NACIONAL.

   La formació dels Estats-Nació moderns ha anat lligada a la creació del mercat nacional unitari. Aleshores la nació no s’ha entès en termes lingúístics i culturals, sinó en termes econòmics. Ara bé, això no vol dir que els antics Estat-Nació s’hagin reduït a una organització política fonamentada sobre el ciutadà i ètnicament neutral. El concepte de ciutadà fa abstracció del grup etno cultural en tant que iguala políticament individus de diferents ètnies, però qui fa la unitat és l’ètnia predominant. Al voltant d’aquesta es crea la unitat política que afavoreix la unitat econòmica. Si l’Estat uniformista l’ètnia predominant aixafa totalment les altres ètnies. Fins a la segona meitat del segle XX aquesta forma política d’organitzar l’Estat podia tenir la “justificació” d’afavorir la mès ràpida possible circulació de mercaderies dins del territori “nacuional”. Quan els Estats nacionals han estat superats per organitzacions supraestatals dins de les quals els grups nacionals inclosos són ara molt mès variats, però no hi ha un uniformisme polític al voltant d’una ètnia predominant, es creen les condicions per a combinar petites unitats polítiques, o a la mida de cada grup nacional, amb grans unitats polítiques on tos els grups nacionals estan igualment representats sense que un grup quedi anul.lat per un altres.

3. LES LLENGÜES GLOBALITZADORES I LES PETITES CULTURES.

   El procès globalitzador va lligat a l’expansió de grans llengúes d’àmbit internacional. Actualment la llengua globalitzadora és l’anglès. Darrera d’aquesta hi ha l’espanyol per les seves dimensions, però sense la importància de l’anglès degut a raons principalment económiques.

   Aquestes dues llengües són un perill potencial per a les petites cultures. Les petites cultures s’han de defensar de l’impacte de les llengües uniformitzadores protegint al màxim la pròpia llengua al propi territori.El procès globalitzador és històricament inevitable, prò això no vol dir necesàriament anihilament de les cultures petites, si aquestes saben reaccionar.

   En el cas català la llengua castellana agredeix la cultura pròpia fonamentalment per raons de dominació política de l’Estat espanyol. Per tant a Catalunya les raons de l’agresió són molt anterior a la globalitzazió. A hores d’ara el fet nacional va lligat al fet lingüístic, perquè aqui la llengua no ha desaparegut com ha succeït a altres nacions ocupades.

   La interconnexió mundial no implica necesàriament l’anihilament de les identitats nacionals. Al contrari, la necessitat d’interrelació mundial fa veure la necessitat de preservar la pluralitat d’identitats nacionals. Si no cauriem en un mòn despersonalitzat, on no hi hauria cap iniciativa per a fer res. La funció de les grans llengües s’ha de limitar a la funció de comunicació internacional, de manera que a l’interior de cada nació la llengua d’ús normal sigui la de la pròpia nació.

JOAN PERE SALMERON I CLARES (25-VIII-2002)

Comentaris»

encara no hi ha cap comentari, vols ser el primer?


*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image