anar a nevagció

DE LA RESISTÈNCIA ÀRAB ANTIIMPERIALISTA AL TERRORISME INTEGRISTA ANTIOCCIDENTAL. 31 Gener 2008

Publicat per salmeron a: General , trackback

   Quan el mòn estava dividit en dos blocs: el capitalista i el comunista, Occident va optar per Israel i l’Est pel poble àrab. El marxisme va arribar a penetrar als països àrabs pel seu caràcter antiimperialista i anticolonialista. El poble àrab era vist amb simpatia pels marxistes, en tant que víctima de l’agresió imperialista mundial. Així la independència d’Algèria el 1962 va lligada al gir cap al bloc soviètic. La Líbia de Gadafi també es basava en aquest bloc per contrarrestar l’agresió imperialista mundial. El BAAS de Sadam Hussein (1937-2006) era un partit socialista i laicista clarament inclinat a la Unió Soviètica. El moviment panarabista no es podria concebre d’altra manera que al voltant de la lluita socialista i antiimperialista. No obstant això no tot el mòn àrab era prosoviètic. L’Egipte prosoviètic de Nasser es va transformar en l’Egipte pronordamericà de Anuad-El-Sadat.

   Aquesta aliança entre nacionalisme àrab i socialisme burocràtic té les seves arrels en l’orientació política de Lenin cap als pobles oprimits pel colonialisme i l’imperialisme. Encertadament Lenin havia vist que el potencial revolucionari del socialisme s’havia desplaçat de l’Occident a l’Orient. La Unió Soviètica va saber explotar aquesta font de lluita antiimperialista, que inevitablement anava lligada a la lluita anticapitalista, encara que moltes vegades el moviment revolucionari pactava amb la burgesia nacional, finalment tendia a predominar la forma planificada d’economia.

   A partir de 1979 la situació es capgira totalment. La revolució jomeinista a l’Iran deixa de tenir les característiques d’un moviment polític antiimperialista per pasar a ser antioccidental. L’Iran de Jomeini no era menys antisoviètic que antiEUA. L’actual Iran és el mateix que el de Jomeini, potser una mica mès suavitzat pel cansanci del poble davant dels excesos integristes. A l’alçada de 1979 l’URSS està ja esgotada, el seu potencial històric s’està apagant. Els integristes islàmics aprofiten el moment. El nacionalisme àrab no és ja una reivindicació d’alliberament de l’opresió política i econòmica que exerceix Occident sobre el poble àrab. El nacionalisme àrab es fonamenta en una identitat cultural i religiosa totalment antioccidental. Es restaura el somni mitjaval de la guerra contra l’infidel, de la unitat d’un poble àrab musulmà i de l’expansió imperialista de la mitja lluna per tot arreu. El nacionalisme àrab de l’actual integrisme no és prioncipalment polític i econòmic com ho era el marxista, sinó de base identitària cultural i religiosa.

   No podem considerar que les accions militars a Nova York, Madrid o Londres siguin una resposta militar a l’agresió imperialista. Es tracta d’autèntiques accions terroristes perquè es fonamenten en la pretensió de destruir Occident. Destruir Occident no és el mateix que destruir l’imperialisme occidental. No es tracta d’un esclau que es vol alliberar d’un amo, es tracta d’un que vol una esclavització incomparablement pitjor que la que exerceix EUA.

   Els EUA són una força reaccionària front a un moviment panarabista, socialista, democràtic, antiimperialista i laicista. Front a l’integrisme islàmic és una força progresiva de la història. L’integrisme islàmic pertany a un model de civilització teocràtica o teològica anterior al segle XVIII. Els EUA es fonamenten en les conquestes polítiques de la revolució independentista de 1776 que desprès seran complementades per la Revolució francesa de 1789. Entre una civilització teològica i una laica hi ha la mediació de les revolucions burgeses. És impossible resoldre pacíficament l’antagonisme de civilitzacions, a menys que una s’ensorri sola. La civilització laica reconeix el fet religiòs i tots els seus drets, aixi com agaranteix la reproducció indefinida d’aquest fet. Però això no és el que volen els integristes. El que volen és exercir la sobirania, no rebre els drets emanats de la sobirania d’un altre. La contradicció i l’antagonisme són inevitables. Com a laicistes no podem cedir res en matèria de sobirania. I el laicisme és igualment universalista. Això si, és plural, no uniformista; però dins del marc d’una sobirania laica estesa per tot el planeta. La confrontació és inevitable, excepte si l’integrisme s’afebleix molt. Pactar amb una civilització religiosa és impossible. Es pot pactar amb els religiosos que acepten la civilització laica.

JOAN PERE SALMERÓN I CLARES (27-I-2008).

Comentaris»

encara no hi ha cap comentari, vols ser el primer?


*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image