anar a nevagció

CONTRA LA INTROMISSIÓ CATÒLICA EN POLÍTICA. 3 Gener 2008

Publicat per salmeron a: General , trackback

   Decididament la ideologia catòlica és totalitària. Ho han demostrat aquest dfiumenge a Madrid. Mès enllà d’aquest fet puntual el que vull analitzar són les fonts intel.lectuals d’aquest totalitarisme.

   Les fonts intel.lectuals del totalitarisme catòlic són bàsicament dues: el propi concepte de fe i el concepte grec de naturalessa humana. La fe pels catòlics és l’asentiment davant d’un enunciat impossible de conèixer per la sola raò. L’asentiment neix de l’aceptació de què hi ha Dèu i que aquest s’ha revel.lat al llibre sagrat: la Bíblia. Dèu es revel.la primer al poble escollit, els jueus. i desprès a tota la humanitat amb l’Encarnació del Fill de Dèu, Jesucrist. Es tracta, doncs, d’un missatge universalista: “Aneu i escampeu la Paraula per totes les nacions”. El que hi ha de totalitari en això és que vincula tota la humanitat. Qui no vulgui aceptar la Paraula de Dèu com a la Veritat que salva, ofèn l’Únic Dèu Vertader; per tant és abominable als ulls de Dèu.

   A això cal afegir la noció grega, bàsicament platònico-aristotèlica, de naturalessa humana. Diu Pau, el perseguidor de cristians que acabà com a màrtir cristià, a la “Carta als Romans” que els filòsofs s’han tornat bojos, han conegut la llei natural i no han fet lloances al Dèu Vertader. Els filòsofs són els grecs, i no precisament els epicuris. Aquesta pot ser la base d’una interpretació luterana, el criteri de la “sola fides” (sola fe, però també és inter`pretada pels catòlics en un altre sentit. La bogeria dels filòsofs no és l’exercici de la raò, sinó no ordenar aquesta al bé suprem, que és el mateix Dèu. La “llei nartural” dels grecs és uina concepció totalitària que va molt bé a l’Esglèsia  mitjaval per sintetitzar-la amb la fe catòlica. De fet les virtuts cardinals catòliques provenen de Plató, no de la mateixa fe catòlica. Es tracta de la subordinació de les “pasions” a la “raò”. La “raò” en realitat és la consideració de la superioritat de la part intel.lectual o espiritual sobre la part instintiva. D’aqui la represió dels instints. Aquesta concepció acaba de ser totalitària en Plató i Aristòtil, perquè a mès la ciutat (l’Estat) es fonamenta en el bé comú, i la virtut ès el bé comú màxim que permet la unitat política. Els teòlegs mitjabvals (Agustím d’Hipona i Tomàs d’Aquino són els principals) únicament havien d’afegir a aquesta concepció la fonamentació en la trascendència divina del poder temporal (l’Estat).

   L’Esgllèsia Catòlica actual pensa encara exactament igual que la mitjaval, únicament que en condicions històriques adverses. La idea de què l’homosexualitat, el divorci, l’avortament, etc. van contra la “llei natural” és el mateix concepte universalista grec de naturalessa humana incompatible amb el liberalisme modern. Entene el mòn com si fos una harmon ia entre “llei natural” i “llei sobrenatural”. Si sapiguesin fer un concepte liberal de la seva fe entendrien el mòn en el que viuen. La “llei sobrenatural” únicament obliga a qui l’acepta, però no és universal. Si vostè es vol reprimir la seva homosexualitat és el seu dret, però ningú té l’obligació d’acomplir la “llei sobrenatural”. El laicisme inverteix els termes. És la llei humana la que tè la sobirania i la llei divina, encara que existeixi, és únicament un dret que emana de la sobirania laica. La sobirania laica és la humanitat que ha trobat el fonament de legitimitat en si mateixa, tant si hi ha Dèu com si no. Des del punt de vista catòlic això ´es una blasfèmia, perquè hi ha Dèu i a Dèu se l’ha d’obeir. Doncs bé, tot Occident és una “blasfèmia” des de 1789, i sense aquesta ”blasfèmia” la humanitat no hauria assolit mai la consciència de si. 

   Diu l’Esglèsia Catòlica que la democràcia està en perill. Hem de tenir en compte que l’Estat espanyol no és laic, sinó aconfesional. Això vol dir que cap confesió té caràcter oficial de l’Estat, però aquest té en compte quina és la confesió majoritària dels espanyols (art. 16 de la Constitució de 1978). A l’Esglèsia no li cau bé Zapatero, perquè tendeix massa a treure les conseqüències mès laicistes possibles. Ara bé, és absurd que diguin que la democràcia està en perill. La democràcia moderna, la que neix de les revolucions burgeses a partir del segle XVII, nomès té un deure respecte de la religió: reconèixer la llibertat de cultes, que és el dret de practicar qualsevol fe o no tenir-ne cap. Això ja ho reconeix la laicitat. Amb ells la democràcia no estaria en perill, no existiria; no en el sentit modern.

JOAN PERE SALMERÓN I CLARES. (31-XII-2007).

NOTA: Lamento no poder escriure un article sobre l’assassinat de Benazir Bhuto. No tinc els coneixements adequats. 

Comentaris»

1. JOAN ALDEA - 19 Gener 2008

Semble mentida que l’esglesia catòlica encara cerqui un maridatge amb l’estat. No hi ha manera de que es modernitzi. Ignoren els fonaments de la democracia. Totes les eglesies deuen ser iguals?
L’estat espanyol ha anat renovant el concordat. Aixó s’hauria d’acabar.

2. salmeron - 21 Gener 2008

Al company Joan Aldea:

És concebible un concepte liberal de la fe religiosa des del mateix punt de vista teològic. Es pot concebre que la fe és una relació personal de l’individu amb Dèu. Tal cosa es pot concebre tant des del catolicisme co0m des del luteranisme. Des del catolicisme l’Esglèsia és la mitjancera necesària, però nomès des del punt de vista del “dret privat” sense vincular l’Estat. Des del luteranisme no és l’Esglèsia com a institució, sinó l’Esperit Sant que il.lumina l’individu en tant que fa el lliure examen. El problema de la concepció religiosa es que no es limita a la relació individual amb Dèu, sinó que té un concepte de naturalessa humana universalista que vincula tota la humaqnitat, mès enllà de la fe religiosa. Un concepte liberal de la fe hauria d’anar acompanyat de la substitució del concepte unívoc de naturalessa humana per un d’anàleg. La naturalessa humana és diversa. Li pot interessar la trascendència o no, i qualsevol opció és legítima. Per altra banda haurien de reformar la seva idea d’harmonia entre llei natural i llei sobrenatural.
Bé, no acabaria. Espero que et satisfagui la meva resposta.
Moltes gràcies pel comentari i salutacions.

JOAN PERE.


*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image