anar a nevagció

LAICITAT I PLURALITAT RELIGIOSA. 29 Novembre 2007

Publicat per salmeron a: General , trackback

Fins al segle XVIII i des de l’Edicte de Milà del 313 d.d.C. la relació entre política i religió a Europa era justament la inversa de l’actual. Era la religió qui legitimava l’Estat. La cristiandat occidental no era teocràtica com l’antiga Roma o l’Islam; el càrrec religiòs i el polític no l’exercien la mateixa persona, sinó que era l’Estat qui s’encarregava de la represió ideològica. Al segle XVIII la Ilustració és profundament antirreligiosa, encara que no arriba a ser obertament atea. La primera formulació filosòfica clarament atea la realitza Ludwig Feuerbach (1804-1872) amb la reducció antropològica de la teologia;és a dir, considerant que els atributs de Dèu són qualitats humanes extrapolables a l’infinit. Marx i Nietzsche desenvolupen un ateisme molt agresiu, però de signe molt diferent. L’ateisme de Marx és social i el de Nietzsche individual i aristocràtic. L’ateisme de Marx ha capgirat la postura de les mases populars davant la religió als segles XIX i XX. De fet l’ateisme de Marx és incompatible amb la llibertat de consciència. La consciència religiosa és una consciència falsa, un reflexe fantàstic de les condicions reals d’aquest mòn. L’ateisme actual és metodològic, o sigui, no afirma la seva veritat absoluta, sinó que és un mètode d’interpretació de la realitat. El “cientificisme” de Marx amb la seva pretensió de veritat objectiva és el que el fa incompatible amb la llibertat de consciència.

Avui dia no impera l’ateisme militant, sinó el laicisme. La sobirania pertany legítimament a l’Estat, que no es fonamenta en la trascendència divina, sinó en la consciència de si de la pròpia humanitat. L’Estat reconeix el fet religiòs com a legítim en tant que producte de la llibertat de consciència individual. D’aqui es dedueix necesàriament la pluralitat religiosa, qualsevol manifestació religiosa que no violi la llei provinent de la sobirania popular, és igualment legítima. És l’Estat democràtic el fonament de legitimitat de l’exercici de la fe religiosa.

JOAN PERE SALMERÓN I CLARES (25-XI-2007).

Comentaris»

encara no hi ha cap comentari, vols ser el primer?


*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image