MONARQUIA I REPÚBLICA DESPRÈS DE L’ANTIC RÈGIM. 24 Octubre 2007
Publicat per salmeron a: General , trackbackEuropa és el continent on més monarquies queden. Això és degut a què, generalment, els estats nous són repúbliques.
Les dinasties monàrquiques duren segles i les circumstàncies polítiques són radicalment diferents. La monarquia britànica no ha conegut cap revolució des de 1688. A partir d’aleshores la monarquia britànica ha acceptat el parlamentarisme, però al mateix temps ha mantingut un cert aristocratisme. Però la idea de la monarquia parlamentària és francesa, no britànica. La revolució francesa de 1830 va acabar amb l’absolutisme de Carles X. Aleshores el polític conservador Thiers va proposar un rei que estigués d’acord amb les exigències de la revolució liberal, clar que no podia ser un borbó, sinó de la casa d’Orleans. El rei proposat va ser Louis Philippe. Aleshores Thiers va encunyar el principi de la monarquia parlamentària: “el rei regna, però no governa”. A les monarquies europees no els va caure bé i per això li deien “el rei de les barricades”. Un rei sorgit d’una revolució popular!!
L’Antic Règim no podia mantenir els principis del Congrés de Viena (1815) i va haver de pactar amb la sobirania popular. Ni tan sols va ser possible mantenir el Règim de Carta Atorgada. L’Antic Règim havia fracassat, la sobirania popular s’imposava inevitablement. La forma pròpia de la sobirania popular és la república demopcràtica. La república és la forma d’Estat que neix de la sobirania popular. La monarquia parlamentària parasita de la sobirania popular. La legitimació del poder estatal és impossible al marge de la sobirania popular, però la monarquia no és expresió d’aquesta mateixa sobirania, sense la qual tampoc podria existir. Per això tot demòcrata coherent exigeix la república com la forma política de l’Estat coherent amb la sobirania popular.
JOAN PERE SALMERÓN I CLARES (24-X-2007).
Comentaris»
Vuldria saver k es la democràcia i els seus personatges, mu podeu dir ?
La democràcia clàssica comença amb la revolució atenenca de Clístenes el 510 a. d. C. Aquesta tindrà el seu esplendor amb Pèricles (490-429 a. d. C.). Era una democràcia directa nomès per al 10% de la població. Estaven exclosos els esclaus, els metecs (estrangers) i les dones. Era democràcia en el sentit de què ja no governava l’antiga aristocràcia terratinent.
Quan jo parlo de la democràcia moderna em refereixo a les revolucions burgeses que s’enceta a Anglaterra amb la revolució parlamentària d’Oliver Cromwell (1599-1658). Es tracta d’un parlamentarisme burgès contra el poder absolut de Carles I Estuard; encara que a partir de 1653 degenerarà en una dictadura republicana. Els fonaments teòrics de la democràcia moderna els estableixen Rousseau (1712-78) amb el principi de la voluntat general (sobirania popular) i Montesquieu (1689-1755) amb la divisió de poder, que pretèn limitar el poder polític per tal d’evitar la tirania. De totes maneres no ens hem de fiar massa del seu llibre “De l’Esperit de les Lleis” perquè una lectura mès profunda ens podria portar a la conclusió de què defensava la típica limitació aristocràtica del poder absolut del rei,i aleshores seria, fins i tot reaccionari per a la seva època. Però aquests són els pilars de la democràcia moderna: sobirania popular i limitació del poder. Són fets polítics cabdals en la constitució de la democràcia moderna la revolució independentista de les colonies americanes el 1776 i la Revolució Francesa de 1789. Totes dues estableixen el principi de ciutadania i d’igualtat de tots els ciutadans davant la llei. Els màxims personatges de la revolució americana foren George Washintong (1732-99) i Benjamin Franklin (1706-90). Els de la Revolució Francesa paradoxalment destaquen els de l’època del Terror: Maximiliam Robespierre (1758-94), Marat, Danton, etc.
El tema és molt mès llarg i dòna per a molt mès, però espero haver satisfet la teva inquietud sobre el concepte de democràcia i els seus personatges.
Salutacions.
M’agradaria saber qui tenien el poder polític en l’Antic Règim. M’ho podríau dir, si us plau?
Entenc per Antic Règim el període que va aproximadament del segle XVI al XVIII. Aquest període és encara feudal, ara bé la correlació de forces és diferent a la de l’etapa mitjaval. Les forces eren les mateixes: Corona, noblessa i Esglèsia. Aquest és el conglomerat polític dominant. Durant aquest període hi ha la tendència clara a la Monarquia absoluta. La noblessa manté encara els privilegis, però sense el poder polític que descansa en la persona del rei absolut. L’Esglèsia no ha perdut els privilegis, però també està sota el poder polític de la Corona.
Pensa a més que aquesta època és la de l’ascens de la burgesia. L’anomenada acumulació primitiva capitalista ja es dóna a l’Anglaterra de Thomas More, situació que descriu al seu llibre “Utopia” (1516), encara que l’expresió no és d’ell, sinó de Karl Marx. L’ascens de la burgesia va lligada a la centralització monàrquica. El centralisme monàrquic afavoreix per una banda l’ascens al menys social de la burgesia, però també va originar la revolució de Cromwell el 1640. Carles I d’Anglaterra estava endeutat i es va veure obligat a convocar un Parlament. Aquesta és la primera revolució burgesa.
Quant al poble hi ha la Guerra dels Camperols el 1525 a Alemanya amb ideals “comunistes”. Però aleshores la burgesia era el sector dirigent del poble. El Quart Estat no es desenvoluparà fins a finals de la Revolució Francesa amb la revolta dels igualitaris de Babeuf. Però això ja és una altra etapa històrica.
Més o menys o d’una manera esquemàtica es pot dir que a l’Antic Règim el poder polític bàsicament l’exerceix el rei.
Moltes gràciees, en seerio
De res.