anar a nevagció

MONARQUIA I REPÚBLICA DESPRÈS DE L’ANTIC RÈGIM. 24 Octubre 2007

Publicat per salmeron a: General , 2comentaris

Europa és el continent on més monarquies queden. Això és degut a què, generalment, els estats nous són repúbliques.

Les dinasties monàrquiques duren segles i les circumstàncies polítiques són radicalment diferents. La monarquia britànica no ha conegut cap revolució des de 1688. A partir d’aleshores la monarquia britànica ha acceptat el parlamentarisme, però al mateix temps ha mantingut un cert aristocratisme. Però la idea de la monarquia parlamentària és francesa, no britànica. La revolució francesa de 1830 va acabar amb l’absolutisme de Carles X. Aleshores el polític conservador Thiers va proposar un rei que estigués d’acord amb les exigències de la revolució liberal, clar que no podia ser un borbó, sinó de la casa d’Orleans. El rei proposat va ser Louis Philippe. Aleshores Thiers va encunyar el principi de la monarquia parlamentària: “el rei regna, però no governa”. A les monarquies europees no els va caure bé i per això li deien “el rei de les barricades”. Un rei sorgit d’una revolució popular!!

L’Antic Règim no podia mantenir els principis del Congrés de Viena (1815) i va haver de pactar amb la sobirania popular. Ni tan sols va ser possible mantenir el Règim de Carta Atorgada. L’Antic Règim havia fracassat, la sobirania popular s’imposava inevitablement. La forma pròpia de la sobirania popular és la república demopcràtica. La república és la forma d’Estat que neix de la sobirania popular. La monarquia parlamentària parasita de la sobirania popular. La legitimació del poder estatal és impossible al marge de la sobirania popular, però la monarquia no és expresió d’aquesta mateixa sobirania, sense la qual tampoc podria existir. Per això tot demòcrata coherent exigeix la república com la forma política de l’Estat coherent amb la sobirania popular.

JOAN PERE SALMERÓN I CLARES (24-X-2007).