D’acord… Després de tot el merder que s’ha aixecat pel tema de les fotografies és evident que algun escrit havia de caure… He visitat els blocs habituals i en cap hi faltava l’entrada corresponent. He visitat els que no són tan habituals, i també. Així que som-hi, que a més, en tinc ganes…
Fa uns dies vaig llegir en un fòrum de debat una pregunta curiosa. La pregunta, no exempta de dobles intencions, deia el següent: “Què faries tu si cremessin una foto teva?”. En un primer moment vaig pensar “Collons, enfadar-me, no et fot!” però després vaig pensar…
En primer lloc, cal remarcar-ho: No serien casos comparables la crema d’una fotografia meva amb la d’una fotografia de Juan Carlos I. Per què? Doncs perquè ell és un càrrec públic que cobra un sou (no pas modest) per fer el que fa -un dia parlarem de què fa- i per tant és algú subjecte a crítiques permanents ja que el seu sou el paguem tots i totes. Això en primer lloc.
En segon lloc, i és el més fotut, és que no només és un càrrec públic que cobra un sou impressionant, sinó que és un càrrec públic que cobra un sou impressionant nomenat pel dictador feixista Francisco Franco Bahamonte, caudillo de todas las Españas amb la finalitat jurar els principis del movimiento i de deixar-ho tot ben lligat. Per això va ser ell qui va encapçalar el mal anomenat procés de la transició espanyola, que en comptes de trencar amb el règim feixista, el legitimava i tan sols el reformava en la façana.
I en tercer lloc, aquest home va ser nomenat rei perquè és un Borbó. Els Borbons, ho recordo, són els que van arrasar el nostre poble el segle XVIII, els que van envair València el 1707 i els que van envair Barcelona el 1714, a part de cremar Xàtiva i tantes altres viles i ciutats unes quantes vegades (amb gent i tot, res de fotografies), els que van protagonitzar abusos inhumans a la població d’allà on passaven i aquells que van abolir totes les institucions del nostre poble subordinant-lo per sempre a la corona castellana. És gràcies a formar part d’aquesta família, gràcies a que n’és l’hereu, que va ser nomenat rei. Per res més.
Però responent a la pregunta del milió, “Què faria jo si cremessin una foto meva?”… Doncs seré sincer. Primer em sorprendria -perquè que jo sàpiga no he fer res per merèixer-ho- però al cap d’un moment intentaria fer el cap fred i pensaria per què deu ser que hi ha gent que crema una fotografia meva. Està clar que si descobrís que he fet quelcom malament o que he ferit algú, demanaria perdó públicament i fins i tot em plantejaria dimitir… Seria lo lògic i normal, no?!
El que passa, però, és que hi ha gent que no pensa igual, que no té principis [bé, sí que els tenen, els van jurar]… I aquell qui va dir “nunca fue la nuestra lengua de imposicion” no s’ha penedit mai d’haver-ho dit, perquè mai ha demanat perdó. El que va jurar els principis del movimiento mai ha dit el contrari, perquè encara ho pensa. El que és hereu d’uns reis sanguinaris que van massacrar el nostre poble, mai ha demanat perdó i mai ho farà perquè ell és el Rei, nosaltres els vassalls, i qui s’atreveixi a qüestionar-ho se’n va a la presó. Això és el que voldrien fer amb els nostres companys que van cremar fotos. Però seria molt gros portar a la presó, en plena Europa del segle XXI, una persona per cremar una foto dels reis… No s’ho poden permetre.
Com que aquest individu mai canviarà, com que no és una bona persona i com que ens manté sota unes lleis que ens reprimeixen, no pot ser d’una altra manera: Em reafirmo un cop més com a independentista i revolucionari. Independentista, perquè no vull viure més en un estat que em voldria posar a la presó pel simple fet de defensar allò que és just. Revolucionari, perquè no vull una societat com la seva. Vull una societat justa i lliure, que no es regeixi per aquest model espanyol desigual i injust. Ni de monarques ni de capitalistes còmplices que només es moguin per diners.
Vull marxar de l’Estat Espanyol, i vull fer-ho totalment. A nivell nacional i a nivell social. El meu país ha de ser un país de persones lliures. Ni repressió, ni desigualtat: Independència i revolució.
Salut!
