No diré gaire res més del que hi ha a la premsa, perquè això em supera…

• 3cat24.cat
  Presó per al jove que va despenjar una bandera
  espanyola del balcó de l’ajuntament

• Avui
  El jove terrassenc condemnat per haver intentat
  arrencar una bandera ingressa a la Model

• VilaWeb
  Un centenar de manifestants reclama la llibertat
  d’en Franki davant de la Model de Barcelona
  
  

Per cert, els que van arrencar i cremar vuit banderes catalanes a Reus en van tenir prou amb ser identificats per la policia, tot i el rebombori mediàtic que hi va haver…

En fi… Sense més comentaris. Si algú encara creu en la justícia espanyola, que m’enviï un correu, si us plau. El vull conèixer.

Salut!

D’allò heroic a allò ridícul només hi ha un pas
Simón Bolivar

De tots els animals de la creació, l’home és l’únic que beu sense tenir set, menja sense tenir fam i parla sense tenir res a dir
John Steinbeck

Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix
Albert Einstein

Hauríem d’usar el passat com a trampolí i no com a sofà
Harold Macmillan

Sempre que ensenyis, ensenya a la vegada a dubtar del que ensenyes
José Ortega y Gasset

La saviesa consisteix en saber que se sap el que se sap i saber que no se sap el que no se sap
Proverbi xinès

La caminada més llarga comença amb un pas
Proverbi hindú

I coneixereu la veritat, i aquesta us alliberarà
La Bíblia, Joan 8:32

Qui procura assegurar el bé aliè, té assegurat el propi
Confuci

La llibertat consisteix en poder fer tot allò que no danyi a algú altre
Assemblea Nacional Francesa (1789)

L’amor a la llibertat fa als homes indomables i a les nacions invencibles
Benjamin Franklin

Qui viu temorós, mai serà lliure
Quintus Horatius Flaccus

Les matemàtiques no menteixen, el que hi ha són molts matemàtics mentiders
Henry David Thoreau

Els savis busquen la saviesa; els necis creuen haver-la trobat
Napoleó Bonaparte

L’amor es una amistat amb moments eròtics
Antonio Gala

Perquè triomfi el mal, només és necessari que els bons no facin res
Edmund Burke

I aquí acaba el recull per avui. Si heu tingut una estona per llegir-ho amb calma segur que la lectura haurà estat profitosa, si no, us recomano que hi torneu un dia amb més tranquil·litat. I si en voleu més, doncs utilitzeu el cercador, que us en sortiran a milers. Però alerta… Com diria la dita popular: Que el llegir no ens tregui l’escriure!

Salut!

Ens poden anar repetint que vivim en un estat democràtic, que tothom pot pensar i dir el que vulgui, però la veritat és que sabem que no és així. Ho vivim dia rere dia. Fa pocs dies s’anunciava que embargarien els sous i els cotxes a alguns dels que van cremar fotos del rei d’Espanya en solidaritat a l’Enric i en Jaume. El seu delicte era haver-se manifestat en contra de la monarquia espanyola cremant-ne un retrat.

L’any passat es van produir centenars d’agressions feixistes al nostre país. Sabeu a quants agressors d’aquests els han embargat el sou o el cotxe? La policia ni tan sols es digna a investigar aquestes agressions! Ni investigar ni perseguir-les, perquè poden dir missa però fa anys que vam descobrir que la policia espanyola tolera -i a vegades promou- la violència contra el nacionalisme català.

Podeu buscar a les hemeroteques dels diaris (els que no censuren aquesta informació, és clar) els següents atacs:

- Incendi de la seu del Bloc de Gandia (04/02/2007).
- Assalt i agressions al casal Jaume I d’Elx (19/02/2007)
- Agressions després del concert del 25 d’Abril (25/04/2007)
- Atac a la seu de Ca Revolta (01/09/2007)
- Agressió a Santiago Rosado, regidor del Bloc de Mislata (27/09/2007)
- Bomba en la seu nacional del Bloc a València (09/10/2007)
- Bomba davant de la seu d’Esquerra Republicana a València (28/11/2007)
- Atac a la Seu d’Intersindical Valenciana (04/12/2007)
- Agressió a una jove de Mislata (06/12/2007)
- Assalt al Casal Jaume I de Sueca pel GAV (17/12/2007)
- Destrossa de Salvem Catarroja (03/01/2008)
- Atac amb bomba de salfumant al casal Jaume I de Catarroja (03/01/2008)
- Incendi de la seu del Bloc de Benicàssim (20/01/2008)
- Agressions a valencianistes a Meliana (21/01/2008)
- Assalt al Centre Social Terra de Benimaclet pel GAV (21/01/2008)
- Atac a Ca Revolta (21/01/2008)
- Atac al casal Jaume I de Monòver (21/01/2008)
- Apunyalament d’un jove a la plaça del Cedre del cap i casal per un grup de neonazis vinculats a la penya Yomus del València C.F. (27/01/2008)
- Nou ultres ataquen un local d’oci de Castelló (08/02/2008)
- A Castelló 4 neonazis graven una esvàstica en la cara d’un jove (09/02/2008)

I un llarg etcètera. Sense comptar les pallisses, amenaces, humiliacions, insults… que reben cada dia milers de catalans i catalanes i que ningú denuncia. Podeu comprovar-ho vosaltres mateixos utilitzant el cercador, però suposo que en el vostre entorn més proper ja s’han donat casos d’aquests, així que què us he d’explicar…

Per acabar, ara sí, us deixo amb un tros del concert que Obrint Pas va fer fa uns anys a València, on la germana de Guillem Agulló llegeix unes paraules d’agraïment pel suport rebut i on Obrint Pas interpreta la cançó que van dedicar-li al jove assassinat: “No tingues por”. La pell de gallina…

Enllaços d’interès:

• Guillem Agulló a la Viquipèdia
• Actes d’homenatge pels 15 anys del seu assassinat
• Web de Maulets (amb el manifest, agenda d’actes, recull de premsa…)
  
• Web d’Antifeixistes.org
• Roda de premsa de Maulets i Xavi Sarrià
• Notícia d’avui mateix a VilaWeb
• Notícia de l’Avanç pels 10 anys

Afegit després (vídeo de VilaWeb):

• Manifestació i declaracions del portaveu de Maulets i el pare d’en Guillem

Salut!

Avui una cançó. És la versió que els Lax’n'Busto han fet de “Maite Zaitut”, una cançó molt bonica que ens regala el País Basc. Espero que us agradi tant com a mi.

De colors són els meus somnis
Tot i que ja m´he llevat
I la son no ve a veure´m
quan la lluna s´ha aixecat

Salto i salto sobre els núvols
sembla que pugui volar
El meu cor fa pampallugues
i no deixa de ballar

Quan posem els peus enlaire
quan posem el cap per avall
quan et crido a la muntanya
i l´eco em va contestant

Quan et faig amb margarides
una pulcera de colors
vull mirar-te als ulls i dir-te
que el que sento és això:

T´estimo molt, jo a tu t´estimo molt
Si estàs amb mi desapareix tot el que és trist
Un dia gris el pintes de colors
Fins a la Lluna i tornar t´estimo jo!

Els meus ulls són com bombetes
Els meus llavis riuen fort
no puc amagar el que sento
quan em mires tant d´aprop

Ara ja no sé què em passa
el cos m´està tremolant
el meu cor fa pampallugues
i no deixa de ballar

Quan s´uneixen els colors
per fer l´arc de Sant Martí
quan escrius amb el teu dit
el meu nom en el mirall

Li dono canya a la ràdio
i és com tu aquesta cançó
vull mirar-te als ulls i dir-te
que el que sento és això:

T´estimo molt, jo a tu t´estimo molt
Si estàs amb mi desapareix tot el que és trist
Un dia gris el pintes de colors
Fins a la Lluna i tornar t´estimo jo!

Maite zaitut, maite maite zaitut
Si estàs amb mi desapareix tot el que és trist
Un dia gris el pintes de colors
Fins a la Lluna i tornar t´estimo jo!

T´estimo molt, jo a tu t´estimo molt
Si estàs amb mi desapareix tot el que és trist
Un dia gris el pintes de colors
Fins a la Lluna i tornar t´estimo jo!

Fins a la Lluna i tornar t´estimo jo
Fins a la Lluna i tornar… t´estimo jo!

Molt… molt… Maite zaitut.

__________________________

A mi em va emocionar…

Salut!

Com que em sembla que no puc introduir el codi html dels slide’s aquí mateix, us donaré l’enllaç als slide’s shows de cada dia i avall, entesos? (tradueixo pels que no ho hàgiu entès: Cliqueu els enllaços de sota per veure les fotos de cada dia). Si us agrada una foto i la voleu veure ampliada, cliqueu-hi a sobre i després on diu “View full-size”.

• Àlbum 1 > 24 de desembre de 2007
• Àlbum 2 > 25 de desembre de 2007
• Àlbum 3 > 26 de desembre de 2007 (1a part)
• Àlbum 4 > 26 de desembre de 2007 (2a part)
• Àlbum 5 > 27 de desembre de 2007
• Àlbum 6 > 28 i 29 de desembre de 2007

Si voleu descarregar-vos les fotos, us recordo que el contingut del bloc resta sota Llicència de Creative Commons. Per llegir-la sencera, cliqueu el botó de sobre o bé busqueu l’enllaç al menú de la dreta del bloc.

Gràcies a tots pels comentaris i les visites. Una abraçada!

Salut!

Gran novetat… Fa anys i panys que sabem que el senyor Puigcercós serà l’hereu del senyor Carod-Rovira, no calia cap “crisis” per anunciar-ho. Però a diferència del que volen fer notar els dirigents d’Esquerra, molt em temo que no serà més que això, un successor, un hereu. És a dir, el continuador de la tàctica i l’estratègia de Carod-Rovira (a dalt hi teniu un acudit gràfic d’en Faro, al qual li he canviat radicalment la lletra).

Com han fet saber ells mateixos als mitjans de comunicació aquests dies, entre els dos no hi ha ni una sola diferència ideològica. La diferència, diuen, és personal. I tant que és personal. La tàctica es basa en personalitzar en el senyor Carod-Rovira tota l’emprenyamenta que duu posada la militància d’Esquerra pels pactes amb el PSOE, de tal manera que canviant a aquest de lloc ja ens pensem tots i totes que la tàctica i l’estratègia d’Esquerra també han canviat.

Però res més lluny de la realitat. Tan un com l’altre pensen i actuen de la mateixa forma, i és per això que un es manté al govern (per no desestabilitzar-lo) mentre que l’altre es dedicarà al partit (per què no se’ls en vagi de les mans). El problema real el tenen en els corrents interns que fa temps que remenen la cua a les bases d’ERC: Esquerra Independentista i Reagrupament.cat.

Els d’Esquerra Independentista són la colla del senyor Uriel Bertran i companyia. Gent vinguda de les JERC que s’adonen que el jovent veu amb més atracció les organitzacions de l’esquerra independentista revolucionària (SEPC, Maulets, CUP…) que no pas les de l’esquerra independentista socialdemòcrata (Estudiants en Acció, JERC, ERC…). I amb el títol d’Esquerra Independentista el que volen és apoderar-se del nom amb què popularment es coneix als primers i intentar donar una imatge un xic més “radical” del partit, que actualment ha perdut bona part de la seva coherència i credibilitat, almenys per part de molts dels seus votants.

Els de Reagrupament.cat són la colla del senyor Carretero, que aposten clarament per la unitat dels nacionalistes abans que la unitat de les esquerres. Dit d’una altra manera, prioritzen l’eix nacional a l’eix social. Aquesta, em sembla, és la gran por dels dirigents actuals d’Esquerra. La por que les bases, fartes de PSOE, apostin per donar un cop de timó al partit i anar-se’n a pactar amb CiU, que per ells seria la unitat dels sobiranistes al Parlament (suposo que pensen que pactant amb CiU tindrem la independència…).

Per què fem memòria, recordaré una entrevista que el senyor Cuní li va fer al senyor Joan Ridao al seu programa. En aquesta, feta al principi del nou govern d’Entesa, el segon deia que el projecte es signava a 8 anys vista. És a dir, la legislatura que ve Esquerra tindria pensat tornar a pactar amb el PSC i Iniciativa. Ridao, que en un últim article al seu bloc sembla posicionar-se al costat de Puigcercós, ja sabem de quin pal va, doncs…

Tots sabem que el senyor Carod-Rovira mai pactarà amb CiU, així que per acabar, concloc que l’estratègia d’Esquerra és fer veure que el senyor Puigcercós aniria a negociar un pacte de govern en igualtat de condicions pel PSC o per CiU per recuperar part del vot independentista emprenyat que ha perdut per culpa dels pactes amb el PSOE, però en realitat el que es manté és el que deia Ridao a aquella entrevista: Quatre anys més, com a mínim, de govern amb el PSC i Iniciativa.

Temps al temps…

Salut!

Salut!

«17 de febrer del 2008, Pristina

La capital de Kosova, responent a la crida del poble a construir una societat que honori la dignitat humana i afirmi l’orgull i el propòsit dels seus ciutadans; cridats a enfrontar-nos al dolorós llegat del passat recent amb un esperit de reconciliació i perdó; lliurats a la protecció, la promoció i l’honra de la diversitat del nostre poble; reafirmant el nostre desig d’arribar a la plena integració dins la família democràtica euroatlàntica; recordant que Kosova és un cas especial originat a partir de la desmembració no consensuada de l’antiga Iugoslàvia i que no és precedent per a cap més situació; evocant els anys de conflicte i violència a Kosova, que van sacsejar la consciencia de tot el món civilitzat; agraïts perquè l’any 1999 el món va intervenir, de manera que es va substituir el domini governamental de Belgrad sobre Kosova per una administració provisional de les Nacions Unides; satisfets que Kosova hagi desenvolupat des de llavors institucions multiètniques funcionals i democràtiques que expressen lliurement el desig dels nostres ciutadans; recordant els anys de negociacions, patrocinades internacionalment, entre Belgrad i Pristina sobre la qüestió del nostre futur estatus polític; tristos per no haver-se fet possible cap estatus mútuament acceptable, malgrat la voluntat de compromís dels nostres líders; segurs que les recomanacions de l’enviat especial de l’ONU Martti Ahtisaari proveeixen Kosova d’un marc de comprensió per al seu desenvolupament futur i estan en línia amb els estàndards europeus més elevats de drets humans i de bon govern; determinats a veure el nostre estatus resolt per donar al nostre poble clarícia sobre el seu futur, superar els conflictes del passat i assolir tot el potencial democràtic de la nostra societat; honorant tots els homes i les dones que han fet grans sacrificis per construir un futur millor per a Kosova,

Nosaltres, líders democràticament elegits del nostre poble

1. Declarem en aquest acte que Kosova esdevé estat independent i sobirà. Aquesta declaració reflecteix el desig del nostre poble i està plenament d’acord amb les recomanacions de l’enviat especial de l’ONU Martti Ahtisaari i la seva Proposta íntegra per a un acord d’estatus per a Kosova.

2. Declarem que Kosova esdevé una república democràtica, secular i multiètnica, guiada pels principis de no-discriminació i d’igualtat de tracte legal. Protegirem i promourem els drets de tots els col·lectius de Kosova i crearem les condicions necessàries per assolir la seva participació efectiva en els processos polítics i decisoris.

3. Acceptem íntegrament les obligacions per a Kosova contingudes al Pla Ahtisaari, i donem la benvinguda al programa que el Pla proposa per guiar Kosova els anys que vénen. Incorporarem plenament aquestes obligacions, incloent-hi l’adopció prioritària de la legislació que figura en l’annex XII, particularment la que protegeix i promou els drets de les col·lectivitats i dels seus membres.

4. Adoptarem tan aviat com sigui possible una Constitució que consagri el nostre manament de respectar els drets humans i les llibertats fonamentals de tots els nostres ciutadans, de manera particular els definits per la Convenció europea de drets humans. La Constitució incorporarà tots els principis rellevants del Pla Ahtisaari i s’adoptarà a través d’un procés democràtic i deliberatiu.

5. Agraïm a la comunitat internacional el suport continuat al nostre desenvolupament democràtic a través de la presència internacional establerta a Kosova amb el fonament de la Resolució 1244 del Consell de Seguretat de l’ONU (1999). Celebrem i agraïm la presència civil international per supervisar la nostra assumpció del Pla Ahtisaari, i la missió jurídica enviada per la Unió Europea. També saludem i agraïm l’Organització per al Tractat de l’Atlàntic Nord pel manteniment del seu paper de lideratge de la presència militar internacional a Kosova i per assumir les responsabilitats que li va assignar la Resolució 1244 del Consell de Seguretat de l’ONU (1999) i el Pla Ahtisaari, fins al moment que les institucions de Kosovo siguin capaces d’assumir aquestes responsabilitats. Cooperarem plenament amb aquestes institucions presents per garantir la pau, la prosperitat i l’estabilitat futures de Kosova.

6. Per cultura, geografia i història, creiem que el nostre futur es troba dins la família Europea. Per tant, declarem la nostra intenció de fer les passes necessàries per assolir la plena integració en la Unió Europea tan aviat com sigui factible, i incorporar les reformes requerides per a la integració europea i atlàntica.

7. Expressem la nostra fonda gratitud a les Nacions Unides per la feina que ha fet per ajudar-nos a recuperar-nos i reconstruir les destrosses de la guerra i per bastir institucions democràtiques. Estem compromesos a treballar de manera constructiva amb les Nacions Unides perquè continuï fent la seva feina d’ara endavant.

8. La independència comporta la pertinença responsable a la comunitat internacional. Acceptem plenament aquesta comesa i complirem els principis de la Carta de les Nacions Unides, l’Acta final de Hèlsinki, altres tractats de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa i les obligacions legals internacionals i els principis de compromís internacional que regulen les relacions entre els estats. Kosova tindrà les seves fronteres tal com es disposa a l’annex VIII del Pla Ahtisaari, i respectarà plenament la sobirania i la integritat territorial de tots els seus veïns. Kosova s’abstindrà d’amenaçar o d’usar la força de cap manera que no sigui coherent amb els propòsits de les Nacions Unides.

9. Assumim ara mateix les obligacions internacionals de Kosova, incloent-hi les concloses en nom nostre per la Missió d’Administració Provisional de les Nacions Unides a Kosova (UNMIK) i els tractats i altres obligacions de l’antiga República Socialista Federal de Iugoslàvia amb els quals estem obligats per haver-ne estat part constitutiva, incloent-hi també les Convencions de Viena sobre relacions diplomàtiques i consulars. Cooperarem plenament amb el Tribunal Criminal Internacional per a l’antiga Iugoslàvia. Tenim la intenció de demanar l’admissió en organitzacions internacionals, en les quals Kosova cercarà de contribuir al projecte international de pau i estabilitat.

10. Kosova declara el seu compromís amb la pau i l’estabilitat dins la nostra regió del sud-est d’Europa. La nostra independència posarà fi al procés de dissolució violenta de Iugoslàvia. Mentre aquest procés sigui dolorós, treballarem incansablement per contribuir a la reconciliació que permetrà al sud-est europeu superar els conflictes del nostre passat i forjar noves enteses de cooperació regional. Per tant, treballarem junts amb els nostres veïns per fer avançar el futur europeu comú.

11. Expressem en particular el nostre desig d’establir bones relacions amb tots els nostres veïns, incloent-hi la República de Sèrbia, amb la qual tenim profunds vincles històrics, comercials i socials que mirarem de desenvolupar més en un futur pròxim. Continuarem esforçant-nos per assolir relacions d’amistat i cooperació amb la República de Sèrbia, mentre promovem la reconciliació dins el nostre poble.

12. Afirmem igualment ara d’una manera clara, explícita i irrevocable que Kosova s’obliga jurídicament a complir les disposicions compreses en aquesta Declaració, incloent-hi especialment les obligacions que hi estableix el Pla Ahtisaari. En tots aquests assumptes, actuarem de manera conseqüent amb els principis del dret internacional i les resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, incloent-hi la resolució 1244 (1999). Declarem públicament que tots els estats queden emplaçats a tenir en compte aquesta declaració, i fem extensiu a tots ells el nostre suport i la nostra amistat.»

(Signen: el president del Parlament, Jakup Krasniqi, el primer ministre, Hashim Thaci, i el president de la República de Kosova, Fatmir Sejdiu. Parlament de Pristina, 17 de febrer de 2008.)

Traducció d’infoReflex

——————————————————————

Més…

• Mapa dels estats que ja han reconegut la República Democràtica de Kosovë
• Espanya és dels pocs que es nega a reconèixer-lo
  (traducció políticament incorrecta: Espanya té els collons al coll)
• L’ex-president italià exigeix a Espanya que reconegui el dret a l’autodeterminació
• “Spain says won’t recognize Kosovo independence”
  (un article de la premsa internacional com tants altres)
• Declaracions d’Ibarretxe, president del País Basc (en anglès)
• Un brindis a la garrotxina!
  

Salut!

Encara avui, com no pot ser d’una altra manera, estic en contra d’ETA. Em fastigueja i em sembla que més que un favor, li fa una mala jugada al moviment independentista basc. Ara bé, m’agradaria parlar una estona de la “temptació”, per dir-ho finament, que han de tenir moltes persones en aquell país d’utilitzar la violència, o dit d’una altra manera, de respondre violentament als atacs de l’estat espanyol a cap alternativa democràtica.

Han il·legalitzat els partits polítics que accepten l’ideari de l’esquerra independentista basca -aquesta última vegada, fins i tot un que en els estatuts condemna la violència, la raó en la qual s’empara sempre l’estat de dret-. Han il·legalitzat les organitzacions juvenils de l’esquerra independentista basca, al·legant que estaven al darrere de la kale borroka, han empresonat persones pel fet de pertànyer a aquests partits i organitzacions, encara que no haguessin fet res, simplement participar políticament en aquestes organitzacions (alguns eren regidors i alcaldes electes!).

Aquest estat, que és tan escrupolós que arriba a ser capaç d’il·legalitzar tots els partits polítics de l’esquerra independentista basca, permet que es presentin a les eleccions partits com els següents: Frente Democrático Español, Democracia Nacional, España2000, Partido Nacional Republicano, Identidad Reino de Valencia, Plataforma per Catalunya, Falange Auténtica, Movimiento Social Republicano, La Falange, Falange Española de las J.O.N.S.… I els que segur que em deixo!

Per tal que veieu què defensen aquests partits (que sí que són legals) us els he enllaçat a tots. No us quedeu en els noms, llegiu-vos l’ideari… Analitzeu els comunicats que treuen contínuament. N’hi ha un que es defineix oficialment com a partit nazi! Però amb aquests no hi ha cap problema, pel que sembla, per què es presenti a les eleccions. A Espanya hi pot governar un nazi però no un abertzale…

Tal com he estat contundent amb ETA també ho he de ser amb l’estat espanyol: Espanya reprimeix violentament, amenaça amb un exèrcit, utilitza la tortura en uns determinats supòsits legals… Per tant, és inútil un debat moral entre ETA i Espanya, almenys a nivell de la no-violència, perquè tots utilitzen les mateixes armes amb finalitats polítiques. Uns, amb caputxa i de forma clandestina. Els altres, amb americana i corbata i fent les lleis a la seva mida.

Tant que xerra ell: Si demanéssim a Zapatero que subscrigués sincerament totes les paraules d’aquest vídeo (en castellà) amb la mà al cor, no podria fer-ho perquè sap de sobres que l’estat espanyol se’n salta més d’una, dues, tres i quatre… De forma quotidiana i permanent. Quina mena de sortida deixen a la gent que es vol manifestar pacíficament des de la política o des de la mateixa societat civil?

Mireu, aquí sota us adjunto un enllaç on surten fotos i vídeos de fa pocs dies, a una universitat del País Basc, on els companys del sindicat d’estudiants Ikasle Abertzaleak intentaven protestar de forma pacífica i legítima contra el procés de Bolonya. És un exemple més de la situació política al País Basc. Amb reaccions així en una protesta pacífica, com no volen reaccions violentes per part de la societat basca? Ja em direu quin de vosaltres, després de veure els vídeos, no s’hi hauria tornat…

• Comunicat del SEPC en solidaritat amb Ikasle Abertzaleak
• Fotos i vídeos sobre la repressió a una protesta pacífica a la Universitat del País Basc (en castellà)

Segur que us podeu posar a la pell d’aquesta gent… Anem un pas més enllà, mireu la pel·lícula Bloody Sunday (feu-ho)… Digueu-me, qui és prou valent per dir que mai reaccionaria violentament? No sempre es pot assenyalar amb un dit qui és el terrorista. Potser tots ho som. Potser només ho som quan ens hi empenyen. Qui empeny a qui?

Salut!

Al llarg de les últimes dècades el que hem fet els catalans davant de tot això és el que alguns han anomenat “pedagogia” a l’estat… “Pedagogia”, diuen. És a dir, anar a donar volts per les espanyes per intentar convèncer-los que no som pas mala gent, que no tenim ni banyes ni cua, que no parlem en català per fer-los emprenyar sinó perquè és la llengua amb la qual ens comuniquem. Tot això que sembla tan evident, allà no ho tenen tant clar, encara, avui.

I no serà per què no hàgim tingut la oportunitat de parlar amb ells i tractar de convèncer-los, no. Al llarg de tots aquests anys hem enviat a Madrid centenars de polítics catalans per intentar acostar-los la realitat que es viu aquí, però encara n’hi ha molts que ens odien, i la majoria ni ens entenen. Voltant per la Viquipèdia he trobat que almenys 25 catalans han estat alguna vegada ministres del Govern d’Espanya. 25 ministres catalans! I tot i així encara no han aconseguit entendre’ns el més mínim.

Fa dies apareixia a VilaWeb un article que va captar la meva atenció. La BBC, la televisió britànica, engegarà un canal digital en gaèlic, la llengua que parlen prop de 250.000 escocesos. La BBC! És com si aquí la TVE, la televisió espanyola, engegués un canal digital totalment en català. Increïble, oi? Doncs hi ha 11 milions de catalanoparlants, quaranta-quatre vegades més que parlants de gaèlic. Si la BBC ho fa, per què no TVE?

Si ara demanéssim a Espanya que engegués un canal totalment en català, ens dirien que no és viable econòmicament. Bé doncs, la BBC assegura que el seu canal digital en gaèlic serà rendible… Hem dit que hi ha 44 vegades més de catalanoparlants, no? Encara que ho reduíssim a una quarta part dels beneficis possibles, seria deu vegades més rendible el canal de TVE que el de la BBC!

Però desgraciadament, en el millor dels casos, el que faria Espanya és el que ha fet sempre: El cafè per a tothom (o la xocolata del lloro). És a dir, canals per totes les comunitats autònomes. No us penseu que farien un canal pel català, no. És impossible que TVE impulsi un canal que aglutini tots els catalanoparlants de l’estat. Abans, promocionem el secessionisme lingüístic (encara que ens costi el triple). La qüestió és que no sembli que beneficiem els catalans. Per què? Doncs per què no ens estimen gaire, ves per on.

Però anant on volia arribar jo. Per què els britànics s’han plantejat de fer un canal totalment en gaèlic, ara? No han tingut temps abans, no? És clar que sí que n’han tingut, però no ha estat fins fa menys d’un any que no han sortit les darreres enquestes sobre la independència d’Escòcia. Més de la meitat dels escocesos és independentista, així que cal fer-los la pilota. Fem-los un canal de televisió en la seva llengua, diem-los que estar amb nosaltres va bé a l’economia escocesa, etc. etc.

Quan ens respectarà Espanya? Doncs quan la majoria de catalans vulguem la independència. Ja veureu com de cop i volta, llavors, seran tot somriures i beneficis. Inversions, suport a la llengua… Resumint: Un piloteig descarat. De fet, ja han començat aquestes eleccions amb la crescuda d’independentisme per les infraestructures, i la cosa augmentarà mentre seguim avançant.

La resposta dels conservadors, està clar, serà sempre la de “si marxeu us enviem els tancs”, però hem d’estar preparats per un piloteig des de files “progressistes”. Aquest és el que pot fer mal de debò, per fals i per traïdor.

Salut!