Les entranyes de Sakyr

No tinc ganes d’escriure. Potser és la febre. Potser és la ràbia que em provoca recordar el cas de Guillem Agulló, el jove de 18 anys, militant de Maulets, que va morir assassinat per uns neonazis ara fa 15 anys. Els assassins no només estan tots al carrer, sinó que fins i tot n’hi ha que es presenten a les eleccions. Ah, aquests sí que són legals…

Ens poden anar repetint que vivim en un estat democràtic, que tothom pot pensar i dir el que vulgui, però la veritat és que sabem que no és així. Ho vivim dia rere dia. Fa pocs dies s’anunciava que embargarien els sous i els cotxes a alguns dels que van cremar fotos del rei d’Espanya en solidaritat a l’Enric i en Jaume. El seu delicte era haver-se manifestat en contra de la monarquia espanyola cremant-ne un retrat.

L’any passat es van produir centenars d’agressions feixistes al nostre país. Sabeu a quants agressors d’aquests els han embargat el sou o el cotxe? La policia ni tan sols es digna a investigar aquestes agressions! Ni investigar ni perseguir-les, perquè poden dir missa però fa anys que vam descobrir que la policia espanyola tolera -i a vegades promou- la violència contra el nacionalisme català.

Podeu buscar a les hemeroteques dels diaris (els que no censuren aquesta informació, és clar) els següents atacs:

- Incendi de la seu del Bloc de Gandia (04/02/2007).
- Assalt i agressions al casal Jaume I d’Elx (19/02/2007)
- Agressions després del concert del 25 d’Abril (25/04/2007)
- Atac a la seu de Ca Revolta (01/09/2007)
- Agressió a Santiago Rosado, regidor del Bloc de Mislata (27/09/2007)
- Bomba en la seu nacional del Bloc a València (09/10/2007)
- Bomba davant de la seu d’Esquerra Republicana a València (28/11/2007)
- Atac a la Seu d’Intersindical Valenciana (04/12/2007)
- Agressió a una jove de Mislata (06/12/2007)
- Assalt al Casal Jaume I de Sueca pel GAV (17/12/2007)
- Destrossa de Salvem Catarroja (03/01/2008)
- Atac amb bomba de salfumant al casal Jaume I de Catarroja (03/01/2008)
- Incendi de la seu del Bloc de Benicàssim (20/01/2008)
- Agressions a valencianistes a Meliana (21/01/2008)
- Assalt al Centre Social Terra de Benimaclet pel GAV (21/01/2008)
- Atac a Ca Revolta (21/01/2008)
- Atac al casal Jaume I de Monòver (21/01/2008)
- Apunyalament d’un jove a la plaça del Cedre del cap i casal per un grup de neonazis vinculats a la penya Yomus del València C.F. (27/01/2008)
- Nou ultres ataquen un local d’oci de Castelló (08/02/2008)
- A Castelló 4 neonazis graven una esvàstica en la cara d’un jove (09/02/2008)

I un llarg etcètera. Sense comptar les pallisses, amenaces, humiliacions, insults… que reben cada dia milers de catalans i catalanes i que ningú denuncia. Podeu comprovar-ho vosaltres mateixos utilitzant el cercador, però suposo que en el vostre entorn més proper ja s’han donat casos d’aquests, així que què us he d’explicar…

Per acabar, ara sí, us deixo amb un tros del concert que Obrint Pas va fer fa uns anys a València, on la germana de Guillem Agulló llegeix unes paraules d’agraïment pel suport rebut i on Obrint Pas interpreta la cançó que van dedicar-li al jove assassinat: “No tingues por”. La pell de gallina…

 

Enllaços d’interès:

• Guillem Agulló a la Viquipèdia
• Actes d’homenatge pels 15 anys del seu assassinat
• Web de Maulets (amb el manifest, agenda d’actes, recull de premsa…)
  
• Web d’Antifeixistes.org
• Roda de premsa de Maulets i Xavi Sarrià
• Notícia d’avui mateix a VilaWeb
• Notícia de l’Avanç pels 10 anys

Afegit després (vídeo de VilaWeb):

• Manifestació i declaracions del portaveu de Maulets i el pare d’en Guillem

Salut!

Sí, ja sé que fa molts dies que no escric res i que ja era hora que pengés alguna actualització, però he tingut molta feina (més de la que tinc normalment!). La mala^[?] notícia, però, és que avui tampoc escriuré res. Us penjo un bon vídeo que resumeix què va ser la Calçotada de dissabte passat, gentilesa de Sergi Sala i Zeba Produccions.

Salut!

Els que em coneixeu sabeu que rebutjo frontalment la lluita armada com a eina per a assolir cap horitzó polític. A més, en el cas d’Euskal Herria, m’he posicionat sempre en contra d’ETA per les seves tàctiques injustes i insolidàries amb la resta de pobles del món, començant pel català, actuant una i altra vegada violentament en els Països Catalans (alguns cops contra la mateixa població civil).

Encara avui, com no pot ser d’una altra manera, estic en contra d’ETA. Em fastigueja i em sembla que més que un favor, li fa una mala jugada al moviment independentista basc. Ara bé, m’agradaria parlar una estona de la “temptació”, per dir-ho finament, que han de tenir moltes persones en aquell país d’utilitzar la violència, o dit d’una altra manera, de respondre violentament als atacs de l’estat espanyol a cap alternativa democràtica.

Han il·legalitzat els partits polítics que accepten l’ideari de l’esquerra independentista basca -aquesta última vegada, fins i tot un que en els estatuts condemna la violència, la raó en la qual s’empara sempre l’estat de dret-. Han il·legalitzat les organitzacions juvenils de l’esquerra independentista basca, al·legant que estaven al darrere de la kale borroka, han empresonat persones pel fet de pertànyer a aquests partits i organitzacions, encara que no haguessin fet res, simplement participar políticament en aquestes organitzacions (alguns eren regidors i alcaldes electes!).

Aquest estat, que és tan escrupolós que arriba a ser capaç d’il·legalitzar tots els partits polítics de l’esquerra independentista basca, permet que es presentin a les eleccions partits com els següents: Frente Democrático Español, Democracia Nacional, España2000, Partido Nacional Republicano, Identidad Reino de Valencia, Plataforma per Catalunya, Falange Auténtica, Movimiento Social Republicano, La Falange, Falange Española de las J.O.N.S.… I els que segur que em deixo!

Per tal que veieu què defensen aquests partits (que sí que són legals) us els he enllaçat a tots. No us quedeu en els noms, llegiu-vos l’ideari… Analitzeu els comunicats que treuen contínuament. N’hi ha un que es defineix oficialment com a partit nazi! Però amb aquests no hi ha cap problema, pel que sembla, per què es presenti a les eleccions. A Espanya hi pot governar un nazi però no un abertzale…

Tal com he estat contundent amb ETA també ho he de ser amb l’estat espanyol: Espanya reprimeix violentament, amenaça amb un exèrcit, utilitza la tortura en uns determinats supòsits legals… Per tant, és inútil un debat moral entre ETA i Espanya, almenys a nivell de la no-violència, perquè tots utilitzen les mateixes armes amb finalitats polítiques. Uns, amb caputxa i de forma clandestina. Els altres, amb americana i corbata i fent les lleis a la seva mida.

Tant que xerra ell: Si demanéssim a Zapatero que subscrigués sincerament totes les paraules d’aquest vídeo (en castellà) amb la mà al cor, no podria fer-ho perquè sap de sobres que l’estat espanyol se’n salta més d’una, dues, tres i quatre… De forma quotidiana i permanent. Quina mena de sortida deixen a la gent que es vol manifestar pacíficament des de la política o des de la mateixa societat civil?

Mireu, aquí sota us adjunto un enllaç on surten fotos i vídeos de fa pocs dies, a una universitat del País Basc, on els companys del sindicat d’estudiants Ikasle Abertzaleak intentaven protestar de forma pacífica i legítima contra el procés de Bolonya. És un exemple més de la situació política al País Basc. Amb reaccions així en una protesta pacífica, com no volen reaccions violentes per part de la societat basca? Ja em direu quin de vosaltres, després de veure els vídeos, no s’hi hauria tornat…

• Comunicat del SEPC en solidaritat amb Ikasle Abertzaleak
• Fotos i vídeos sobre la repressió a una protesta pacífica a la Universitat del País Basc (en castellà)

Segur que us podeu posar a la pell d’aquesta gent… Anem un pas més enllà, mireu la pel·lícula Bloody Sunday (feu-ho)… Digueu-me, qui és prou valent per dir que mai reaccionaria violentament? No sempre es pot assenyalar amb un dit qui és el terrorista. Potser tots ho som. Potser només ho som quan ens hi empenyen. Qui empeny a qui?

Salut!

Quants cops ho heu sentit? Segurament un grapat de vegades. Bé… I quants cops us ho heu cregut? Probablement tots. Per què hauríem de pensar que no és així? Tenim moltes televisions, molts diaris… És molt difícil avui en dia que tots estiguin tan contaminats com per amagar segons quin tema… No?

La veritat és que aquests dies he estat a punt de declarar un alto al bloc… Però gràcies al nostre estimat diari VilaWeb he agafat forces per escriure de nou. Avui és per parlar de la llibertat d’expressió. O, per emprar un terme més comú a Espanya, avui parlarem de censura. Censura ideològica (això ja ho sabem), però també informativa. Espero que després que veiéssiu els vídeos de l’altre dia hagi començat a canviar la imatge que pugueu tenir de l’estat que ens protegeix.

Aquest és el cas d’Egunkaria. Qui sàpiga què és Egunkaria ja pot deixar de llegir, perquè no us convenceré de res; vosaltres ja sabeu de què va això. Els que no, seguiu llegint si voleu. Egunkaria era un diari del País Basc. Un diari escrit totalment en euskera i potser per això molest per a segons qui, que evidentment no devia entendre euskera.

Però, perquè parlem en passat? Que no venia prou exemplars i va haver de tancar, el diari? No pas… Un bon dia una brigada policial va entrar a l’edifici on s’editava i va donar l’ordre d’aturar la impressió. Van detenir a un grapat de persones que hi treballaven -entre ells el director, que posteriorment va denunciar que havia sofert tortures, igual que 4 detinguts més- i amb això el diari es va tancar per sempre. No era l’any 1905, no us penseu… Era l’any 2003!

Segur que molts ja ho vau sentir en el seu moment. Segur que a molts us sona el nom. Però segur que molts encara dieu que a Espanya “Home.. sí que hi ha llibertat d’expressió…” oi? Potser si refresquem la memòria durant una estona canviem d’opinió. Us deixo amb un parell d’enllaços que us explicaran molt millor el cas del que ho faria jo. Després de llegir-vos-ho, busqueu més informació si voleu, i quan acabeu us torneu a preguntar: “A Espanya hi ha llibertat d’expressió”?

• Especial de VilaWeb, durant aquelles dates
• Article de l’ex-director del diari Egunkaria, explicant el cas (en castellà)
  
• Diari fundat després del tancament d’Egunkaria: Berria (en èuscar)
  
• Reportatge d’Euskal Telebista (en èuscar)
• Última notícia sobre el cas (d’avui mateix, a VilaWeb)

Per a més informació utilitzeu el cercador… I no el 3cat24…

Salut!

I avui surt això al diari… També en parla VilaWeb a la portada… No sé, no crec que l’home es dediqués a fotre’s cops contra una paret fins a acabar ple de blaus, dues costelles trencades i ingressat a la UCI… Casos com aquest em fan recordar una de les frases que vaig penjar fa uns dies:

“El que s’obté amb violència, només es pot mantenir amb violència”
Mohandas Karamchand Gandhi

Suposo que a la unitat d’Espanya li deu passar el mateix…

Avui no hi ha foto.

Salut!

Així de simple i de terrible. La tortura és un dels invents més macabres de l’ésser humà, una eina per a infligir un dolor a algú per a aconseguir un fi determinat. Abans era per revelar la posició de l’enemic. Ara, per reconèixer delictes que segurament no has comès, però que necessiten un cap de turc. D’això vull parlar avui. I no me n’aniré gaire lluny, no cal…

Segur que si us dic que a dia d’avui a l’Estat Espanyol encara s’hi tortura, no us ho creureu. Sol passar. Encara es torna més increïble si us dic que les tortures les organitza, legitima i amaga el mateix Estat Espanyol. Doncs bé, pels que no us ho creieu, ¿sabíeu que l’any 2007 tan sols a la ciutat de Barcelona hi va haver 122 denúncies per tortures? Gent que denuncia haver estat torturada! I no ho hem vist a la televisió fins que no s’ha publicat un vídeo d’una romanesa a la comissaria de les Corts… De la resta, ningú en sap res. Però el més greu és que no ha passat ni un any de les imatges de la pobra dona, que ja ningú en parla! Ningú parla de la llei antiterrorista, ni dels excessos i la impunitat policial.

Avui us deixo tres vídeos diferents, no escriuré massa. A part, us emplaço a que feu la vostra pròpia recerca, als webs de les organitzacions humanitàries i de prevenció de la tortura, per què us adoneu de la quantitat de denúncies i casos que ens amaguen les forces d’ordre de l’estat. La quantitat de fets que acaben sent “la teva paraula contra la meva”. I la quantitat de fets que es demostren, però no s’investiguen (recordeu el cas de l’any 1992, un dels més polèmics, durant les Olimpíades).

Vídeo 1: Una entrevista sobre les tortures al Secretari d’Estat de Seguretat espanyol.

Vídeo 2: Testimoni d’una de les detingudes en el macroprocés 18/98 durant el judici.

Vídeo 3 (té 4 parts): Reportatge de denúncia titulat “Alerta Torà” sobre un cas prou recent.

I això no és res, tan sols la punta de l’iceberg… Informa’t.

Salut!