Les entranyes de Sakyr

Els que em coneixeu sabeu que rebutjo frontalment la lluita armada com a eina per a assolir cap horitzó polític. A més, en el cas d’Euskal Herria, m’he posicionat sempre en contra d’ETA per les seves tàctiques injustes i insolidàries amb la resta de pobles del món, començant pel català, actuant una i altra vegada violentament en els Països Catalans (alguns cops contra la mateixa població civil).

Encara avui, com no pot ser d’una altra manera, estic en contra d’ETA. Em fastigueja i em sembla que més que un favor, li fa una mala jugada al moviment independentista basc. Ara bé, m’agradaria parlar una estona de la “temptació”, per dir-ho finament, que han de tenir moltes persones en aquell país d’utilitzar la violència, o dit d’una altra manera, de respondre violentament als atacs de l’estat espanyol a cap alternativa democràtica.

Han il·legalitzat els partits polítics que accepten l’ideari de l’esquerra independentista basca -aquesta última vegada, fins i tot un que en els estatuts condemna la violència, la raó en la qual s’empara sempre l’estat de dret-. Han il·legalitzat les organitzacions juvenils de l’esquerra independentista basca, al·legant que estaven al darrere de la kale borroka, han empresonat persones pel fet de pertànyer a aquests partits i organitzacions, encara que no haguessin fet res, simplement participar políticament en aquestes organitzacions (alguns eren regidors i alcaldes electes!).

Aquest estat, que és tan escrupolós que arriba a ser capaç d’il·legalitzar tots els partits polítics de l’esquerra independentista basca, permet que es presentin a les eleccions partits com els següents: Frente Democrático Español, Democracia Nacional, España2000, Partido Nacional Republicano, Identidad Reino de Valencia, Plataforma per Catalunya, Falange Auténtica, Movimiento Social Republicano, La Falange, Falange Española de las J.O.N.S.… I els que segur que em deixo!

Per tal que veieu què defensen aquests partits (que sí que són legals) us els he enllaçat a tots. No us quedeu en els noms, llegiu-vos l’ideari… Analitzeu els comunicats que treuen contínuament. N’hi ha un que es defineix oficialment com a partit nazi! Però amb aquests no hi ha cap problema, pel que sembla, per què es presenti a les eleccions. A Espanya hi pot governar un nazi però no un abertzale…

Tal com he estat contundent amb ETA també ho he de ser amb l’estat espanyol: Espanya reprimeix violentament, amenaça amb un exèrcit, utilitza la tortura en uns determinats supòsits legals… Per tant, és inútil un debat moral entre ETA i Espanya, almenys a nivell de la no-violència, perquè tots utilitzen les mateixes armes amb finalitats polítiques. Uns, amb caputxa i de forma clandestina. Els altres, amb americana i corbata i fent les lleis a la seva mida.

Tant que xerra ell: Si demanéssim a Zapatero que subscrigués sincerament totes les paraules d’aquest vídeo (en castellà) amb la mà al cor, no podria fer-ho perquè sap de sobres que l’estat espanyol se’n salta més d’una, dues, tres i quatre… De forma quotidiana i permanent. Quina mena de sortida deixen a la gent que es vol manifestar pacíficament des de la política o des de la mateixa societat civil?

Mireu, aquí sota us adjunto un enllaç on surten fotos i vídeos de fa pocs dies, a una universitat del País Basc, on els companys del sindicat d’estudiants Ikasle Abertzaleak intentaven protestar de forma pacífica i legítima contra el procés de Bolonya. És un exemple més de la situació política al País Basc. Amb reaccions així en una protesta pacífica, com no volen reaccions violentes per part de la societat basca? Ja em direu quin de vosaltres, després de veure els vídeos, no s’hi hauria tornat…

• Comunicat del SEPC en solidaritat amb Ikasle Abertzaleak
• Fotos i vídeos sobre la repressió a una protesta pacífica a la Universitat del País Basc (en castellà)

Segur que us podeu posar a la pell d’aquesta gent… Anem un pas més enllà, mireu la pel·lícula Bloody Sunday (feu-ho)… Digueu-me, qui és prou valent per dir que mai reaccionaria violentament? No sempre es pot assenyalar amb un dit qui és el terrorista. Potser tots ho som. Potser només ho som quan ens hi empenyen. Qui empeny a qui?

Salut!

Com tot el sistema públic d’ensenyament català, la Universitat de Girona és víctima de les incoherències de l’entrada al Procés de Bolonya que, entre altres coses, promou l’ensenyament en llengua anglesa com a eina de convergència europea. Dic incoherència, evidentment, perquè se suposa que la llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya és el català.

De fet, hi hauria dues proves de pes que defensen aquesta suposició: 1. La legislació lingüística de la Generalitat de Catalunya referent a l’ensenyament (publicat a Gencat). 2. Els estatuts de la UdG (Pàgina 5, Títol 1, Article 4).

Per què començo amb això? Doncs perquè llegint aquest primer paràgraf tothom podria pensar que al Principat de Catalunya -i en concret a la UdG- les classes es fan en català. I no seria cap tonteria pensar-ho, vistos els documents oficials on hi consta.

Però, ah noi! És mentida. Moltíssims estudiants reben gairebé tota la seva carrera (o tota, directament) en espanyol. O sigui, que es fan les classes en espanyol, els exàmens els tenen en espanyol, les tutories són en espanyol i el material didàctic està en espanyol. A la UdG, al Principat de Catalunya. Però per si no en teníem prou amb això, ara se’ls ha acudit que podem fer les classes en anglès. És a dir, les matemàtiques, la física, etc. qualsevol assignatura: en anglès!

Pensareu “un error”. O bé “deu ser que vénen professors de fora a fer classes puntuals”. Doncs no. No, no, no (ho dic 3 cops, per si de cas). Són professors que viuen aquí, professors que han nascut aquí, els que hauran de fer les classes en anglès. I el més fort: La UdG els donarà beneficis econòmics i privilegis en el recompte de crèdits si fan classes en anglès…

Sí senyor, la UdG està destinant una sèrie de diners a formar els professors de la universitat perquè facin classes la gent de la universitat en una llengua que no és la de la universitat amb el pretext que la llengua d’Europa (és a dir del Pla de Bolonya) és l’anglès. “Hem de fer les classes en anglès a la UdG perquè així hi haurà més mobilitat d’estudiants”, etc. etc. etc. Són els arguments que donen.

La gent ho sap això? La gent està disposada a que li comencin a imposar assignatures en llengua anglesa (tant estudiants com professors)?… I mirant al Govern de Catalunya, com és que la gent que s’anomena independentista i/o nacionalista que està en el govern està donant suport a un procés com el de Bolonya, que pretén uniformitzar -també lingüísticament- l’ensenyament europeu, en comptes de lluitar per un ensenyament plenament en català i -després sí-, impulsar una convergència europea com cal?

No us ho creieu, ja ho sé. Feu una cosa: Pregunteu-li a la rectora de la UdG. Consulteu les actes dels Consells de Govern. Aquí us deixo un enllaç de les mesures que han de promoure que professors d’aquí facin les seves classes en anglès, aprovades l’últim Consell de Govern de la UdG. No és gaire incoherent que els estats europeus -mitjançant Bolonya- ens vulguin absorbir com a poble -sempre ho han intentat-, el que és incoherent és que n’hi hagi alguns que oficialment diguin que protegeixen i protegiran la llengua catalana a l’ensenyament, però que al mateix temps donin diners per promocionar que no sigui així.

I no oblidem que no estem parlant de conèixer llengües. De llengües ja en sabríem si l’ensenyament a primària i a secundària fos com hauria de ser! Del que estem parlant és d’imposar l’anglès com a llengua vehicular en l’ensenyament. Això no és tenir competències lingüístiques, sinó que és perdre la identitat com a poble.

Us ho imagineu a casa vostra? Parleu 1/3 part del temps en català, 1/3 part en espanyol i 1/3 part en anglès de forma habitual, va. Això no pot ser. En un país normal, no pot ser. Potser caldrà, per solucionar tot això, que esdevinguem d’una vegada per totes un país normal.

Salut!