Coses de la memòria…

30 03 2008

Que fort, que fort! L’altre dia vaig recordar que encara no us he penjat les fotos del viatge a Tunísia de l’any passat!! Ja sé que som gairebé el mes d’abril i tot això, però millor això que res, tu… En fi, espero que us agradin i us serveixin de finestra (encara que petita i esbiaixada) cap a aquell país.

Una imatge de Tun�sia

Com que em sembla que no puc introduir el codi html dels slide’s aquí mateix, us donaré l’enllaç als slide’s shows de cada dia i avall, entesos? (tradueixo pels que no ho hàgiu entès: Cliqueu els enllaços de sota per veure les fotos de cada dia). Si us agrada una foto i la voleu veure ampliada, cliqueu-hi a sobre i després on diu “View full-size”.

Creative Commons License

Si voleu descarregar-vos les fotos, us recordo que el contingut del bloc resta sota Llicència de Creative Commons. Per llegir-la sencera, cliqueu el botó de sobre o bé busqueu l’enllaç al menú de la dreta del bloc.

Gràcies a tots pels comentaris i les visites. Una abraçada!

Salut!



Adéu, 2007!

31 12 2007

Finalment hem tornat de Tunísia! Hem fet una carretada de fotos. Només us en penjaré alguna -per no ratllar-vos massa- d’aquí uns dies (així que tingui temps). Canviant de tema: Quan llegiu això suposo que ja serem any nou, així que primer de tot us vull desitjar a tots un bon any nou, bones festes i tota la pesca, que no sigui dit.

Caram! Al desembre tindrem l'alta velocitat a Barcelona... Que bé, no?

Ja ho anunciava La Trinca -els Nostradamus catalans- en una de les seves cançons profètiques (Com el Far West no hi ha res). Ara ens pot fer gràcia veure aquesta cartellera de propaganda d’Espanya, però si ens hi parem a pensar és per posar-se de molt mala llet. I és que costa de creure que una gent que gestiona un estat com l’espanyol siguin tant inepta com per haver fet tot el que han fet… Això, amb perdó, però fa pudor de socarrim.

Cada any que passa, Espanya ens fa regals. És clar, ells tenen reis! Aquest any ens n’han fet uns quants… El millor, sense dubte, és el de mostrar-se cada dia més com són realment, per tal que cada dia siguin més els catalans i catalanes que ens adonem que no anem enlloc fent el longuis darrere d’Espanya. Ni ens estimen ni ens surt a compte. Què coi hi fem, doncs? Que el divorci es va inventar fa una colla d’anys, caram…

Veieu, ja torno a parlar de la parenta! (Corason loco) Ja és trist que per escriure el missatge de cap d’any hagi de començar a parlar d’això! Creieu-me que volia començar a parlar d’amor, felicitat, amistat i totes aquestes coses. Però després entro al web del 3cat24, veig la foto del plafó aquest i és que m’entra una ràbia i una impotència que… Va, prou. (prou, prou)

Com diuen els del PSOE: Optimisme! És clar, home, optimisme, com no, és fàcil. Mireu, l’any que ve els catalans que ens haurem adonat d’això serem molts més. De catalans que defensarem la llibertat pel nostre país n’hi hauran uns quants milers més que convenceran a milers de catalans més al seu temps, i així anirem fent fins que -d’aquí no molt- tindrem la majoria suficient per cardar el camp i poder-nos dedicar, amb les nostres eines, a millorar la vida de la gent d’aquest país.

Com diu sovint l’Oriol Junqueras, si cada català independentista convenç a només 3 catalans més, en tan sols un any ja tenim la majoria social suficient per convocar un referèndum (i guanyar-lo!). Tres persones en un any no és molt demanar, oi?

Així que apa, el meu desig per l’any que ve és que cadascun de vosaltres parleu amb 3 persones que ara per ara no volen la independència (amb calma, teniu un any sencer) i que d’aquesta manera l’any següent puguem viure molt més feliços, amb molts anissos i totes aquestes coses… Va, ja callo, passeu una bona nit i vigileu amb el cotxe, que hi ha com a mínim tres persones que us necessiten.

Salut!



Tancat per vacances (visca!)

22 12 2007

Em pensava que no ho podria dir mai. I de fet, segur que molts també ho pensàveu. Sí noi, sí, tanco per vacances! I quan dic vacances vull dir que me’n vaig i no penso mirar l’ordinador ni el mòbil en tota la setmana que estigui fora. Fins el dia de cap d’any, apa! (bé, algun dia potser sí que els miraré…)

Tancat per vacances!

Tot dependrà de si trobo un cibercafè o si en algun dels hotels que ens allotgem hi ha ordinadors pels quals no et demanin un ull de la cara per a poder-t’hi connectar. Sobre el mòbil, m’he proposat de tenir-lo tancat tots els dies, però què coi… Sé que seré incapaç… El que sí que procuraré fer és força fotos i escriure alguna cosa per penjar al Bloc quan torni. Imagino que a Tunísia hi deu haver mil i una coses amb les quals embadalir-se, així que intentaré guardar tots els records que pugui.

Però va, abans de marxar us revelaré quatre dades del que està donant, de moment, el Bloc. La veritat és que no és un diari de masses, tampoc pretenia ser-ho. En el darrer mes, han visitat aquest bloc dues-centes cinquanta persones. Per països, el Google Analytics -que és el que utilitzo per saber tot això- em diu que des de Spain m’han visitat 248 vegades, dels EUA 1 vegada i d’Andorra 1 més. El catxondo dels EUA que es va perdre per aquí era de Nova York, pel que es veu.

De fora dels PPCC, a part de l’amic yankie, m’han visitat 8 persones des de Madrid (segurament des de l’Audiencia Nacional) i 1 persona des de Bilbao. Les ciutats del país que m’han visitat més són Girona i Barcelona amb força diferència, i les segueixen: Granollers, Polinyà, Hospitalet de Llobregat, Ripollet, Lleida, Sabadell, Santa Bàrbara, Palma de Mallorca, Paterna, Agullent, Tarragona, Mataró, Cullera i Vilafranca del Penedès, a part dels que no hi surten (com Olot, que deu sumar-se a Girona).

Per què veieu com ens vigilen, us diré un parell de coses del que puc extreure de Google Analytics… De tots els visitants de l’últim mes, tots feu servir Windows menys un que utilitza Linux, que representa el 0,4% de les visites. Sobre els navegadors, el 54,8% feu servir l’Internet Explorer, mentre que el 45,2% resistent utilitza el Mozilla Firefox. Una curiositat (per mi positiva) dels que utilitzeu Firefox és que, de mitjana, us esteu 4 minuts més que els altres llegint-me i que mireu el triple d’apartats i/o d’articles.

No seguiré però podria dir-vos la mida de la pantalla que utilitzeu, la resolució dels colors, la versió del Flash que teniu, l’ample de banda que gasteu i un grapat de coses més… Així que si penseu que sou usuaris anònims en una xarxa que us fa invisibles, res de res. Si jo que sóc un ningú puc saber això imagineu-vos què sap la policia que no ens diu… Res, que estem tots fitxats, gent.

En fi, ja en teniu prou per aquest any. En principi no veureu cap article més fins l’any que ve. Us dono les gràcies als que em llegiu per fer-me sentir un xic més útil. Encara que no comenteu, la vostra visita ja diu molt per sí mateixa i m’anima a trobar estones per continuar escrivint. Per acabar, només em queda desitjar-vos unes bones festes d’hivern i que tingueu un feliç any nou! ;)

Salut!



Estrès?

23 10 2007

Bé, sí… No, de fet… Mm… Va, sí, una mica. Casum dena! Ehm… Clar, sí, o potser no… Aquí i a la Xina… Parla molt de pressa, sovint s’entrebanca… Mòbil… L’altre mòbil… Un segon si us plau. Digui? No, ja no ho és, ara sóc en Jordi. Mm… Alzheimer, collons… El treball! Merda! Buagh… Per feina! Volem els papers… Què?! S’ha penjat! Coi de programa! Tranquil·litat… Ohmm… Tornem-hi!

(actualitzaré després de barraques…)

(…si no m’he tornat gaire més boig del que ja estic…)

Salut!



Hola a tothom!

6 10 2007

Benvinguts, us presento aquest bloc. :)

Aquí penjaré sempre que pugui les meves reflexions, paranoies, pensaments, o com n’hi vulgueu dir d’això que faig a vegades… Coneixent-me, sé que no l’actualitzaré tan sovint com voldria, però tot i així crec que ja ha arribat l’hora de tenir un espai on abocar els meus vòmits neuronals i la gent pugui gaudir observant-los…

Espero que sigui del vostre grat i si no és així que no ho passeu gaire malament… ;)

Salut i una abraçada!