Les entranyes de Sakyr

Avui toca el segon episodi de “Frases per a la reflexió”. La intenció és de fer pensar a la gent i en conseqüència provocar una mica de debat (encara que sigui intern). N’hi ha que són grans lliçons de filosofia i algunes altres potser les hauríem de posar en dubte… Jutgeu vosaltres mateixos.

D’allò heroic a allò ridícul només hi ha un pas
Simón Bolivar

De tots els animals de la creació, l’home és l’únic que beu sense tenir set, menja sense tenir fam i parla sense tenir res a dir
John Steinbeck

Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix
Albert Einstein

Hauríem d’usar el passat com a trampolí i no com a sofà
Harold Macmillan

Sempre que ensenyis, ensenya a la vegada a dubtar del que ensenyes
José Ortega y Gasset

La saviesa consisteix en saber que se sap el que se sap i saber que no se sap el que no se sap
Proverbi xinès

La caminada més llarga comença amb un pas
Proverbi hindú

I coneixereu la veritat, i aquesta us alliberarà
La Bíblia, Joan 8:32

Qui procura assegurar el bé aliè, té assegurat el propi
Confuci

La llibertat consisteix en poder fer tot allò que no danyi a algú altre
Assemblea Nacional Francesa (1789)

L’amor a la llibertat fa als homes indomables i a les nacions invencibles
Benjamin Franklin

Qui viu temorós, mai serà lliure
Quintus Horatius Flaccus

Les matemàtiques no menteixen, el que hi ha són molts matemàtics mentiders
Henry David Thoreau

Els savis busquen la saviesa; els necis creuen haver-la trobat
Napoleó Bonaparte

L’amor es una amistat amb moments eròtics
Antonio Gala

Perquè triomfi el mal, només és necessari que els bons no facin res
Edmund Burke

I aquí acaba el recull per avui. Si heu tingut una estona per llegir-ho amb calma segur que la lectura haurà estat profitosa, si no, us recomano que hi torneu un dia amb més tranquil·litat. I si en voleu més, doncs utilitzeu el cercador, que us en sortiran a milers. Però alerta… Com diria la dita popular: Que el llegir no ens tregui l’escriure!

Salut!

Segons el DIEC2… Estimar és “Amar”. Amar és “Tenir amor (a una persona o a una cosa)”. I amor és “Inclinació o afecció viva envers una persona o cosa”. No sé què deu voler dir exactament, però tot i això és una sort que encara hi hagi gent que parli d’aquestes coses. En un món on regna l’odi, la confrontació i la competitivitat cal preservar sentiments com aquest.

Avui una cançó. És la versió que els Lax’n'Busto han fet de “Maite Zaitut”, una cançó molt bonica que ens regala el País Basc. Espero que us agradi tant com a mi.

De colors són els meus somnis
Tot i que ja m´he llevat
I la son no ve a veure´m
quan la lluna s´ha aixecat

Salto i salto sobre els núvols
sembla que pugui volar
El meu cor fa pampallugues
i no deixa de ballar

Quan posem els peus enlaire
quan posem el cap per avall
quan et crido a la muntanya
i l´eco em va contestant

Quan et faig amb margarides
una pulcera de colors
vull mirar-te als ulls i dir-te
que el que sento és això:

T´estimo molt, jo a tu t´estimo molt
Si estàs amb mi desapareix tot el que és trist
Un dia gris el pintes de colors
Fins a la Lluna i tornar t´estimo jo!

Els meus ulls són com bombetes
Els meus llavis riuen fort
no puc amagar el que sento
quan em mires tant d´aprop

Ara ja no sé què em passa
el cos m´està tremolant
el meu cor fa pampallugues
i no deixa de ballar

Quan s´uneixen els colors
per fer l´arc de Sant Martí
quan escrius amb el teu dit
el meu nom en el mirall

Li dono canya a la ràdio
i és com tu aquesta cançó
vull mirar-te als ulls i dir-te
que el que sento és això:

T´estimo molt, jo a tu t´estimo molt
Si estàs amb mi desapareix tot el que és trist
Un dia gris el pintes de colors
Fins a la Lluna i tornar t´estimo jo!

Maite zaitut, maite maite zaitut
Si estàs amb mi desapareix tot el que és trist
Un dia gris el pintes de colors
Fins a la Lluna i tornar t´estimo jo!

T´estimo molt, jo a tu t´estimo molt
Si estàs amb mi desapareix tot el que és trist
Un dia gris el pintes de colors
Fins a la Lluna i tornar t´estimo jo!

Fins a la Lluna i tornar t´estimo jo
Fins a la Lluna i tornar… t´estimo jo!

Molt… molt… Maite zaitut.

__________________________

A mi em va emocionar…

Salut!

Els que em coneixeu sabeu que rebutjo frontalment la lluita armada com a eina per a assolir cap horitzó polític. A més, en el cas d’Euskal Herria, m’he posicionat sempre en contra d’ETA per les seves tàctiques injustes i insolidàries amb la resta de pobles del món, començant pel català, actuant una i altra vegada violentament en els Països Catalans (alguns cops contra la mateixa població civil).

Encara avui, com no pot ser d’una altra manera, estic en contra d’ETA. Em fastigueja i em sembla que més que un favor, li fa una mala jugada al moviment independentista basc. Ara bé, m’agradaria parlar una estona de la “temptació”, per dir-ho finament, que han de tenir moltes persones en aquell país d’utilitzar la violència, o dit d’una altra manera, de respondre violentament als atacs de l’estat espanyol a cap alternativa democràtica.

Han il·legalitzat els partits polítics que accepten l’ideari de l’esquerra independentista basca -aquesta última vegada, fins i tot un que en els estatuts condemna la violència, la raó en la qual s’empara sempre l’estat de dret-. Han il·legalitzat les organitzacions juvenils de l’esquerra independentista basca, al·legant que estaven al darrere de la kale borroka, han empresonat persones pel fet de pertànyer a aquests partits i organitzacions, encara que no haguessin fet res, simplement participar políticament en aquestes organitzacions (alguns eren regidors i alcaldes electes!).

Aquest estat, que és tan escrupolós que arriba a ser capaç d’il·legalitzar tots els partits polítics de l’esquerra independentista basca, permet que es presentin a les eleccions partits com els següents: Frente Democrático Español, Democracia Nacional, España2000, Partido Nacional Republicano, Identidad Reino de Valencia, Plataforma per Catalunya, Falange Auténtica, Movimiento Social Republicano, La Falange, Falange Española de las J.O.N.S.… I els que segur que em deixo!

Per tal que veieu què defensen aquests partits (que sí que són legals) us els he enllaçat a tots. No us quedeu en els noms, llegiu-vos l’ideari… Analitzeu els comunicats que treuen contínuament. N’hi ha un que es defineix oficialment com a partit nazi! Però amb aquests no hi ha cap problema, pel que sembla, per què es presenti a les eleccions. A Espanya hi pot governar un nazi però no un abertzale…

Tal com he estat contundent amb ETA també ho he de ser amb l’estat espanyol: Espanya reprimeix violentament, amenaça amb un exèrcit, utilitza la tortura en uns determinats supòsits legals… Per tant, és inútil un debat moral entre ETA i Espanya, almenys a nivell de la no-violència, perquè tots utilitzen les mateixes armes amb finalitats polítiques. Uns, amb caputxa i de forma clandestina. Els altres, amb americana i corbata i fent les lleis a la seva mida.

Tant que xerra ell: Si demanéssim a Zapatero que subscrigués sincerament totes les paraules d’aquest vídeo (en castellà) amb la mà al cor, no podria fer-ho perquè sap de sobres que l’estat espanyol se’n salta més d’una, dues, tres i quatre… De forma quotidiana i permanent. Quina mena de sortida deixen a la gent que es vol manifestar pacíficament des de la política o des de la mateixa societat civil?

Mireu, aquí sota us adjunto un enllaç on surten fotos i vídeos de fa pocs dies, a una universitat del País Basc, on els companys del sindicat d’estudiants Ikasle Abertzaleak intentaven protestar de forma pacífica i legítima contra el procés de Bolonya. És un exemple més de la situació política al País Basc. Amb reaccions així en una protesta pacífica, com no volen reaccions violentes per part de la societat basca? Ja em direu quin de vosaltres, després de veure els vídeos, no s’hi hauria tornat…

• Comunicat del SEPC en solidaritat amb Ikasle Abertzaleak
• Fotos i vídeos sobre la repressió a una protesta pacífica a la Universitat del País Basc (en castellà)

Segur que us podeu posar a la pell d’aquesta gent… Anem un pas més enllà, mireu la pel·lícula Bloody Sunday (feu-ho)… Digueu-me, qui és prou valent per dir que mai reaccionaria violentament? No sempre es pot assenyalar amb un dit qui és el terrorista. Potser tots ho som. Potser només ho som quan ens hi empenyen. Qui empeny a qui?

Salut!

Aquests dies han estat intensos en gairebé tots els sentits. A la universitat, època d’entregar els darrers treballs i de fer els exàmens semestrals. A casa, època de recordar què és estar més temps amb la família. Al carrer, època de fer memòria perquè la gent no oblidi. I a la televisió, època de campanya electoral amb els conseqüents moviments dels lobbies de torn.

Abans d’entrar al tema, deixeu-me explicar-vos una experiència personal que em va fer molta gràcia en el seu moment. Resulta que estava fregant plats mentre pensava en les dissolucions de l’examen de naturals i al mateix temps anava cantant en veu alta una cançó d’Skalariak. Total, que de cop em vaig sentir dient “…cuando el vodka despertó en una disolución.”. Al final del text podeu escoltar què diu realment la cançó. Potser és una d’aquelles coses que només fan gràcia a un mateix, però bé… Jo em vaig passar una estona rient sol.

Va, anant per feina. Suposo que amb el títol ja m’he delatat prou com per què em pugui estalviar preliminars, però tot i així en faré algun… Per començar, com no pot ser d’una altra manera, reconèixer el dret de qualsevol persona a pensar com vulgui i a tenir les creences que vulgui. Per mi, cap d’aquestes no té validesa si no es pot raonar científicament, però cadascú sabrà què vol creure’s i què no.

Com deia, és època de campanya electoral i els lobbies fan força a favor dels seus candidats. Els catòlics, com qualsevol altre lobbie o grup amb capacitat d’influència política i social, aposten pels seus; els candidats catòlics que són els que promulguen els seus postulats. En conseqüència, l’església i les associacions que l’envolten aposten per CiU o pel PP. Molt bé, no és una novetat.

Parlem de la família. Ja sé que mitjançant “la família” i la resta d’eufemismes per encobrir la intolerància feia temps que sortien per la televisió, però l’altre dia vaig fer un bot en sentir el lema de la manifestació de torn. “A favor de la família tradicional”. Com dirien alguns: Déu n’hi do!!

Han banalitzat tant el concepte de família tradicional que potser no recorden que la família tradicional la coneixem de sobres i no la volem. És precisament aquella on només podia existir l’amor entre un home i una dona, aquella on l’home era el cap de família i pobre de qui gosés desobeir-lo, aquella on la violència s’utilitzava tot sovint per a impartir disciplina, aquella on la dona s’encarregava de les tasques de la casa i l’home s’ho mirava, aquella on la dona només servia per a parir i criar nens i un llarg etcètera. Com se’ls hi ha de dir perquè ho entenguin?

Estem farts d’aquesta família tradicional que ens han imposat i que la societat occidental ha estat condemnada a patir durant segles gràcies -sobretot- a una església conservadora i masclista (entre tants altres qualificatius). Anant d’aquest pal, com volen que no hi hagi més casaments “pel civil” que per l’església? Qui hi vol entrar a una església així? Es pensen que ens empassarem que són els interlocutors del tot poderós?

Pot haver-hi algú que estigui d’acord amb una família així? Si no és que ets un home sense escrúpols, jo crec que no. Temps al temps i ja ho veurem, però el que està clar és que per més que ho intentin no podran lluitar contra l’amor de dues persones que s’estimen, ni contra les ànsies de llibertat i igualtat de la dona, ni contra totes les consciències que dia rere dia es desvetllen.

Salut!

No faré massa introducció per no desvirtuar l’essència de l’entrada d’avui. El que hi ha tot seguit és una llista de frases que -poc o molt- fan pensar. Cada una podria ser motiu d’un debat extens i molt interessant, per això deixaré que sigueu vosaltres mateixos els que en feu la crítica.

La ignorància de l’oprimit és la millor arma de l’opressor
(Autor desconegut)

El que s’obté amb violència, només es pot mantenir amb violència
Mohandas Karamchand Gandhi

Calla o digues alguna cosa millor que el silenci
Pitàgores de Samos

A tot arreu els més forts han fet les lleis i han oprimit als dèbils
Turgot

Eduqueu els xiquets i no serà necessari castigar els homes
Pitàgores de Samos

El que no em mata, m’enforteix
Friedrich Wilhelm Nietzsche

La victòria té cent pares i la derrota és òrfena
Napoleó Bonaparte

No hi ha camí cap a la pau, la pau és el camí
Mohandas Karamchand Gandhi

No estic d’acord amb el que dius, però defensaré amb la meva vida el teu dret a expressar-ho
Evelyn Beatrice Hall

El que considerem justícia és moltes vegades una injustícia feta en favor nostre
Louis-Marie de La Révellière-Lépeaux

La justícia militar és a la justícia el que la música militar és a la música
Groucho Marx

Hi ha tantes lleis que ningú pot estar segur que no serà penjat
Napoleó Bonaparte

Quan hom comprèn que obeir lleis injustes és contrari a la seva dignitat d’home, cap tirania el pot dominar
Mohandas Karamchand Gandhi

Pau, pa, terra i llibertat
Vladimir Ilitx Ulianov (Lenin)

Les lleis callen quan les armes parlen
Ciceró

Amb les lleis passa com les salsitxes, millor no saber com es fan…
Otto Von Bismark

Cometre la injustícia és pitjor que patir-la
Aristòtil

No tens enemics? És que mai has dit la veritat o mai has estimat la justícia?
Santiago Ramón y Cajal

I per acabar -i sense ànim d’equiparar-me amb cap dels autors citats anteriorment- en posaré una de collita pròpia…

Déu és una excusa
Jordi Gasulla i Flavià

Salut!

Avui noves notícies sobre el cas Madelaine. Sincerament, no sé quines són ni m’interessen. Simplement he vist com al Telenotícies li tornaven a dedicar una bona estona d’informatius. La societat occidental s’ha tornat a encantar amb una notícia sensacionalista de les mans dels mass media del món capitalista. Com sempre, aquests, han utilitzat un reclam hipnòtic per entretenir la bona gent.

I és que no és ser mala persona preocupar-se per una pobra nena que vés a saber què li ha passat, ni molt menys! Precisament perquè és una reacció humana i de principis, els mitjans l’han utilitzat per no parlar de temes veritablement importants. Perquè, perdoneu, però tot i que em sap moltíssim greu per ella i el seu entorn, no és un cas generalitzat el que li ha passat ni un reflex de la injustícia que impera al món ara mateix.

És simplement el cas d’una família benestant europea que perd una nena petita amb ulls verds el que ha portat de cul la societat occidental durant els darrers mesos. I aposto el que vulgueu que ens hi tirarem tot un any, si cal. Però el que vull manifestar amb aquest escrit és que, gràcies a notícies com aquesta, els que maneguen els Telenotícies s’estalvien d’explicar les verdaderes injustícies del planeta.

Aquestes dades no les he sentit mai en un informatiu: Actualment hi ha 246 milions de nens i nenes forçats a treballar arreu del món. Sí, esclavitzats. Una de cada cinc dones serà violada o patirà un intent de violació al llarg de la seva vida. Sí, violades. El 47% de les dones manifesten que la primera relació sexual que van tenir va ser forçada. Sí, forçades. En el 85% de les zones en conflicte armat s’hi registren tràfics de dones i nenes. Sí, traficades. Més de 135 milions de nenes i dones han estat sotmeses a mutilació genital i uns altres dos milions més corren perill de ser sotmeses a aquesta pràctica cada any (6.000 cada dia!). Sí, mutilades. Almenys 1,8 milions de nens i nenes estan actualment obligats a prostituir-se o a treballar en pornografia. Sí, venuts sexualment. I això tan sols és la punta de l’iceberg…

Suposo que mica en mica es va entenent el cabreig que m’entra cada cop que surt la pobra Madelaine a les notícies. El seu cas ha estat utilitzat sense cap mena d’escrúpols per omplir la quota de gent que mira les notícies que es preocupa pels altres. D’aquesta manera, els rics del primer món poden anar dient el greu que els sap el dramàtic cas de la Madeleine, mentre se’ls amaguen les monstruoses xifres reals de les autèntiques injustícies que pateix el món actual.

Però és ben normal que mitjans capitalistes actuïn de forma alienadora. Si la gent veu la realitat, poc o molt, tendeix a canviar-la. Si canviem la opressió de les dones, després anirem per l’opressió dels homosexuals, després per l’opressió dels pobles, després per l’opressió dels pobres, i un llarg etcètera que el sistema no està disposat a permetre. Abans, intentaran que plorarem tots durant un any davant del televisor mirant aquests ulls hipnotitzadors dient “quin greu… però no hi podem fer res”.

Salut!

Si Gandhi hagués viscut en aquesta època i en aquesta ciutat, segur que s’hagués mirat aquest mapa més d’una vegada, perquè ell sabia perfectament que quan hom comprèn que obeir lleis injustes és contrari a la seva dignitat d’home, cap tirania el pot dominar… I això vol dir visitar l’Audiència Nacional espanyola almenys una vegada.

Mostra un mapa més gran

(mapa interactiu; amplieu-lo per veure’n més detalls)

Salut!

En efecte… Sabem que hi són… Sabem que ens vigilen i que els preocupa el que pensem… Sabem que cap de les nostres converses queda només entre nosaltres, sabem que ens estan llegint ara mateix… Sabem que temen el missatge que estem escampant… Sabem que no els agrada gens ni mica que anem predicant lemes de llibertat i solidaritat… Sabem que ens odien per fer-ho…

Tenen por dels nostres somnis perquè saben que tal com els gaudim, tendim a voler-los fer realitat. S’adonen que alguns els hem desemmascarat i hem vist com no ens estimen. Els repugna la idea que vulguem decidir per nosaltres mateixos… Els espanta que marxem i els deixem a la seva sort perquè en el fons saben que qui ha estirat sempre del carro hem estat nosaltres, els oprimits. Quins collons…

L’única resposta que saben donar a la seva por és la repressió a allò que temen. Ens volen espantar de forma que callem i aguantem durant tres segles més! Però no… Per més cossos policials, per més exèrcits, per més amenaces de militars, per més impunes que campin les seves forces de xoc particulars pels carrers de les nostres ciutats… No… Els ho volem dir ben alt i clar: Alguns hem perdut la por…

L’esperit de justícia que ens omple les venes i la responsabilitat moral d’actuar en conseqüència ens vesteix d’una força que cap de les seves armes podrà vèncer mai. Cada nova onada repressiva anirà acompanyada d’una resposta molt més potent per part de milers i milers de veus que clamaran totes juntes contra la barbàrie i la injustícia. I si hi tornen, tornarem a sortir al carrer novament. I si hi tornen una altra vegada… I una altra… Quantes pallisses toleraran els nostres compatriotes abans no s’adonin del tipus de règim que ens han imposat? (…) Quantes pallisses aguantarà la comunitat internacional abans d’intervenir? (…) Es divisen diferents camins a l’horitzó. (…) Un d’aquests és esperar que les pallisses les aguantin els nostres fills o els nostres néts. Un altre camí és que els nostres fills i néts no hagin d’aguantar cap d’aquestes pallisses… I perquè això passi és evident que nosaltres hi tindrem molt a veure…

(…)

Que la consciència ens guiï i que l’esperit de la justícia ens empenyi endavant.

Salut!

(Aquest és un article del 4 d’abril de 2007, veient les darreres notícies he pensat que valia la pena recuperar-lo…)