Les entranyes de Sakyr

M’han explicat que si poses una granota en una olla d’aigua tèbia i després la poses al foc, s’anirà escalfant mica en mica fins que morirà cremada. No és capaç d’adonar-se que la temperatura de l’aigua està pujant fins el punt que perilla la seva salut, així que acaba perdent la vida…

Però si la mateixa granota la poses en una olla d’aigua que ja està bullent, ah caram, salta de cop perquè és conscient que -si no ho fa- morirà…

A vegades em sobta veure com no ens diferenciem gens dels animals… Nosaltres si fa no fa patim el mateix mal. Quan estem en un lloc on ens van escanyant mica en mica, no fem res perquè pensem que mai serà prou perillós com per perdre-hi la vida. Tot i així, quan vivim en un lloc on ens la foten directament, on ens sentim odiats o agredits, tendim a voler marxar ràpidament. Oi?

Ara veig com s’acosten els eleccions a l’Estat Espanyol i fins i tot el que feia bandera de talante predica amb una mica de l’estratègia de “fot-li sense miraments” per tal de no perdre poder… És el mateix que va de progre i de defensor de les nacions quan visita la nostra terra…

Apoyaré, va dir el molt cabró…

Em sembla que prefereixo notar l’aigua bullent i fer un salt.

Salut!