Carta d’agraïment
18 09 2008Mai la havia començat per por de fer-la massa curta. De deixar-me persones i històries. No és pas que hagi canviat d’opinió, però he pensat «algun dia la hauràs de començar, així que fes-ho avui i si de cas ja la continuaràs més endavant». Potser és una feina inútil, però almenys hi haurà gent que sabrà que hi penso i que li estic agraït.
Gràcies a la mare natura, per existir i per deixar-me existir a mi. Li dec la vida i estaré eternament en deute amb ella. Gràcies a la sort, per haver-me acompanyat fins ara.
Gràcies als nens cruels de la meva infantesa, per ensenyar-me el que era patir. Gràcies al meu jo de petit, per esdevenir igual que ells en molts casos i demostrar-me que com deia el filòsof, cometre la injustícia és sens dubte molt pitjor que sofrir-la. Gràcies als nens sincers que m’ho van advertir i gràcies als que després d’haver-los agreujat em van perdonar i em van deixar ser un altre.
Gràcies als mestres i les mestres que vaig tenir. Als que van ser bons exemples, per fer-me de guies i per demostrar-me que es podia ser bo. Als que van ser mals exemples, per mostrar-me mil exemples de com no havia d’actuar. Gràcies, de debò, a tots; però més als primers, que són els únics que em van donar esperança.
Gràcies a la gent despolititzada, als desencantats amb la política, per dir-me fa temps que tots els polítics són iguals. I gràcies novament al meu jo anterior, per no creure-se’ls i poder descobrir en primera persona que tenien raó. Gràcies als que desobeeixen al partit i a les persones lliures. Gràcies als que ho intenten malgrat tot.
Gràcies a la gent que opina sense conèixer el tema, per ensenyar-me com em deuen veure quan faig el mateix. Gràcies als que reconeixen que no en saben, per ensenyar-me a fer el mateix. Gràcies a aquells que quan veuen que no en tinc ni idea d’alguna cosa simplement me la expliquen. I gràcies a aquells que escolten quan no en tenen ni idea d’alguna cosa, per ensenyar-me’n.
Gràcies a aquells qui van morir per aconseguir quelcom que mai podrien gaudir, per fer-me sentir vergonya cada cop que no m’atreveixo a arriscar el poc que actualment he d’arriscar. Gràcies a aquells que fan el que prediquen, per demostrar-me que és possible fer-ho. I gràcies als que no fan el que prediquen, per demostrar-me que són pitjors que els que no prediquen.
Gràcies a moltíssima gent… No podria dir-los a tots en un sol article d’aquests (ni dos, ni tres, que ja intentaré fer un altre dia). Però no puc deixar de donar gràcies a aquells qui m’ho han donat tot, i se me’n pixa que sigui un tòpic.
Gràcies al pare i a la mare que em van fer néixer. Gràcies per educar-me en valors, per ajudar-me sempre, per posar-me límits quan calia. Gràcies també per equivocar-vos; poques vegades, però que em serviran en un futur, espero. Gràcies… Podria fer aquest paràgraf tan llarg com tots els anteriors junts, però tampoc en faria prou, així que ho escurçaré i ho deixaré amb un «Gràcies per tot el que ja sabeu, i pel que no sabeu també».
Salut!
Uau!.
El teu escrit es mereix un bon silenci i una estona de reflexió.
Estic d’acord amb tu mateix
M’encanta la imatge.
Amb amor,
MU!
No sé què dir, tan de bo tothom pogués valorar això que has dit, i tant de bo algú es senti al·ludit i millori com a persona.
(netejo la correguda i continuo)
Gràcies a aquells que fan l’esforç de lluitar i reflexionar, perquè em fan avergonyir-me i eviten que quedi anclat enrera. Gràcies a aquells que em fan ombra amb bona fe perquè així m’estimulen a créixer com ells. I gràcies a les paraules sàvies perquè iluminen la meva placa fotovoltaica.
Veus com tu també ets capaç de fer un text profund i maco! Només et falta donar-li un aire un xic més poètic, posar-hi un parell de metàfores i ja ho tindràs
Apa, vagi bé!
Boig això és extremadament romàntic. Però fes el favor d’actualitzar que ja toca, va!
xD
ape siau
Gràcies per escrits com aquest que et conviden a la reflexió sobretot quan has tingut un dia prou Dantesc com engegar-ho tot a rodar.
Jordi Sovint per circumstàncies que no ravalaré m’he trobat amb personatges que a l’hora de mantenir un debat, monopolitzan l’espai conversional, quan ells parlen focalitzan tota la seva atenció cap a tu, i en canvi quan tu exposes als teus arguments ni tant sols et miran als ulls i menyestenen la contraargumentació. Són persones inteligents però s’ho tenen massa cregut i no paran de fer-se notar.
Després hi ha els que egocentristes que només saben parlar d’ells de coses banals i carents de importància, això em fa molta ràvia car em negan la posibilitat, de reflexionar de questionar-me el perquè i com de les coses.,per això m’agrada tant i em trobo tan bé a redós de gent com vosaltres, Des que et vaig conèixer a L’exèrcit del Fènix fins ara només has fet que constatar la meva idea que tenia de tu. Ets una font de conèixament, saps una infinitat de temàtiques, Ciència, política filosofía, reflexionas sobre mil coses, tot i així ets de les persones més húmils que m’he trobat, valoras més allò que desconeixes que el que saps i no deixas de millorar i ampliar als teus horitzons, ets una persona rica no, multi millonària en principis i valors, suposo que has tingut una educació i un entorn on t’has anat cultivan cada dia una mica més. Tens una inteligència emocional innata saps entendre les persones i les comprens i les ajudes a millorar, fins i tot persones com jo, em vas corregir una infinitat de vegades em varis aspectes amb un respecte i una afinitat sorprenent. Per això gràcies a tu i a la teva família que t’han incultat uns principis i un valors, però sobretot gràcies a tu per aprnedre’ls i ensenyar a ensenyar. Gràcies a tu de debò.