Les entranyes de Sakyr

Diem hola a la rutina. Ja el tenim aquí, el nou curs acadèmic, amb tot el que això comporta. S’ha acabat utilitzar l’agenda del mòbil només un parell de dies a la setmana, tenir caps de setmana sense res a fer, poder quedar amb la parella tranquil·lament sense patir per arribar tard a no sé quina reunió, mirar qualsevol canal de televisió…

En un principi és depriment pensar que a partir de dilluns que ve tot tornarà a ser el de sempre: Aixecar-se molt d’hora, agafar el cotxe que compartim amb unes companyes d’estudis, anar a classes, prendre apunts, discutir amb el professor masclista, dinar, respondre els correus electrònics de torn, fer quatre trucades, respondre’n alguna més i amb una mica de sort tornar a Olot, i amb no tanta sort quedar-me una mica més a Girona embolicat amb altres coses.

I és veritat que t’ensorres per uns instants pensant “collons…” (allargant molt la o), però ep, això dura poc, que hi ha molta feina a fer. Per començar és el darrer any que la Universitat em deixa matricular d’un parell d’assignatures que arrossego des de primer. Així que al lloro. Després, el Consell d’Estudiants, que de feina no ens en falta…

En primer lloc, començar a dissenyar una mena de campanya perquè els estudiants de la UdG sàpiguen que això existeix. Com que a la Universitat no li interessa que els estudiants estiguin informats i organitzats, perquè això molesta, mai s’ha encarregat de dir-los que tenen un òrgan que els defensa, que es diu Consell d’Estudiants, etc. Molt bé, doncs ho farem nosaltres.

En segon lloc, i ja que en sóc el coordinador per segon any, estaria bé aconseguir un equip cohesionat i poder deixar una estructura sòlida de cara als que vindran després. Un funcionament i unes dinàmiques creades i tot això. A part, les tasques que no podem deixar per més endavant: Bolonya, participació, cooperació internacional, etc.

Casum dena, que n’és de llarga, la llista! No detallaré gaire més la feina al Consell perquè em poso malalt. També tenim feina al Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, que és el sindicat d’estudiants on estic posat i l’únic actiu (i ben actiu!) a les nostres comarques. He deixat el secretariat nacional, cosa que em treu feina, però sé que me’n menjaré igualment d’una manera o una altra.

Ostres, miro enlaire i veig un rotllo de text que no es llegirà ningú, però va, que no ho faig mai això d’explicar coses meves i ja tocava. Ara que hi penso, però, m’he deixat la resta de coses que no són de Girona. Que si Maulets, que si la Greda, que si mil històries… Si m’aficiono a explicar la meva vida al bloc potser un dia faig la segona part.

Va, prou. Que espero que vosaltres també us agafeu amb optimisme l’entrada al nou curs acadèmic. Recordeu que al cap i a la fi, guanyarem, així que l’esforç val la pena. Cal seguir treballant per un país més lliure, més just, més bonic, bla, bla, bla. Res, que de reflexió política i social avui poca. Insert coin. Otra vez será.

Salut!