Hola, yo soy de Terrassa y no sabia que en el 2002 alguien arranco la bandera en el ayuntamiento, si sabia que hicieron una manifestacion en Barcelona, pero creo que era para los que quemaron la foto del rey…prefiero no hablar de ello

Robert

Conec més d’un que desencisat pel caràcter “no nacionalista” d’ERC votarà a CiU. Serien els votants “catalanistes” que no volen montilla sinó Mas, i prefereixen ERC perquè és menys corrupta i política.

Per cert, faltava preguntar-te una cosa important: creus que els Països Catalans són una nació?

Discrepu moooolt!! I a mi també m’apassiona el tema!! Miraré de fer-ho atractiu i intel·ligible:

Punts de discrepància/debat:
- La teva (almenys aparent) fe en la llei (i suposo que en el “dogma del sufragi”).
- La teva (aparent) manca de comprensió sobre les reivindicacions catalanistes/independentistes.
- La manca de coneixement sobre el conflicte nacional dins l’Estat espanyol i les polítiques imperialistes que aquest realitza.
- La teva consciència nacional (tema delicat).

Nem a pams, que ens hem d’entendre:

Capítol 1 - Sobre les actituts dels imperis i els conflictes nacionals.

Sovint ens trobem en els debats que es parteix d’acciomes diferents, fet que impossibilita l’enteniment mutu. Per poder construir una conversa sòlida cal assegurar primer les bases.
Deixa’m explicar la meva concepció dels mecanismes imperials i els conceptes de nació i estat:

En el món s’han desenvolupat diversos pobles/nacions culturals, caracteritzats bàsicament per una cultura pròpia i una identitat col·lectiva. Som éssers socials i és normal sentir-nos part d’un poble. El cas és que històricament hem heretat une sestructures administratives anomenades estats/nacions polítiques. Per entendre’ns en debats d’aquest tipus: nació=país=nació_cultural i estat=nació_política.
Com saps, teòricament la ONU i la moral internacional promouen que cada nació tingui un estat propi, o si més no sigui independent o tingui el dret d’actuar independentment. Com també saps, això no es compleix ni s’ha complert mai. Els estats han estat institucions violentes, explotadores del territori i les persones que tenien a sota. Han fet guerres entre ells i han intentat avarcar diverses nacions. Això és el que s’anomena imperialisme.

Exercicis per casa:
- Reflexionar sobre si Irlanda (per exemple) “és una nació”. Si la resposta és afirmativa, reflexionar sobre si “era una nació” abans d’independitzar-se estatalment. L’exercici té la finalitat de fer-nos perdre la por a pensar sobre un tema massa tabú: el dret a les nacions a ser lliures i l’existència de plurinacionalitats a dins d’un mateix estat.

Continuem. Nem a fer un exemple interessant (no és el nostre cas però hi té semblances). Suposa que ets l’òrgan directiu d’un estat uninacional de fa 3 segles. Tens uns interessos expansionistes, cosa normal a la època. Amb les teves tropes, aprofites algun conflicte o situació especial per ocupar militarment un altre estat, que representa (per no dir explota) una altra nació. (Hem de pensar que queda molt garrulu ocupar per la patilla un altre estat, sempre es busquen escuses).
El cas és que elimines l’administració d’aquest estat i en col·lonitzes el territori amb funcionariat. Opressió de l’estat d’una nació a una altra nació diferent, “opressió nacional”. Tropes i castells mantenen la conquesta, però, apa!: resulta que aquesta gent ocupada està ressentida i desitja recuperar la sobirania. Si mai et desestavilitzessis suficientment, ben segur que aquesta població aprofitaria per recuperar la independència. Cal solucionar aquest perill, cal acabar amb la causa d’aquesta dissenció: la consciència nacional dels oprimits. Si aconsegueixes que perdin la seva identitat i es sentin part de la “teva” nació, aleshores les “barreres ideològiques” desapareixeran. No hi haurà nacionalisme, no hi haurà independentisme.
L’estat, una organització parasitària i esclavitzadora (si més no està clar que en aquella època ho era), ha dissenyat gran diversitat de mecanismes per coaccionar i manipular la població amb la finalitat de mantenir els seu poder. És natural. Així doncs, existeixen mecanismes de deformar la consciència col·lectiva d’un poble. Cultures opressores, construcció de valors, … Es pot aconseguir que la gent d’un país deixi d’estar orgullós de ser d’aquest país, de ser especial, i passi a abraçar la nova nacionalitat. Cal temps i esforç, però es pot. I es pot emprar l’església, els mitjans de comunicació, la classe dominant, … (si vols amplio aquest punt).
El que vull dir és que l’estat pot segregar el que s’anomena estatalisme. L’estatalisme és la identificació personal d’un estat com a pròpia nació (vet aquí perquè els conceptes nació i estat estan tant deformats i barrejats).

I en el nostre cas, això és més o menys el que passa. Si no entens aquesta visió, no pots entendre les reivindicacions nacionalistes. I no serveix de res discutir sobre les fulles quan es parteix d’arrels diferents.

Espero impacientment la teva resposta, espero no haver-te martilitzat molt.

Tens una sucursalista autoesclavitzada estatalista I NO M’HAS AVISAT!!!

Cabronàààààassss

(llàgrimes de ràbia colpegen el fred terra i retallen a pulsacions el silenci d’amargor)

La nostra relació sentimental ha acabat

(necessito un fòrum de debat i el necessito ara!)

Ens veiem? Espero que alguna altra vegada. Vagi bé!

Robert