Crisis! Hi ha crisis!!
19 03 2008Si al títol hi hagués pogut posar una dona amb cara d’histèrica corrents pel mig d’un carrer i estripant-se les vestidures, també l’hi hagués posat. I és que hi ha crisis a Esquerra!! (imagineu-vos la dona cridant cada cop que llegiu “crisis”). Es veu que de cop i volta, el senyor Joan Puigcercós li vol prendre el lloc al senyor Josep-Lluís Carod-Rovira.
Gran novetat… Fa anys i panys que sabem que el senyor Puigcercós serà l’hereu del senyor Carod-Rovira, no calia cap “crisis” per anunciar-ho. Però a diferència del que volen fer notar els dirigents d’Esquerra, molt em temo que no serà més que això, un successor, un hereu. És a dir, el continuador de la tàctica i l’estratègia de Carod-Rovira (a dalt hi teniu un acudit gràfic d’en Faro, al qual li he canviat radicalment la lletra).
Com han fet saber ells mateixos als mitjans de comunicació aquests dies, entre els dos no hi ha ni una sola diferència ideològica. La diferència, diuen, és personal. I tant que és personal. La tàctica es basa en personalitzar en el senyor Carod-Rovira tota l’emprenyamenta que duu posada la militància d’Esquerra pels pactes amb el PSOE, de tal manera que canviant a aquest de lloc ja ens pensem tots i totes que la tàctica i l’estratègia d’Esquerra també han canviat.
Però res més lluny de la realitat. Tan un com l’altre pensen i actuen de la mateixa forma, i és per això que un es manté al govern (per no desestabilitzar-lo) mentre que l’altre es dedicarà al partit (per què no se’ls en vagi de les mans). El problema real el tenen en els corrents interns que fa temps que remenen la cua a les bases d’ERC: Esquerra Independentista i Reagrupament.cat.
Els d’Esquerra Independentista són la colla del senyor Uriel Bertran i companyia. Gent vinguda de les JERC que s’adonen que el jovent veu amb més atracció les organitzacions de l’esquerra independentista revolucionària (SEPC, Maulets, CUP…) que no pas les de l’esquerra independentista socialdemòcrata (Estudiants en Acció, JERC, ERC…). I amb el títol d’Esquerra Independentista el que volen és apoderar-se del nom amb què popularment es coneix als primers i intentar donar una imatge un xic més “radical” del partit, que actualment ha perdut bona part de la seva coherència i credibilitat, almenys per part de molts dels seus votants.
Els de Reagrupament.cat són la colla del senyor Carretero, que aposten clarament per la unitat dels nacionalistes abans que la unitat de les esquerres. Dit d’una altra manera, prioritzen l’eix nacional a l’eix social. Aquesta, em sembla, és la gran por dels dirigents actuals d’Esquerra. La por que les bases, fartes de PSOE, apostin per donar un cop de timó al partit i anar-se’n a pactar amb CiU, que per ells seria la unitat dels sobiranistes al Parlament (suposo que pensen que pactant amb CiU tindrem la independència…).
Per què fem memòria, recordaré una entrevista que el senyor Cuní li va fer al senyor Joan Ridao al seu programa. En aquesta, feta al principi del nou govern d’Entesa, el segon deia que el projecte es signava a 8 anys vista. És a dir, la legislatura que ve Esquerra tindria pensat tornar a pactar amb el PSC i Iniciativa. Ridao, que en un últim article al seu bloc sembla posicionar-se al costat de Puigcercós, ja sabem de quin pal va, doncs…
Tots sabem que el senyor Carod-Rovira mai pactarà amb CiU, així que per acabar, concloc que l’estratègia d’Esquerra és fer veure que el senyor Puigcercós aniria a negociar un pacte de govern en igualtat de condicions pel PSC o per CiU per recuperar part del vot independentista emprenyat que ha perdut per culpa dels pactes amb el PSOE, però en realitat el que es manté és el que deia Ridao a aquella entrevista: Quatre anys més, com a mínim, de govern amb el PSC i Iniciativa.
Temps al temps…
Salut!
Hahahahaha boníssim l’acudit ‘maquejat’
Últimament, davant de tanta ‘crisi’ començava a pensa que ningú no sap ben bé que coi hi passa a Esquerra, sort d’interpretacions realistes com la teva.
Resem perquè t’equivoquis i Esquerra faci un gir com déu mana. Quatre anys més al govern del PSC serien la mort per ells i per l’independentisme parlamentari.
Com que diria que la memòria no és el teu fort i, si ho fos, doncs mai és gratuït ser cautelós, et recordo el comentari que t’he fet aquest matí:
“seria interessant que afegissis l’enllaç amb la tira original”.
Gran aportació, la meva, eh!
Apa, prometo passar aviat per ací i deixar-t’hi constància de la visió de l’albou sobre la política d’”Esquerra”.
Una abraçadaa!
Mossuuuuuuuuu!!! k tals rei????
jo molt be!!! si k fa dies k no ens veiem… avora kuan esta lliure el senyoret… xDDD
El flog es meu i d la yas ninu oki???
un pto!!!
Mua
_VeCkY_
És cert que en Puigcercòs ja havia posat fa temps els seus ulls en la direcció d’ERC i que aquesta és la seva ambició. La sortida del Govern ràpida com un spuni demostra clarament que vol mantindre el control. En Carod, tot i presentar la seva renuncia a optar de nou al carrec de President, no deixa de ser una estratègia per tornar a guanyar-se la confiança tant de la militancia com del electorat. Evidentment no hi ha cap diferència ideològica entre ells dos i es tracta d’una lluita netament personal.
Fent referència als altres dos corrents del partit (EI i Reagrupament), EI vol radicalitzar el seu discurs pensant que amb això aconseguirà atreure de nou als votants decebuts que aquest cop s’han quedat a casa en la seva gran major part. En la meva opinió això és un error perque ja s’ha demostrat que quanta més radicalitat del discurs, menys es suma, o el que és el mateix, més es resta. El que cal és recuperar el perfil propi que sembla que hagi desaparegut amb el segon tripartit, el que ha suposat una clara incorencia amb els objectius d’ERC. I si s’opta per un govern com aquest no es pot fer a qualsevol preu. A ERC som d’esquerres, sí, però també som independentistes i això no s’ha d’oblidar. La meva proposta es clara: es posa a sobre de la taula les nostres condicions clares, si s’acepten bé i sinò, a l’oposició; hem de ser coherents amb nosaltres mateixos. El que ha passat és que ERC dona la impressió d’haver estat engullida pel PSC, perdent el seu perfil propi i això evidentment ha passat factura. No pot ser que un digui que es independentista, es defensin determinats postulats i quan s’arriba a un pacte de govern, això sembla com si s’haguès esfumat i nomès es torni a treure en campanya electoral.
Jo proposo moderació en el discurs però amb una molt clara coherència amb el que defensem, sense complexos.
Respecte a Reagrupament. cat, doncs que dir? No m’agraden els seus postulats ja que això suposa camviar l’eix esquerrà nomès pel nacional, es a dir, la mateixa situació que amb el PSC però amb CiU. Què li va passar a ERC quan va recolzar en Pujol?. No, No i no, aquesta no és pas las sol.lució. El que sí és cert és que CiU i ERC com a partits representats del catalanisme, de la mateixa manera que son capaços de fer-lo el PP i el PSOE quan els interessa, ens hem de posar d’acrod en temes d’estat, les questions que de forma més clara afecten al nostre país i actuant en consequencia en defensa dels nostres interessos. És això possible amb un impresentable, anticatalà i botifler com el Duràn? No pas. Per fer realitat això s’han de portar a cap camvis radicals. I a mès no cal obliodar que CiU no representa el catalanisme, representa a la seva part del catalanisme, la de centre-dreta, la de centre-esquerra la representem nosaltres. Per tant, s’ha de tindre clar que tan important és l’eix nacional com l’eix idèològic i no s’ha de deixar de banda cap de les dues coses, com pretèn en Carretero.
I és evident el que dius company, com si amb CiU (almenys l’actual) fossim a disparar-nos cap a la independència, més bé jo diría que disparats cap a alguna cova a per peixos, xDDD.
Bueno company, un blog força interessant el que tens, així que em passaré per aquí sovint.
Robert
T’afegeixo a F/F. Per cert, el meu blog és http://robsup2007.blogspot.com
La identificació de Carretero-RCat com a pròxim a CiU és senzillament una mentida perfectament montada per part de l’aparell d’ERC. No es tracta de triar entre PSC i CiU, es tracta de DEFENSAR EL PAÍS i punt.
T’animo a passar pel nou portal “Blocs amb Estrella” (http://www.blocsambestrella.cat/index.php) i conèixer el punt de vista d’una bona colla de blocaires que donem suport (des de fora!) a RCat.
Salut!
[…] us en recordeu, en un post de fa temps vaig fer dos pronòstics… Un dels dos ja s’ha complert, que era que Joan Puigcercós […]
[…] us en recordeu, en un post de fa temps vaig fer dos pronòstics… Un dels dos ja s’ha complert, que era que Joan Puigcercós […]