Si al títol hi hagués pogut posar una dona amb cara d’histèrica corrents pel mig d’un carrer i estripant-se les vestidures, també l’hi hagués posat. I és que hi ha crisis a Esquerra!! (imagineu-vos la dona cridant cada cop que llegiu “crisis”). Es veu que de cop i volta, el senyor Joan Puigcercós li vol prendre el lloc al senyor Josep-Lluís Carod-Rovira.
Gran novetat… Fa anys i panys que sabem que el senyor Puigcercós serà l’hereu del senyor Carod-Rovira, no calia cap “crisis” per anunciar-ho. Però a diferència del que volen fer notar els dirigents d’Esquerra, molt em temo que no serà més que això, un successor, un hereu. És a dir, el continuador de la tàctica i l’estratègia de Carod-Rovira (a dalt hi teniu un acudit gràfic d’en Faro, al qual li he canviat radicalment la lletra).
Com han fet saber ells mateixos als mitjans de comunicació aquests dies, entre els dos no hi ha ni una sola diferència ideològica. La diferència, diuen, és personal. I tant que és personal. La tàctica es basa en personalitzar en el senyor Carod-Rovira tota l’emprenyamenta que duu posada la militància d’Esquerra pels pactes amb el PSOE, de tal manera que canviant a aquest de lloc ja ens pensem tots i totes que la tàctica i l’estratègia d’Esquerra també han canviat.
Però res més lluny de la realitat. Tan un com l’altre pensen i actuen de la mateixa forma, i és per això que un es manté al govern (per no desestabilitzar-lo) mentre que l’altre es dedicarà al partit (per què no se’ls en vagi de les mans). El problema real el tenen en els corrents interns que fa temps que remenen la cua a les bases d’ERC: Esquerra Independentista i Reagrupament.cat.
Els d’Esquerra Independentista són la colla del senyor Uriel Bertran i companyia. Gent vinguda de les JERC que s’adonen que el jovent veu amb més atracció les organitzacions de l’esquerra independentista revolucionària (SEPC, Maulets, CUP…) que no pas les de l’esquerra independentista socialdemòcrata (Estudiants en Acció, JERC, ERC…). I amb el títol d’Esquerra Independentista el que volen és apoderar-se del nom amb què popularment es coneix als primers i intentar donar una imatge un xic més “radical” del partit, que actualment ha perdut bona part de la seva coherència i credibilitat, almenys per part de molts dels seus votants.
Els de Reagrupament.cat són la colla del senyor Carretero, que aposten clarament per la unitat dels nacionalistes abans que la unitat de les esquerres. Dit d’una altra manera, prioritzen l’eix nacional a l’eix social. Aquesta, em sembla, és la gran por dels dirigents actuals d’Esquerra. La por que les bases, fartes de PSOE, apostin per donar un cop de timó al partit i anar-se’n a pactar amb CiU, que per ells seria la unitat dels sobiranistes al Parlament (suposo que pensen que pactant amb CiU tindrem la independència…).
Per què fem memòria, recordaré una entrevista que el senyor Cuní li va fer al senyor Joan Ridao al seu programa. En aquesta, feta al principi del nou govern d’Entesa, el segon deia que el projecte es signava a 8 anys vista. És a dir, la legislatura que ve Esquerra tindria pensat tornar a pactar amb el PSC i Iniciativa. Ridao, que en un últim article al seu bloc sembla posicionar-se al costat de Puigcercós, ja sabem de quin pal va, doncs…
Tots sabem que el senyor Carod-Rovira mai pactarà amb CiU, així que per acabar, concloc que l’estratègia d’Esquerra és fer veure que el senyor Puigcercós aniria a negociar un pacte de govern en igualtat de condicions pel PSC o per CiU per recuperar part del vot independentista emprenyat que ha perdut per culpa dels pactes amb el PSOE, però en realitat el que es manté és el que deia Ridao a aquella entrevista: Quatre anys més, com a mínim, de govern amb el PSC i Iniciativa.
Temps al temps…
Salut!
