Les entranyes de Sakyr

Finalment, Kosovë, sense el permís de Sèrbia, ha constituït la República Democràtica de Kosovë. Buscant fotos per internet, he trobat la del mural pro-americà (a l’esquerra) i la del revolucionari que duu la samarreta del Che. M’he preguntat què deu estar pensant aquest segon… Posant-me a la seva pell, imagino que deu pensar que seguirà lluitant per un altre món, però a partir d’ara des de la força que dóna tenir un estat propi.

«17 de febrer del 2008, Pristina

La capital de Kosova, responent a la crida del poble a construir una societat que honori la dignitat humana i afirmi l’orgull i el propòsit dels seus ciutadans; cridats a enfrontar-nos al dolorós llegat del passat recent amb un esperit de reconciliació i perdó; lliurats a la protecció, la promoció i l’honra de la diversitat del nostre poble; reafirmant el nostre desig d’arribar a la plena integració dins la família democràtica euroatlàntica; recordant que Kosova és un cas especial originat a partir de la desmembració no consensuada de l’antiga Iugoslàvia i que no és precedent per a cap més situació; evocant els anys de conflicte i violència a Kosova, que van sacsejar la consciencia de tot el món civilitzat; agraïts perquè l’any 1999 el món va intervenir, de manera que es va substituir el domini governamental de Belgrad sobre Kosova per una administració provisional de les Nacions Unides; satisfets que Kosova hagi desenvolupat des de llavors institucions multiètniques funcionals i democràtiques que expressen lliurement el desig dels nostres ciutadans; recordant els anys de negociacions, patrocinades internacionalment, entre Belgrad i Pristina sobre la qüestió del nostre futur estatus polític; tristos per no haver-se fet possible cap estatus mútuament acceptable, malgrat la voluntat de compromís dels nostres líders; segurs que les recomanacions de l’enviat especial de l’ONU Martti Ahtisaari proveeixen Kosova d’un marc de comprensió per al seu desenvolupament futur i estan en línia amb els estàndards europeus més elevats de drets humans i de bon govern; determinats a veure el nostre estatus resolt per donar al nostre poble clarícia sobre el seu futur, superar els conflictes del passat i assolir tot el potencial democràtic de la nostra societat; honorant tots els homes i les dones que han fet grans sacrificis per construir un futur millor per a Kosova,

Nosaltres, líders democràticament elegits del nostre poble

1. Declarem en aquest acte que Kosova esdevé estat independent i sobirà. Aquesta declaració reflecteix el desig del nostre poble i està plenament d’acord amb les recomanacions de l’enviat especial de l’ONU Martti Ahtisaari i la seva Proposta íntegra per a un acord d’estatus per a Kosova.

2. Declarem que Kosova esdevé una república democràtica, secular i multiètnica, guiada pels principis de no-discriminació i d’igualtat de tracte legal. Protegirem i promourem els drets de tots els col·lectius de Kosova i crearem les condicions necessàries per assolir la seva participació efectiva en els processos polítics i decisoris.

3. Acceptem íntegrament les obligacions per a Kosova contingudes al Pla Ahtisaari, i donem la benvinguda al programa que el Pla proposa per guiar Kosova els anys que vénen. Incorporarem plenament aquestes obligacions, incloent-hi l’adopció prioritària de la legislació que figura en l’annex XII, particularment la que protegeix i promou els drets de les col·lectivitats i dels seus membres.

4. Adoptarem tan aviat com sigui possible una Constitució que consagri el nostre manament de respectar els drets humans i les llibertats fonamentals de tots els nostres ciutadans, de manera particular els definits per la Convenció europea de drets humans. La Constitució incorporarà tots els principis rellevants del Pla Ahtisaari i s’adoptarà a través d’un procés democràtic i deliberatiu.

5. Agraïm a la comunitat internacional el suport continuat al nostre desenvolupament democràtic a través de la presència internacional establerta a Kosova amb el fonament de la Resolució 1244 del Consell de Seguretat de l’ONU (1999). Celebrem i agraïm la presència civil international per supervisar la nostra assumpció del Pla Ahtisaari, i la missió jurídica enviada per la Unió Europea. També saludem i agraïm l’Organització per al Tractat de l’Atlàntic Nord pel manteniment del seu paper de lideratge de la presència militar internacional a Kosova i per assumir les responsabilitats que li va assignar la Resolució 1244 del Consell de Seguretat de l’ONU (1999) i el Pla Ahtisaari, fins al moment que les institucions de Kosovo siguin capaces d’assumir aquestes responsabilitats. Cooperarem plenament amb aquestes institucions presents per garantir la pau, la prosperitat i l’estabilitat futures de Kosova.

6. Per cultura, geografia i història, creiem que el nostre futur es troba dins la família Europea. Per tant, declarem la nostra intenció de fer les passes necessàries per assolir la plena integració en la Unió Europea tan aviat com sigui factible, i incorporar les reformes requerides per a la integració europea i atlàntica.

7. Expressem la nostra fonda gratitud a les Nacions Unides per la feina que ha fet per ajudar-nos a recuperar-nos i reconstruir les destrosses de la guerra i per bastir institucions democràtiques. Estem compromesos a treballar de manera constructiva amb les Nacions Unides perquè continuï fent la seva feina d’ara endavant.

8. La independència comporta la pertinença responsable a la comunitat internacional. Acceptem plenament aquesta comesa i complirem els principis de la Carta de les Nacions Unides, l’Acta final de Hèlsinki, altres tractats de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa i les obligacions legals internacionals i els principis de compromís internacional que regulen les relacions entre els estats. Kosova tindrà les seves fronteres tal com es disposa a l’annex VIII del Pla Ahtisaari, i respectarà plenament la sobirania i la integritat territorial de tots els seus veïns. Kosova s’abstindrà d’amenaçar o d’usar la força de cap manera que no sigui coherent amb els propòsits de les Nacions Unides.

9. Assumim ara mateix les obligacions internacionals de Kosova, incloent-hi les concloses en nom nostre per la Missió d’Administració Provisional de les Nacions Unides a Kosova (UNMIK) i els tractats i altres obligacions de l’antiga República Socialista Federal de Iugoslàvia amb els quals estem obligats per haver-ne estat part constitutiva, incloent-hi també les Convencions de Viena sobre relacions diplomàtiques i consulars. Cooperarem plenament amb el Tribunal Criminal Internacional per a l’antiga Iugoslàvia. Tenim la intenció de demanar l’admissió en organitzacions internacionals, en les quals Kosova cercarà de contribuir al projecte international de pau i estabilitat.

10. Kosova declara el seu compromís amb la pau i l’estabilitat dins la nostra regió del sud-est d’Europa. La nostra independència posarà fi al procés de dissolució violenta de Iugoslàvia. Mentre aquest procés sigui dolorós, treballarem incansablement per contribuir a la reconciliació que permetrà al sud-est europeu superar els conflictes del nostre passat i forjar noves enteses de cooperació regional. Per tant, treballarem junts amb els nostres veïns per fer avançar el futur europeu comú.

11. Expressem en particular el nostre desig d’establir bones relacions amb tots els nostres veïns, incloent-hi la República de Sèrbia, amb la qual tenim profunds vincles històrics, comercials i socials que mirarem de desenvolupar més en un futur pròxim. Continuarem esforçant-nos per assolir relacions d’amistat i cooperació amb la República de Sèrbia, mentre promovem la reconciliació dins el nostre poble.

12. Afirmem igualment ara d’una manera clara, explícita i irrevocable que Kosova s’obliga jurídicament a complir les disposicions compreses en aquesta Declaració, incloent-hi especialment les obligacions que hi estableix el Pla Ahtisaari. En tots aquests assumptes, actuarem de manera conseqüent amb els principis del dret internacional i les resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, incloent-hi la resolució 1244 (1999). Declarem públicament que tots els estats queden emplaçats a tenir en compte aquesta declaració, i fem extensiu a tots ells el nostre suport i la nostra amistat.»

(Signen: el president del Parlament, Jakup Krasniqi, el primer ministre, Hashim Thaci, i el president de la República de Kosova, Fatmir Sejdiu. Parlament de Pristina, 17 de febrer de 2008.)

Traducció d’infoReflex

——————————————————————

Més…

• Mapa dels estats que ja han reconegut la República Democràtica de Kosovë
• Espanya és dels pocs que es nega a reconèixer-lo
  (traducció políticament incorrecta: Espanya té els collons al coll)
• L’ex-president italià exigeix a Espanya que reconegui el dret a l’autodeterminació
• “Spain says won’t recognize Kosovo independence”
  (un article de la premsa internacional com tants altres)
• Declaracions d’Ibarretxe, president del País Basc (en anglès)
• Un brindis a la garrotxina!
  

Salut!

Els que em coneixeu sabeu que rebutjo frontalment la lluita armada com a eina per a assolir cap horitzó polític. A més, en el cas d’Euskal Herria, m’he posicionat sempre en contra d’ETA per les seves tàctiques injustes i insolidàries amb la resta de pobles del món, començant pel català, actuant una i altra vegada violentament en els Països Catalans (alguns cops contra la mateixa població civil).

Encara avui, com no pot ser d’una altra manera, estic en contra d’ETA. Em fastigueja i em sembla que més que un favor, li fa una mala jugada al moviment independentista basc. Ara bé, m’agradaria parlar una estona de la “temptació”, per dir-ho finament, que han de tenir moltes persones en aquell país d’utilitzar la violència, o dit d’una altra manera, de respondre violentament als atacs de l’estat espanyol a cap alternativa democràtica.

Han il·legalitzat els partits polítics que accepten l’ideari de l’esquerra independentista basca -aquesta última vegada, fins i tot un que en els estatuts condemna la violència, la raó en la qual s’empara sempre l’estat de dret-. Han il·legalitzat les organitzacions juvenils de l’esquerra independentista basca, al·legant que estaven al darrere de la kale borroka, han empresonat persones pel fet de pertànyer a aquests partits i organitzacions, encara que no haguessin fet res, simplement participar políticament en aquestes organitzacions (alguns eren regidors i alcaldes electes!).

Aquest estat, que és tan escrupolós que arriba a ser capaç d’il·legalitzar tots els partits polítics de l’esquerra independentista basca, permet que es presentin a les eleccions partits com els següents: Frente Democrático Español, Democracia Nacional, España2000, Partido Nacional Republicano, Identidad Reino de Valencia, Plataforma per Catalunya, Falange Auténtica, Movimiento Social Republicano, La Falange, Falange Española de las J.O.N.S.… I els que segur que em deixo!

Per tal que veieu què defensen aquests partits (que sí que són legals) us els he enllaçat a tots. No us quedeu en els noms, llegiu-vos l’ideari… Analitzeu els comunicats que treuen contínuament. N’hi ha un que es defineix oficialment com a partit nazi! Però amb aquests no hi ha cap problema, pel que sembla, per què es presenti a les eleccions. A Espanya hi pot governar un nazi però no un abertzale…

Tal com he estat contundent amb ETA també ho he de ser amb l’estat espanyol: Espanya reprimeix violentament, amenaça amb un exèrcit, utilitza la tortura en uns determinats supòsits legals… Per tant, és inútil un debat moral entre ETA i Espanya, almenys a nivell de la no-violència, perquè tots utilitzen les mateixes armes amb finalitats polítiques. Uns, amb caputxa i de forma clandestina. Els altres, amb americana i corbata i fent les lleis a la seva mida.

Tant que xerra ell: Si demanéssim a Zapatero que subscrigués sincerament totes les paraules d’aquest vídeo (en castellà) amb la mà al cor, no podria fer-ho perquè sap de sobres que l’estat espanyol se’n salta més d’una, dues, tres i quatre… De forma quotidiana i permanent. Quina mena de sortida deixen a la gent que es vol manifestar pacíficament des de la política o des de la mateixa societat civil?

Mireu, aquí sota us adjunto un enllaç on surten fotos i vídeos de fa pocs dies, a una universitat del País Basc, on els companys del sindicat d’estudiants Ikasle Abertzaleak intentaven protestar de forma pacífica i legítima contra el procés de Bolonya. És un exemple més de la situació política al País Basc. Amb reaccions així en una protesta pacífica, com no volen reaccions violentes per part de la societat basca? Ja em direu quin de vosaltres, després de veure els vídeos, no s’hi hauria tornat…

• Comunicat del SEPC en solidaritat amb Ikasle Abertzaleak
• Fotos i vídeos sobre la repressió a una protesta pacífica a la Universitat del País Basc (en castellà)

Segur que us podeu posar a la pell d’aquesta gent… Anem un pas més enllà, mireu la pel·lícula Bloody Sunday (feu-ho)… Digueu-me, qui és prou valent per dir que mai reaccionaria violentament? No sempre es pot assenyalar amb un dit qui és el terrorista. Potser tots ho som. Potser només ho som quan ens hi empenyen. Qui empeny a qui?

Salut!

Que la majoria de catalans ens sentim discriminats davant l’Estat Espanyol em sembla més que evident. Impostos que se’n van i no tornen mai més, agressions anti-catalanes, caos en les infraestructures ferroviàries, adjudicació de les obres més destructives amb el medi ambient (MAT), discriminació lingüística a tots els nivells, retallada de drets civils…

Al llarg de les últimes dècades el que hem fet els catalans davant de tot això és el que alguns han anomenat “pedagogia” a l’estat… “Pedagogia”, diuen. És a dir, anar a donar volts per les espanyes per intentar convèncer-los que no som pas mala gent, que no tenim ni banyes ni cua, que no parlem en català per fer-los emprenyar sinó perquè és la llengua amb la qual ens comuniquem. Tot això que sembla tan evident, allà no ho tenen tant clar, encara, avui.

I no serà per què no hàgim tingut la oportunitat de parlar amb ells i tractar de convèncer-los, no. Al llarg de tots aquests anys hem enviat a Madrid centenars de polítics catalans per intentar acostar-los la realitat que es viu aquí, però encara n’hi ha molts que ens odien, i la majoria ni ens entenen. Voltant per la Viquipèdia he trobat que almenys 25 catalans han estat alguna vegada ministres del Govern d’Espanya. 25 ministres catalans! I tot i així encara no han aconseguit entendre’ns el més mínim.

Fa dies apareixia a VilaWeb un article que va captar la meva atenció. La BBC, la televisió britànica, engegarà un canal digital en gaèlic, la llengua que parlen prop de 250.000 escocesos. La BBC! És com si aquí la TVE, la televisió espanyola, engegués un canal digital totalment en català. Increïble, oi? Doncs hi ha 11 milions de catalanoparlants, quaranta-quatre vegades més que parlants de gaèlic. Si la BBC ho fa, per què no TVE?

Si ara demanéssim a Espanya que engegués un canal totalment en català, ens dirien que no és viable econòmicament. Bé doncs, la BBC assegura que el seu canal digital en gaèlic serà rendible… Hem dit que hi ha 44 vegades més de catalanoparlants, no? Encara que ho reduíssim a una quarta part dels beneficis possibles, seria deu vegades més rendible el canal de TVE que el de la BBC!

Però desgraciadament, en el millor dels casos, el que faria Espanya és el que ha fet sempre: El cafè per a tothom (o la xocolata del lloro). És a dir, canals per totes les comunitats autònomes. No us penseu que farien un canal pel català, no. És impossible que TVE impulsi un canal que aglutini tots els catalanoparlants de l’estat. Abans, promocionem el secessionisme lingüístic (encara que ens costi el triple). La qüestió és que no sembli que beneficiem els catalans. Per què? Doncs per què no ens estimen gaire, ves per on.

Però anant on volia arribar jo. Per què els britànics s’han plantejat de fer un canal totalment en gaèlic, ara? No han tingut temps abans, no? És clar que sí que n’han tingut, però no ha estat fins fa menys d’un any que no han sortit les darreres enquestes sobre la independència d’Escòcia. Més de la meitat dels escocesos és independentista, així que cal fer-los la pilota. Fem-los un canal de televisió en la seva llengua, diem-los que estar amb nosaltres va bé a l’economia escocesa, etc. etc.

Quan ens respectarà Espanya? Doncs quan la majoria de catalans vulguem la independència. Ja veureu com de cop i volta, llavors, seran tot somriures i beneficis. Inversions, suport a la llengua… Resumint: Un piloteig descarat. De fet, ja han començat aquestes eleccions amb la crescuda d’independentisme per les infraestructures, i la cosa augmentarà mentre seguim avançant.

La resposta dels conservadors, està clar, serà sempre la de “si marxeu us enviem els tancs”, però hem d’estar preparats per un piloteig des de files “progressistes”. Aquest és el que pot fer mal de debò, per fals i per traïdor.

Salut!

Tots els analistes polítics esperaven bavejant el posicionament definitiu de Pasqual Maragall. Vot en blanc, això és el que ha dit. Pasqual Maragall no votarà ni PP, ni PSOE, ni ERC, ni CiU, ni ICV-IU. Res de tot això! Un sobre buit és el que dipositarà l’ex-president de Catalunya el proper 9 de març. I ha demanat que tothom faci el mateix… Bé, i ara què, maragallistes?

Primer de tot cal dir que si un home com aquest va arribar a President de la Generalitat de Catalunya deu ser perquè molta gent pensava com ell, no? Vejam, dins del seu partit, la majoria de gent devia pensar com ell, no? Bé, i si va ser President vol dir que la majoria del Parlament devia pensar com ell, no? Bé, i on collons són tots aquests, ara? Tots asseguts a la poltrona!

Pasqual Maragall va dir fa pocs dies que tenia gent suficient -regidors i alcaldes- per presentar una llista com a Partit Català d’Europa. Aquests regidors i batlles encara estan a la trona? Encara mamen del PSC (o del partit que sigui que siguin)? Què faran a les eleccions estatals espanyoles aquest proper mes de març? Votaran el seu partit o votaran com Pasqual Maragall?

Per sorpresa del que escriu, cada dia són més les persones amb notorietat política en aquest país que aposten pel vot en blanc. Pasqual Maragall (ex-president de la Generalitat de Catalunya i històric del PSC), Heribert Barrera (ex-president del Parlament de Catalunya i històric d’ERC)… Això sí! Hi ha polítics que sempre es mantindran fidels al partit. És el cas de Jordi Pujol (ex-president de la Generalitat de Catalunya, de CiU), que ha parlat de Maragall com d’un “apòstol” que argumenta “falsament” que cal votar en blanc.

Els arguments de Jordi Pujol són que el vot en blanc afavoreix el PP i el PSOE. I bé, què esperen que fem?

a) Si ens abstenim perquè els polítics actuals carden pena, se’ns confon amb aquella part de la població que passa de la política per simple egoisme individualista. No ens podem abstenir, doncs, per disciplina democràtica i per què no es pensin que passem del que fan i desfan.

b) Si votem Convergència, sabem que el nostre vot anirà, al cap i a la fi, cap a un dels dos que tant critica Jordi Pujol a canvi de mig plat de llenties seques. Ens ho han demostrat amb els més de vint-i-cinc anys que portem; l’únic que s’aconsegueix pactant a Madrid és la xocolata del lloro i més desencís polític i nacional.

c) Si votem Esquerra, tres quartes parts del mateix. Els dirigents d’ERC han manifestat una i altra vegada que volen ocupar l’espai polític del PSC. És a dir, l’únic que aconseguim votant-los és tenir un partit independentista, d’un esquerranisme més que light, pactant amb el PSOE a Madrid. Aquest cop és la xocolata del lloro amb l’agravant de creure’ns que demà passat tindrem la independència.

d) Si votem ICV-IU, és com llançar a l’urna un paper que digui “voto per un PSOE més d’esquerres”. Ni ho aconseguiran (desgraciadament, perquè la gent d’Espanya no ho vol així) ni en tindríem prou amb això per estar satisfets, perquè ens seguirien tractant com sempre ho han fet a nivell nacional. Jo ja els vaig votar un cop -a les municipals- i creieu-me que em costarà molt tornar-ho a fer…

e) Si votem Ciudadanos… És broma, és broma.

f) Si votem un partit xorra (com el del Cannabis o el de l’Elvis Presley) la gent es pensarà que hem anat a votar de la mateixa manera que podríem haver anat a fer una cervesa al bar del costat. És a dir, que ens prenem la política en broma. I no és així.

g) Si votem nul, podem ser un toc d’atenció als polítics. Desgraciadament, però, si no hi ha una bona coordinació a gran escala per fer una campanya pel vot nul, aquest passarà desapercebut i no servirà de res.

Així que dites totes aquestes coses, la meva conclusió és evident. Cal anar a votar en blanc perquè és el que més mal els fa a tots els polítics que es presenten, que veuen com has preferit anar a votar en blanc abans que votar al polític que menys ràbia et fa. És a dir, no acceptes ni el mal menor! Prefereixes dir-los a tots que no te n’agrada cap, que facin un replantejament de les seves polítiques, que ja n’estàs fart.

Ara caldrà veure si la gent realment n’està farta i si al final no s’imposa el conformisme habitual de la persona que acaba dient “va, anem a votar el PSOE que és millor això que no guanyi el PP”. Desgraciadament, s’ha demostrat que tots acaben fent el mateix… I si no els toquem el crostó sempre ho faran igual de malament.

Salut!