Les entranyes de Sakyr

Aquests dies han estat intensos en gairebé tots els sentits. A la universitat, època d’entregar els darrers treballs i de fer els exàmens semestrals. A casa, època de recordar què és estar més temps amb la família. Al carrer, època de fer memòria perquè la gent no oblidi. I a la televisió, època de campanya electoral amb els conseqüents moviments dels lobbies de torn.

Abans d’entrar al tema, deixeu-me explicar-vos una experiència personal que em va fer molta gràcia en el seu moment. Resulta que estava fregant plats mentre pensava en les dissolucions de l’examen de naturals i al mateix temps anava cantant en veu alta una cançó d’Skalariak. Total, que de cop em vaig sentir dient “…cuando el vodka despertó en una disolución.”. Al final del text podeu escoltar què diu realment la cançó. Potser és una d’aquelles coses que només fan gràcia a un mateix, però bé… Jo em vaig passar una estona rient sol.

Va, anant per feina. Suposo que amb el títol ja m’he delatat prou com per què em pugui estalviar preliminars, però tot i així en faré algun… Per començar, com no pot ser d’una altra manera, reconèixer el dret de qualsevol persona a pensar com vulgui i a tenir les creences que vulgui. Per mi, cap d’aquestes no té validesa si no es pot raonar científicament, però cadascú sabrà què vol creure’s i què no.

Com deia, és època de campanya electoral i els lobbies fan força a favor dels seus candidats. Els catòlics, com qualsevol altre lobbie o grup amb capacitat d’influència política i social, aposten pels seus; els candidats catòlics que són els que promulguen els seus postulats. En conseqüència, l’església i les associacions que l’envolten aposten per CiU o pel PP. Molt bé, no és una novetat.

Parlem de la família. Ja sé que mitjançant “la família” i la resta d’eufemismes per encobrir la intolerància feia temps que sortien per la televisió, però l’altre dia vaig fer un bot en sentir el lema de la manifestació de torn. “A favor de la família tradicional”. Com dirien alguns: Déu n’hi do!!

Han banalitzat tant el concepte de família tradicional que potser no recorden que la família tradicional la coneixem de sobres i no la volem. És precisament aquella on només podia existir l’amor entre un home i una dona, aquella on l’home era el cap de família i pobre de qui gosés desobeir-lo, aquella on la violència s’utilitzava tot sovint per a impartir disciplina, aquella on la dona s’encarregava de les tasques de la casa i l’home s’ho mirava, aquella on la dona només servia per a parir i criar nens i un llarg etcètera. Com se’ls hi ha de dir perquè ho entenguin?

Estem farts d’aquesta família tradicional que ens han imposat i que la societat occidental ha estat condemnada a patir durant segles gràcies -sobretot- a una església conservadora i masclista (entre tants altres qualificatius). Anant d’aquest pal, com volen que no hi hagi més casaments “pel civil” que per l’església? Qui hi vol entrar a una església així? Es pensen que ens empassarem que són els interlocutors del tot poderós?

Pot haver-hi algú que estigui d’acord amb una família així? Si no és que ets un home sense escrúpols, jo crec que no. Temps al temps i ja ho veurem, però el que està clar és que per més que ho intentin no podran lluitar contra l’amor de dues persones que s’estimen, ni contra les ànsies de llibertat i igualtat de la dona, ni contra totes les consciències que dia rere dia es desvetllen.

Salut!