Abans de tot deixa’m donar-te la benvinguda, encara que no sé si et conec.

En segon lloc, al principi del post ja he dit que eren frases per a la reflexió, no cal que siguin veritat o mentida. És més, les frases com aquesta estan pensades precisament perquè siguin ambigües i cadascú en tregui la seva pròpia conclusió en cada situació concreta. Evidentment com que la frase és meva penso que és així, però com que me l’has rebatut donant per suposades moltes coses que no son, te les hauré de respondre:

“si a la frase et vols referir a que és una excusa per matar a gent, antigament ho va ser, però això són crims que la mateixa esglesia ha reconegut i pels que ha demanat perdo”

És cert que l’església catòlica, que suposo que és a la que et referies, ha demanat perdó per moltes de les coses que ha fet malament, però no pas per totes, així que l’argument que em dónes no serviria per exculpar l’església catòlica de la frase…

Només per posar dos exemples clars, podem anomenar el foment de la no utilització del preservatiu, o la submissió de la dona en tots els àmbits de la societat, que encara s’estan duent a terme en molts llocs del món.

“Si et refereixes a que és una excusa per demostrar la nostra existencia. Jo no crec que sigui una excusa, sinó una manera de veure-ho. Penso que la gent te por a la mort, i que la manera de fer-li front, és pensar que aniràs a un lloc millor. Aquesta només és una de les raons per les que penso això. Però, com ja t’he dit, és una manera de veure-ho i considero que al posar això has faltat a la llivertat de pensament de molta gent. Perquè els has faltat al respecte.”

Dir que déu és una excusa és faltar al respecte a algú? Bé, evidentment és una manera de veure-ho, però queda molt lluny de la meva intenció el faltar al respecte a ningú amb aquestes paraules, t’ho puc ben assegurar.

Hi ha qui utilitza déu com a eina de justificació universal; i d’això en dic excusa, perquè no es basa en cap criteri científic per a demostrar res. És ofensiu? Home, si penses que creure les coses sense cap base científica és dolent sí, però hi ha qui viu molt feliç pensant irracionalment. I jo no els falto al respecte, simplement divergeixo de la seva opinió. Tallar la llibertat de pensament no és el que faig jo expressant-me, amic, sinó seria el que passaria si en comptes de parlar jo, prohibís els altres de fer-ho. I jo no ho faig, això.

“Com se sent un independentista quan li parlen en castella pel seu poble? de la mateixa manera que se sent un creient al veure cremar una esglesia. Cremaries una manera de veure el mon tan sols perquè no entens com hi ha gent que pensa així? això seria una dictadura .”

La comparació evidentment no crec que sigui la adequada, però la respondré de totes maneres. Jo no he cremat ni cremaria mai una església, això primer. Segon: No he dit que no entengui que algú pugui creure en Déu. Tercer: Com a bon partidari de l’educació popular no estic a favor d’imposar res a ningú. Sóc dels que creuen que podem arribar al consens mitjançant un intercanvi d’idees i coneixements, per tant tampoc entenc perquè m’has insinuat que vulgui “cremar” cap forma de pensar…

“consider-ho que amb 16 anys en faig prou per tenir clars els drets de llivertat de pensament i d’expressar-ho, sempre que no es fereixi la sensibilitat de ningú.”

I jo amb els meus 19 anys et felicito per fer-ho. Tan de bo tothom pensés així.

Bé, espero llegir-te sovint per aquí. Una abraçada,

Salut!

Especialment penso debatre algun dia amb tu (si la teua feina de revolucionari em dedica algun moment ) aquesta teua frase sobre Déu. No és la més trascendental però crec que podríem tenir-hi més orgia dialectal.

Gràcies per donar sentit a l’internet, salut.