Les entranyes de Sakyr

Finalment hem tornat de Tunísia! Hem fet una carretada de fotos. Només us en penjaré alguna -per no ratllar-vos massa- d’aquí uns dies (així que tingui temps). Canviant de tema: Quan llegiu això suposo que ja serem any nou, així que primer de tot us vull desitjar a tots un bon any nou, bones festes i tota la pesca, que no sigui dit.

Ja ho anunciava La Trinca -els Nostradamus catalans- en una de les seves cançons profètiques (Com el Far West no hi ha res). Ara ens pot fer gràcia veure aquesta cartellera de propaganda d’Espanya, però si ens hi parem a pensar és per posar-se de molt mala llet. I és que costa de creure que una gent que gestiona un estat com l’espanyol siguin tant inepta com per haver fet tot el que han fet… Això, amb perdó, però fa pudor de socarrim.

Cada any que passa, Espanya ens fa regals. És clar, ells tenen reis! Aquest any ens n’han fet uns quants… El millor, sense dubte, és el de mostrar-se cada dia més com són realment, per tal que cada dia siguin més els catalans i catalanes que ens adonem que no anem enlloc fent el longuis darrere d’Espanya. Ni ens estimen ni ens surt a compte. Què coi hi fem, doncs? Que el divorci es va inventar fa una colla d’anys, caram…

Veieu, ja torno a parlar de la parenta! (Corason loco) Ja és trist que per escriure el missatge de cap d’any hagi de començar a parlar d’això! Creieu-me que volia començar a parlar d’amor, felicitat, amistat i totes aquestes coses. Però després entro al web del 3cat24, veig la foto del plafó aquest i és que m’entra una ràbia i una impotència que… Va, prou. (prou, prou)

Com diuen els del PSOE: Optimisme! És clar, home, optimisme, com no, és fàcil. Mireu, l’any que ve els catalans que ens haurem adonat d’això serem molts més. De catalans que defensarem la llibertat pel nostre país n’hi hauran uns quants milers més que convenceran a milers de catalans més al seu temps, i així anirem fent fins que -d’aquí no molt- tindrem la majoria suficient per cardar el camp i poder-nos dedicar, amb les nostres eines, a millorar la vida de la gent d’aquest país.

Com diu sovint l’Oriol Junqueras, si cada català independentista convenç a només 3 catalans més, en tan sols un any ja tenim la majoria social suficient per convocar un referèndum (i guanyar-lo!). Tres persones en un any no és molt demanar, oi?

Així que apa, el meu desig per l’any que ve és que cadascun de vosaltres parleu amb 3 persones que ara per ara no volen la independència (amb calma, teniu un any sencer) i que d’aquesta manera l’any següent puguem viure molt més feliços, amb molts anissos i totes aquestes coses… Va, ja callo, passeu una bona nit i vigileu amb el cotxe, que hi ha com a mínim tres persones que us necessiten.

Salut!

Em pensava que no ho podria dir mai. I de fet, segur que molts també ho pensàveu. Sí noi, sí, tanco per vacances! I quan dic vacances vull dir que me’n vaig i no penso mirar l’ordinador ni el mòbil en tota la setmana que estigui fora. Fins el dia de cap d’any, apa! (bé, algun dia potser sí que els miraré…)

Tot dependrà de si trobo un cibercafè o si en algun dels hotels que ens allotgem hi ha ordinadors pels quals no et demanin un ull de la cara per a poder-t’hi connectar. Sobre el mòbil, m’he proposat de tenir-lo tancat tots els dies, però què coi… Sé que seré incapaç… El que sí que procuraré fer és força fotos i escriure alguna cosa per penjar al Bloc quan torni. Imagino que a Tunísia hi deu haver mil i una coses amb les quals embadalir-se, així que intentaré guardar tots els records que pugui.

Però va, abans de marxar us revelaré quatre dades del que està donant, de moment, el Bloc. La veritat és que no és un diari de masses, tampoc pretenia ser-ho. En el darrer mes, han visitat aquest bloc dues-centes cinquanta persones. Per països, el Google Analytics -que és el que utilitzo per saber tot això- em diu que des de Spain m’han visitat 248 vegades, dels EUA 1 vegada i d’Andorra 1 més. El catxondo dels EUA que es va perdre per aquí era de Nova York, pel que es veu.

De fora dels PPCC, a part de l’amic yankie, m’han visitat 8 persones des de Madrid (segurament des de l’Audiencia Nacional) i 1 persona des de Bilbao. Les ciutats del país que m’han visitat més són Girona i Barcelona amb força diferència, i les segueixen: Granollers, Polinyà, Hospitalet de Llobregat, Ripollet, Lleida, Sabadell, Santa Bàrbara, Palma de Mallorca, Paterna, Agullent, Tarragona, Mataró, Cullera i Vilafranca del Penedès, a part dels que no hi surten (com Olot, que deu sumar-se a Girona).

Per què veieu com ens vigilen, us diré un parell de coses del que puc extreure de Google Analytics… De tots els visitants de l’últim mes, tots feu servir Windows menys un que utilitza Linux, que representa el 0,4% de les visites. Sobre els navegadors, el 54,8% feu servir l’Internet Explorer, mentre que el 45,2% resistent utilitza el Mozilla Firefox. Una curiositat (per mi positiva) dels que utilitzeu Firefox és que, de mitjana, us esteu 4 minuts més que els altres llegint-me i que mireu el triple d’apartats i/o d’articles.

No seguiré però podria dir-vos la mida de la pantalla que utilitzeu, la resolució dels colors, la versió del Flash que teniu, l’ample de banda que gasteu i un grapat de coses més… Així que si penseu que sou usuaris anònims en una xarxa que us fa invisibles, res de res. Si jo que sóc un ningú puc saber això imagineu-vos què sap la policia que no ens diu… Res, que estem tots fitxats, gent.

En fi, ja en teniu prou per aquest any. En principi no veureu cap article més fins l’any que ve. Us dono les gràcies als que em llegiu per fer-me sentir un xic més útil. Encara que no comenteu, la vostra visita ja diu molt per sí mateixa i m’anima a trobar estones per continuar escrivint. Per acabar, només em queda desitjar-vos unes bones festes d’hivern i que tingueu un feliç any nou!

Salut!

El Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya ha fet públic el resultat del darrer Baròmetre d’Opinió Política, realitzat aquest desembre de 2007. Tot donant-li un cop d’ull m’he adonat de la quantitat de suc que se’n pot extreure, així que en diré quatre dades per a motivar-vos a llegir-lo (que consti que no pretén ser un resum, sinó un tastet).

Quan es pregunta quin és el problema més gran que té Catalunya ara per ara, les respostes més freqüents són: Accés a l’habitatge (15,3%), manca d’infraestructures i problemes amb el transport (13,6%), immigració (10,5%), atur i precarietat laboral (9,4%), funcionament de l’economia (6,7%), insatisfacció amb la política (6,3%), i un llarg etcètera.

Quan es pregunta quin partit pot donar millor resposta al problema, les respostes són: Cap (36,8%), PSC (18,3%), No ho sap (17,9%), CiU (10,3%), ERC (5,9%), ICV/EUiA (2,8%), PPC (2,3%), Tots (1,5%), No contesta (1%) i C’s i els altres partits reben menys d’1% cadascú.

Quan es pregunta per la situació econòmica de Catalunya, la gent respon: Bona (41,2%), Dolenta (24%), Ni bona ni dolenta (22,2%), Molt dolenta (7,5%), No ho sap (2,6%), Molt bona (2,2%) i el 0,3 de la gent no contesta. Però atenció, quan es pregunta si la situació actual és millor o pitjor que la de fa un any, respon: Pitjor (44,5%), Igual (40%), Millor (11,2%), No ho sap (4,1%) i un 0,2% no contesta. I quan es pregunta com estarà l’economia d’aquí un any: Empitjorarà (34,5%), Es quedarà igual (31,3%), Millorarà (19,9%), No ho sap (14,1%) i el 0,2% tampoc contesta. Si resumim, surt que un 65,8% de la gent pensa que d’aquí un any estarem igual o pitjor, només un 19,9% diu que millorarà i un 14,1% no ho sap!

Quan es pregunta quant d’interès té per la política, la gent respon: Bastant (37,2%), Poc (32,1%), Gens (17%), Molt (12,3%), No ho sap (1,2%) i un 0,1% no contesta. Quan es pregunta si es considera informat del que passa en política, la gent respon: Bastant (57%), Poc (28,1%), Molt (8,9%), Gens (4,9%), el 0,9 no ho sap i un 0,1 no contesta. Ara bé, quan es pregunta si s’està d’acord amb l’afirmació “De vegades la política sembla tan complicada que se’m fa difícil entendre el que està passant”, la gent respon: Més aviat d’acord (67,5%), Més aviat en desacord (31,3%), el 0,9 no ho sap i el 0,3 no contesta!

Seguim amb algunes de les frases on la gent s’ha de mostrar d’acord o en desacord. No poso tots els percentatges perquè en aquest cas no cal per entendre el pensament general… Les respostes són “Més aviat d’acord” i “Més aviat en desacord”, però per no allargar-ho escriuré “D’acord” i “En desacord”:

“Crec que els polítics tenen en compte el que pensa la gent”: En desacord (67,9%), D’acord (28,2%). “Els polítics només busquen el benefici propi”: D’acord (68,9%), En desacord (27,4%). “La gent del carrer pot influir en el que fan els polítics”: D’acord (52%), En desacord (44,9%).

Quan es pregunta per quin partit es té més simpatia, les respostes són: PSC (28,1%), Cap (19,8%), CiU (19,2%), ERC (13,3%), ICV/EUiA (6,8%), No ho sap (4,5%), PPC (3,5%), No contesta (3%), Altres partits (1%), C’s (0,8%).

Quan es pregunta si se sent proper o no de cada partit, algunes de les dades més impactants són: El 85,9% de la gent es considera Distant o Molt distant del PPC. La majoria de gent també se sent Distant o Molt distant de C’s (70,8%), i el mateix passa amb ERC (55% Distant o Molt distant). Per a més detalls mireu-vos l’estudi, no té pèrdua.

Quan es pregunta pel sentiment nacional, els resultats són els següents: Tan espanyol com català (41,2%), Més català que espanyol (29,4%), Només català (17,1%), Més espanyol que català (5,1%), Només espanyol (3,9%), No contesta (2,6%) i el 0,8% no ho sap. Si el Només espanyol fos el número 1 i el Només català el número 5, la mitjana de sentiment nacional seria de 3,52. En general, doncs, la gent es sent una mica més catalana que espanyola.

A la pregunta “Catalunya ha assolit…” la gent respon: Un nivell insuficient d’autonomia (62,6%), Un nivell suficient d’autonomia (28,9%), No ho sap (5,2%), Massa autonomia (2,7%) i no contesta el 0,6%. A la pregunta “Creu que Catalunya hauria de ser…” la gent diu: Una comunitat autònoma d’Espanya (37,8%), Un estat dins d’una Espanya federal (33,8%), Un estat independent (17,3%), Una regió d’Espanya (5,1%), No ho sap (5%) i no contesta un 1%.

Tot i que a les passades eleccions autonòmiques del 2006 l’índex de participació va ser del 56,77%, a l’enquesta el 76,1% diu que va anar a votar. A la pregunta de si l’endemà es celebressin les eleccions autonòmiques, el 71,9% diu que aniria a votar, el 10,8 diu que probablement sí i la resta que probablement no (4,7%), o segur que no (9,5%).

L’efecte Polònia es fa notar en la popularitat de Daniel Sirera. El 53,1% diu conèixer-lo enfront del 44,7 que diu que no el coneix. Dolors Nadal no surt al Polònia, per tant no la coneixen el 62,9% de la gent. El 34,6% diu que sí, tot i que tinc els meus dubtes que no el confonguessin amb l’altre Nadal… Sorprèn que el 7% digui que no coneix Artur Mas. A Carod-Rovira no el coneix només el 3,9% de la gent i es converteix així en el polític més conegut de l’estudi. Paradoxalment, a Joan Ridao, considerat per molts un dels “papes” de l’Estatut, només el coneix el 48,5% de la gent.

En l’estudi també es parla sobre la procedència de l’enquestat, sobre la procedència dels pares (gairebé la meitat de la població diu que el seu pare i/o la seva mare van néixer a Espanya), sobre la religiositat, la situació laboral (el 42,1% diu que no treballa actualment), la llengua d’ús habitual a casa (Català 45,6%, Castellà 38,3%, Ambdues 13,6%, Altres 2%), a la feina, amb els amics, la classe social a la qual pertany, salaris, etc. A més, l’estudi fa una relació de les respostes amb l’edat, el sexe i més coses. Realment és molt interessant, el podeu consultar en aquest enllaç. Bona lectura!

Salut!

Aquests dies, les televisions espanyoles fan festa grossa arran de la sentència del Sumari 18/98 de l’Audiencia Nacional, que envia a la presó 46 persones acusades de “pertànyer a l’entorn d’ETA”. Al mateix temps, el Col·legi d’Advocats de Barcelona ens fa una advertència. Aquí sota hi teniu la notícia de VilaWeb. (aprofito per adjuntar una foto d’arxiu, curiosa)

VilaWeb> El Col·legi d’Advocats de Barcelona creu que la sentència del sumari 18/98 degrada l’estat de dret. Alerta que tothom qui treballi per la sobirania del País Basc pot ser considerat col·laborador d’ETA.

El Col·legi d’Advocats de Barcelona i l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans considera que la sentència de l’Audiència Nacional que ha condemnat a presó quaranta-sis processats pel sumari 18/98 posa en perill l’estat de dret. Les entitats diuen que s’ha fet un salt molt gran, i que ara per ser membre d’ETA no cal tenir relacions directes amb l’organització, sinó que n’hi ha prou a ajudar als seus fins, és a dir, la sobirania del País Basc.

Des d’aquest punt de vista jurídic, segons el Col·legi d’Advocats, ETA ja no és una organització armada, sinó que també és el conjunt de les organitzacions nacionalistes. L’entitat troba aquesta interpretació molt perillosa perquè, quan es penalitzen els objectius i no els mitjans, es persegueixen les ideologies.

Manca de divisió de poders

A més a més, el Col·legi d’Advocats creu que la sentència posa en relleu la manca de divisió de poders, perquè l’acció judicial utilitza més conceptes polítics que no pas jurisdiccionals. ‘A l’estat espanyol mai abans com ara la vida política havia quedat tan plenament supeditada a l’àmbit judicial, en un context en què l’Audiència Nacional, un tribunal excepcional (…), o el Tribunal Constitucional es transmuten en actors polítics més decisius que els propis parlaments’, rebla el Col·legi de Barcelona.

• VilaWeb: Enllaç a la notícia anterior
• Diari DEIA: Informació sobre el cas (en castellà)
• Sentència del Sumari 18/98 (en castellà)

——————————-
Salut!

No faré massa introducció per no desvirtuar l’essència de l’entrada d’avui. El que hi ha tot seguit és una llista de frases que -poc o molt- fan pensar. Cada una podria ser motiu d’un debat extens i molt interessant, per això deixaré que sigueu vosaltres mateixos els que en feu la crítica.

La ignorància de l’oprimit és la millor arma de l’opressor
(Autor desconegut)

El que s’obté amb violència, només es pot mantenir amb violència
Mohandas Karamchand Gandhi

Calla o digues alguna cosa millor que el silenci
Pitàgores de Samos

A tot arreu els més forts han fet les lleis i han oprimit als dèbils
Turgot

Eduqueu els xiquets i no serà necessari castigar els homes
Pitàgores de Samos

El que no em mata, m’enforteix
Friedrich Wilhelm Nietzsche

La victòria té cent pares i la derrota és òrfena
Napoleó Bonaparte

No hi ha camí cap a la pau, la pau és el camí
Mohandas Karamchand Gandhi

No estic d’acord amb el que dius, però defensaré amb la meva vida el teu dret a expressar-ho
Evelyn Beatrice Hall

El que considerem justícia és moltes vegades una injustícia feta en favor nostre
Louis-Marie de La Révellière-Lépeaux

La justícia militar és a la justícia el que la música militar és a la música
Groucho Marx

Hi ha tantes lleis que ningú pot estar segur que no serà penjat
Napoleó Bonaparte

Quan hom comprèn que obeir lleis injustes és contrari a la seva dignitat d’home, cap tirania el pot dominar
Mohandas Karamchand Gandhi

Pau, pa, terra i llibertat
Vladimir Ilitx Ulianov (Lenin)

Les lleis callen quan les armes parlen
Ciceró

Amb les lleis passa com les salsitxes, millor no saber com es fan…
Otto Von Bismark

Cometre la injustícia és pitjor que patir-la
Aristòtil

No tens enemics? És que mai has dit la veritat o mai has estimat la justícia?
Santiago Ramón y Cajal

I per acabar -i sense ànim d’equiparar-me amb cap dels autors citats anteriorment- en posaré una de collita pròpia…

Déu és una excusa
Jordi Gasulla i Flavià

Salut!

Com que a tot arreu fan el mateix, suposo que el previsible seria que fes un escrit sobre la manifestació de l’1 de desembre, parlant de la quantitat de gent que hi va anar, analitzant el suport d’alguns partits, l’ambient clarament independentista, etc. Però l’escrit no va d’això.

De fet, pensava que tothom en parlaria, i que degut a la gran quantitat d’informació que ja hauríeu absorbit sobre la manifestació potser trobaríeu carregós una altra crònica, unes altres fotos, uns altres comentaris… O sigui, el de sempre.

Però no. El que he descobert avui navegant per la xarxa és que no hi ha cap resum que valgui realment la pena. Ni dels mitjans, ni dels blocs, ni dels fòrums… Estic plantejant-me de fer jo mateix les fotos, la crònica i els comentaris, la propera manifestació. Perquè caram, mira que hi ha cròniques i cròniques, però avui n’he llegit cada una que fa mitja llàstima del poc rigor que té. I de fotos… En fi, n’he trobat un parell, de bones; la resta… I dels comentaris ni en parlem. Els que éreu a la manifestació segur que m’enteneu…

La pregunta que em ve al cap després de la caminada en massa d’ahir és si aquesta mena d’evolució que està experimentant molta gent es mantindrà d’ara endavant o serà només una rabieta pel tema de les rodalies. Perquè ahir se’n van sentir molts, de crits; i gairebé tots per la independència. Però realment la gent es va tornant independentista?

Voldria pensar que sí, perquè mira que carda anys, que estem ocupats! Però suposo que el meu caràcter de català resignat que en el fons tots tenim en certa mesura, de català pessimista, de català derrotat, no em permet creure que tenim la independència ben a prop si juguem bé les nostres cartes.

Per començar, tenim el marc jurídic i legal que, sense que hàgim de fer cap mena d’esforç, ens anuncia per escrit que estem militarment ocupats i que no tenim drets ni reconeixement nacionals (l’aparell militar és el garant de la unitat d’Espanya, la Constitució Espanyola ens prohibeix autodeterminar-nos, la única nació reconeguda és la castellana sota el nom uniformitzador d’”espanyola”, etc.).

El mateix marc jurídicolegal ens limita la llibertat d’expressió (que ja em direu quina llibertat d’expressió és la que està limitada). No pots criticar la monarquia, poden tancar publicacions -diaris, revistes…- mitjançant lleis dubtosament pròpies d’un estat democràtic. És el mateix marc que impedeix votar uns partits per no condemnar la violència independentista basca mentre permet votar partits que promouen el feixisme, el racisme, el masclisme, la homofòbia, etc.

De fet, fent la llista m’adono que tan sols amb el marc jurídicolegal en tindríem prou per catalogar l’Estat Espanyol de profundament antidemocràtic. Però n’hi ha més, perquè els dos partits que alternen el poder de l’estat de manera perpètua blinden aquest marc antidemocràtic, de tal manera que ni deroguen les lleis repressores, ni retoquen la Constitució Espanyola (mare de totes elles), ni fan res per reconèixer uns mínims drets nacionals i polítics pels catalans i les catalanes que volem decidir el nostre propi futur. Segons les lleis actuals, de fet, encara que el 100% dels diputats al Parlament de Catalunya votessin a favor de la independència, no la podríem tenir. Està prohibit. Quina democràcia!

Les lleis i els dos partits (gairebé únics) de l’estat componen una coalició perfecta que, quan comencen a anar mal dades, com ara amb les infraestructures, fan que tothom s’adoni mica en mica de les grans contradiccions en què està immers. No només això, sinó que aquestes mateixes persones, evidentment, s’adonen que Espanya no vol canviar (només ens cal escoltar la ministra o veure quin partit guanya les properes eleccions generals -és a dir, un d’aquells dos!-)

I quan s’aconsegueix que la gent s’adoni de tot això, s’adona al mateix temps que el més sensat -i al mateix temps just- és decidir per nosaltres mateixos. Autodeterminar-nos; que significa fer un referèndum democràtic per saber si volem quedar-nos amb Espanya o si preferim tenir un estat propi. I, de fet, després de veure el marc legal on ens trobem i que els partits espanyols el defensen, és de ben segur que el dia del referèndum la majoria de catalans votarem per la independència. O és que algun demòcrata prefereix un estat com aquest?

Salut!