Les entranyes de Sakyr

Aquest era el títol que havia pensat fa temps per a fer un article sobre les eleccions al Congrés de Diputats espanyol. Dic “era” perquè el títol ja no és aquest. Bé, ho segueix sent, és obvi, però la meva opinió ja no és la mateixa. I us explicaré per què; la culpa la té un sopar de castellers…

De fet no va ser el sopar en sí, sinó el debat que va sorgir entre la gent del sopar el que m’ha fet canviar d’opinió. L’argument que tenia jo per demanar el vot del PP era força simple i amb una part d’egoisme: Espanya no ens estima, i com més aviat ens n’adonem més aviat marxarem. Un cop hàgim marxat, podrem donar exemple a tothom i fer que Espanya pugui canviar, perquè des de dins s’ha demostrat que no es pot.

Dintre de tot, segueix tenint lògica el que deia jo. Després de defensar el que he dit al paràgraf anterior, un dels companys em va dir aquesta frase: “Si votes al PP, fas el PSOE bo”. Pam! I és que és definitiu.

Hi ha un munt d’exemples que donen suport a aquesta afirmació, amb l’11M es va demostrar i amb tantes altres coses també. Quan els coses van mal dades amb el PP, el PSOE és qui ens ha de salvar de tot. “Els federalistes ho faran millor que aquests centralistes!” dèiem innocents alguns. Però res!

Portem anys amb el govern del PSOE i l’únic que hem pogut comprovar és que ni amb la pressió (xantatge?) de CiU, ERC i ICV-EUiA al Congrés espanyol i a la Generalitat principatina s’ha aconseguit un canvi cap al federalisme. Quin millor moment que ara hi havia? I no s’ha aconseguit res…

Ni PP ni PSOE volen una altra concepció d’Espanya que la que patim ara. Si votant al PP fem bons al PSOE, millor que segueixi el PSOE al poder i que siguin ells mateixos els qui caiguin pel seu propi pes. Com passa ara amb la nostra estimadíssima ministra d’infraestructures Magdalena Álvarez… Per exemple!

I tot i així, no penso legitimar al PSOE amb un vot llançat a cap urna catalana. És per això que ja dic d’un principi, que no votaré ni PP ni PSOE. Que siguin els espanyols que triïn el seu cabdill, igualment ja sabem que no farà res de bo pels catalans. Si ara tinc algun dilema és si cal votar a algun partit català o si el millor és votar en blanc.

A priori, prefereixo votar en blanc abans de donar el meu vot a cap dels tres partits “alternatius” al PP i al PSOE. ICV-EUiA, s’ha guanyat el meu despreci després d’actuar com a còmplices de l’estat reprimint els moviments socials. CiU, fa temps que em mereix bastant poc respecte (segurament el mateix temps que fa que van pactar amb el PP? potser fa més temps i tot…). I ERC… Ai, ERC! Encara no els entenc. Bé, de fet entenc perfectament el que ja han dit públicament dirigents com ara Joan Ridao. Volen ocupar el lloc del PSC… Doncs perfecte, però el lloc que ocupa el PSC no és el meu.

Així, doncs, si no hi ha res de nou, aquest jove votant anirà a dipositar una papereta buida el dia de les eleccions espanyoles. Ara que hi penso, però, no em quedarà tema per parlar en un altre article pel qual ja tenia el títol premeditat (com aquest). Havia de ser la segona part… L’havia titulat: “I si no, també”.

Salut!