M’he canviat de bloc!

5 11 2008

Us informo que a partir d’ara faré servir aquest altre bloc:

www.jordigasulla.cat

 

Salut!



Carta d’agraïment

18 09 2008

Mai la havia començat per por de fer-la massa curta. De deixar-me persones i històries. No és pas que hagi canviat d’opinió, però he pensat «algun dia la hauràs de començar, així que fes-ho avui i si de cas ja la continuaràs més endavant». Potser és una feina inútil, però almenys hi haurà gent que sabrà que hi penso i que li estic agraït.

Volcà

Gràcies a la mare natura, per existir i per deixar-me existir a mi. Li dec la vida i estaré eternament en deute amb ella. Gràcies a la sort, per haver-me acompanyat fins ara.

Gràcies als nens cruels de la meva infantesa, per ensenyar-me el que era patir. Gràcies al meu jo de petit, per esdevenir igual que ells en molts casos i demostrar-me que com deia el filòsof, cometre la injustícia és sens dubte molt pitjor que sofrir-la. Gràcies als nens sincers que m’ho van advertir i gràcies als que després d’haver-los agreujat em van perdonar i em van deixar ser un altre.

Gràcies als mestres i les mestres que vaig tenir. Als que van ser bons exemples, per fer-me de guies i per demostrar-me que es podia ser bo. Als que van ser mals exemples, per mostrar-me mil exemples de com no havia d’actuar. Gràcies, de debò, a tots; però més als primers, que són els únics que em van donar esperança.

Gràcies a la gent despolititzada, als desencantats amb la política, per dir-me fa temps que tots els polítics són iguals. I gràcies novament al meu jo anterior, per no creure-se’ls i poder descobrir en primera persona que tenien raó. Gràcies als que desobeeixen al partit i a les persones lliures. Gràcies als que ho intenten malgrat tot.

Gràcies a la gent que opina sense conèixer el tema, per ensenyar-me com em deuen veure quan faig el mateix. Gràcies als que reconeixen que no en saben, per ensenyar-me a fer el mateix. Gràcies a aquells que quan veuen que no en tinc ni idea d’alguna cosa simplement me la expliquen. I gràcies a aquells que escolten quan no en tenen ni idea d’alguna cosa, per ensenyar-me’n.

Gràcies a aquells qui van morir per aconseguir quelcom que mai podrien gaudir, per fer-me sentir vergonya cada cop que no m’atreveixo a arriscar el poc que actualment he d’arriscar. Gràcies a aquells que fan el que prediquen, per demostrar-me que és possible fer-ho. I gràcies als que no fan el que prediquen, per demostrar-me que són pitjors que els que no prediquen.

Gràcies a moltíssima gent… No podria dir-los a tots en un sol article d’aquests (ni dos, ni tres, que ja intentaré fer un altre dia). Però no puc deixar de donar gràcies a aquells qui m’ho han donat tot, i se me’n pixa que sigui un tòpic.

Gràcies al pare i a la mare que em van fer néixer. Gràcies per educar-me en valors, per ajudar-me sempre, per posar-me límits quan calia. Gràcies també per equivocar-vos; poques vegades, però que em serviran en un futur, espero. Gràcies… Podria fer aquest paràgraf tan llarg com tots els anteriors junts, però tampoc en faria prou, així que ho escurçaré i ho deixaré amb un «Gràcies per tot el que ja sabeu, i pel que no sabeu també».

Salut!



Tornem a començar!

15 09 2008

Diem hola a la rutina. Ja el tenim aquí, el nou curs acadèmic, amb tot el que això comporta. S’ha acabat utilitzar l’agenda del mòbil només un parell de dies a la setmana, tenir caps de setmana sense res a fer, poder quedar amb la parella tranquil·lament sense patir per arribar tard a no sé quina reunió, mirar qualsevol canal de televisió…

Continuant avançant, recuperant el somni!

En un principi és depriment pensar que a partir de dilluns que ve tot tornarà a ser el de sempre: Aixecar-se molt d’hora, agafar el cotxe que compartim amb unes companyes d’estudis, anar a classes, prendre apunts, discutir amb el professor masclista, dinar, respondre els correus electrònics de torn, fer quatre trucades, respondre’n alguna més i amb una mica de sort tornar a Olot, i amb no tanta sort quedar-me una mica més a Girona embolicat amb altres coses.

I és veritat que t’ensorres per uns instants pensant “collons…” (allargant molt la o), però ep, això dura poc, que hi ha molta feina a fer. Per començar és el darrer any que la Universitat em deixa matricular d’un parell d’assignatures que arrossego des de primer. Així que al lloro. Després, el Consell d’Estudiants, que de feina no ens en falta…

En primer lloc, començar a dissenyar una mena de campanya perquè els estudiants de la UdG sàpiguen que això existeix. Com que a la Universitat no li interessa que els estudiants estiguin informats i organitzats, perquè això molesta, mai s’ha encarregat de dir-los que tenen un òrgan que els defensa, que es diu Consell d’Estudiants, etc. Molt bé, doncs ho farem nosaltres.

En segon lloc, i ja que en sóc el coordinador per segon any, estaria bé aconseguir un equip cohesionat i poder deixar una estructura sòlida de cara als que vindran després. Un funcionament i unes dinàmiques creades i tot això. A part, les tasques que no podem deixar per més endavant: Bolonya, participació, cooperació internacional, etc.

Casum dena, que n’és de llarga, la llista! No detallaré gaire més la feina al Consell perquè em poso malalt. També tenim feina al Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, que és el sindicat d’estudiants on estic posat i l’únic actiu (i ben actiu!) a les nostres comarques. He deixat el secretariat nacional, cosa que em treu feina, però sé que me’n menjaré igualment d’una manera o una altra.

Ostres, miro enlaire i veig un rotllo de text que no es llegirà ningú, però va, que no ho faig mai això d’explicar coses meves i ja tocava. Ara que hi penso, però, m’he deixat la resta de coses que no són de Girona. Que si Maulets, que si la Greda, que si mil històries… Si m’aficiono a explicar la meva vida al bloc potser un dia faig la segona part.

Va, prou. Que espero que vosaltres també us agafeu amb optimisme l’entrada al nou curs acadèmic. Recordeu que al cap i a la fi, guanyarem, així que l’esforç val la pena. Cal seguir treballant per un país més lliure, més just, més bonic, bla, bla, bla. Res, que de reflexió política i social avui poca. Insert coin. Otra vez será.

Salut!

[kml_flashembed movie="http://www.goear.com/files/localplayer.swf" width="366" height="75" fvars="file=1d7d12f" wmode="transparent" /]



Com en saben, els convergents…

16 07 2008

No m’agrada aquella gent que quan veu un convergent -o qualsevol altra cosa que no sigui una reproducció fidel del seu referencial polític- només és capaç de veure-hi una mala persona, de la qual no se’n pot aprendre absolutament res i raó per la qual pot ser automàticament classificada com a exemple que cal evitar i emular inversament.

Artur Mas

Els sectaris, aquesta gent que més que en el país pensen en la seva organització, estan farts de dir que si els convergents fan una cosa, nosaltres hem de fer tot el contrari. La raó que t’etziben és que sinó “t’estàs tornant com ells”. És a dir, una organització revolucionària no pot tenir cap mena de semblança amb aquelles organitzacions que consideri que no ho són.

Em buscaré -una vegada més- una d’aquelles discussions polítiques que a mi m’agraden, amb aquests puristes de la revolució, tot etiquetant a Convergència de revolucionària. Sí, sí: Dic que Convergència és revolucionària. I ho posaré en negreta, per si sou dels que només es llegeixen els meus textos en diagonal: Convergència és revolucionària.

Que per què ho dic?? No heu vist les eines que està utilitzant Convergència en els últims temps? Que si ara un reportatge a l’estil Hollywood carregant-se el tripartit [ConfidencialCAT], que si ara un vídeobloc on Artur Mas explica al votant potencial les meravelles que fa i deixa de fer, que si ara retransmet el 15è congrés del partit en directe per internet, que si t’ofereixen reportatges fets a mida sobre lo guais que són… Això és la revolució i la resta són hòsties!

Tal com diu el nostre estimat DIEC2, una revolució no deixa de ser un “canvi total, radical”. Convergència s’ha dedicat últimament a revolucionar la manera d’explicar al ciutadà com fa la política, i potser els que ens autoanomenem revolucionaris i revolucionàries hauríem de fer un pensament en com difonem la nostra tasca social.

Comparem aquestes dues maneres d’explicar les coses: Aquí teniu un comunicat del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans [clic] i aquí teniu un vídeo d’Artur Mas [clic] explicant qualsevol cosa. Ara dieu-me, què es mirarà més gent? I el més important, què convencerà a més gent? Bé doncs, què és revolucionari i què no ho és? Evidentment, a nivell polític, social o dieu-n’hi com vulgueu, el Sindicat d’Estudiants és bastant més ambiciós que Convergència, per no dir que molt més. Ara bé, un discurs que no arriba a ningú, de què serveix?

Quan parlem de canviar no sé quantes coses, hem de tenir clar que és tan antirevolucionari tenir una mala idea i saber-la transmetre a tothom, com tenir una bona idea i no saber-la transmetre a ningú. Per canviar les coses ens caldran teòrics, escriptors, polítics i xarlatans de tota mena, però també directors de cinema, periodistes, tècnics audiovisuals, webmestres, etc. No tenir alguna de les dues coses és condemnar-nos a que les coses segueixin com estan ara a tot arreu: Així de malament.

Salut! (i revolució, és clar)



Què està passant al Tibet?

2 07 2008

Aquests darrers mesos els mitjans de comunicació ens han fet arribat unes imatges esfereïdores sobre la situació al Tibet; els carrers s’han tornat mortals per aquells qui defensen els drets del poble tibetà. Aquest dissabte vindrà a Olot el director de la Casa del Tibet de Barcelona a explicar-nos-ho de primera mà.

Què està passant al Tibet?

Què està passant al Tibet en motiu dels Jocs Olímpics? Quines reivindicacions està intentant reprimir la Xina? Què va passar l’any 1992 a Barcelona? És cert que l’estat espanyol va utilitzar la tortura contra activistes catalans? Quina relació hi ha entre els dos casos?

  • L’altra cara de les Olimpíades
    Xerrada a càrrec de Thubten Wangchen i Marcel Dalmau

Thubten Wangchen , director de la Casa del Tibet a Barcelona

Nascut l’any 1954 a Kirong (Tibet) Thubten Wangchen va veure’s obligat a marxar exiliat del seu país a causa de la invasió Xinesa. Als 16 anys va entrar al monestir budista de Namgyal, monestir privat de Dalai Lama a Dharamsala (Índia). Va arribar a Catalunya com a traductor i posteriorment va organitzar conferències, exposicions i seminaris sobre la cultura tibetana. Ja instal·lat a Barcelona va dirigir el Lama Project, un projecte destinat a recopilar les tradicions budistes més antigues per tal d’assegurar-ne la continuïtat. Després d’un intens intercanvi cultural amb occident i sota el consell del mateix Dalai Lama, l’any 1994 Thubten Wangchen va crear la Casa del Tibet de Barcelona. L’any 2000 la Casa del Tibet es va convertir en Fundació amb l’objectiu de potenciar la difusió i defensa de la cultura tibetana, els Drets Humans i la cooperació i solidaritat amb el poble tibetà a l’exili, focalitzat sobretot en programes d’educació i salut.


Marcel Dalmau
, artista visual

Nascut a les Planes d’Hostoles, és artista i fotògraf. El 4 de juliol de 1992 Marcel Dalmau va ser detingut a Girona i traslladat a Madrid, on va ser torturat repetidament. Allibetat sense càrrecs, posteriorment va refer la seva vida treballant, exposant a vàries ciutats europees. És l’autor del cartell de les Festes del Tura de l’any 1996. Actualment és membre de l’Associació Memòria contra la Tortura.

Dia: Dissabte, 5 de juliol de 2008
Lloc: Els Catòlics (Olot)
Hora: 17:00 hores

Salut!



Ni canvis tranquils, ni altres eufemismes

14 06 2008

Fa una setmana, la premsa feia ressò de la victòria evident del continuisme dintre d’Esquerra Republicana de Catalunya. De les quatre candidatures que es van presentar a president i secretari general del partit, les continuistes amb l’acció de govern que està duent a terme Esquerra van obtenir un 63,9% dels vots.

Més del mateix...

Abans de començar a renegar, però, sento no haver actualitzat abans aquest últim mes, però estic d’exàmens i treballs i no dono l’abast… De fet encara me’n queden uns quants, però tot i així he decidit agafar-me una estona per tornar a escriure, què coi…

Com deia al principi, el 63,9% dels militants d’Esquerra que van anar a votar tenen molt clar que la feina que està fent Esquerra està d’allò més bé. Tot el que alguns pensaven de les bases d’ERC, que si no els agradava estar amb el PSOE, que si preferien un front nacionalista amb CiU, res de res. La primera conclusió que treiem de les primàries de fa una setmana, és que a les bases d’Esquerra els va molt bé el tripartit.

En canvi, no estic tan segur que els votants d’Esquerra estiguin gaire d’acord amb aquesta línia… Molt em temo que els passarà factura a les properes eleccions autonòmiques. Segur que la disminució de vots no serà tan gran com la de les passades eleccions espanyoles, però es notarà, segur. A part, també queda el dubte de qui encapçalarà les llistes d’Esquerra a les properes eleccions. Serà l’última oportunitat de Carod-Rovira? L’enterraran directament i hi posaran en Puigcercós? No ho tinc gens clar… Però encara que siguin de la mateixa corda, de cara a les eleccions, el candidat hi fa més del que sembla. Ara per ara, Carod-Rovira té més capacitat d’arreplegar vots que Puigcercós.

Si us en recordeu, en un post de fa temps vaig fer dos pronòstics… Un dels dos ja s’ha complert, que era que Joan Puigcercós seria el proper president d’ERC. Ara falta per veure si es complirà també el segon, que era que tindrem tripartit durant quatre anys més després d’aquesta legislatura. Torno a dir que temps al temps, però em preocuparia veure com els independentistes que s’havien engrescat amb Esquerra perden l’esperança per culpa d’una mala estratègia del partit independentista.

Esquerra ha de tenir molt clar que si deixa de ser un referent parlamentari dels independentistes, aquests buscaran un altre partit que els torni a donar esperances. Esperances a nivell nacional -que és de l’únic que he parlat avui- i esperances a nivell social, que ja veurem quines són si els seus líders ens van repetint que l’espai polític al qual aspira Esquerra és el del PSC…

El “canvi tranquil, sense cops de timó i virant de forma suau, tranquil·la i responsable” potser no acabarà de convèncer a tothom. N’hi ha que són gent de partit i que mai deixaran el vaixell, sí. Però n’hi ha d’altres que per aquest camí és molt difícil que ens plantegem mai arribar-hi a entrar. I com que pel que diuen no en puc esperar cap “cop de timó”, i les ponències que s’han aprovat al Congrés Nacional també han estat les continuistes, no sé què espero que canviï dintre d’Esquerra. Potser… Potser no espero que en canviï res.

Salut!



Les coses van així

28 04 2008

Us ho explico. És tan senzill com això: Francesc Argemí (Franki pels amics) està acusat d’arrencar la bandera espanyola de l’ajuntament de Terrassa l’any 2002. I què passa? Doncs que avui l’han anat a buscar al seu lloc de treball i se l’han endut a la presó Model de Barcelona. Així de fàcil.

A la presó

No diré gaire res més del que hi ha a la premsa, perquè això em supera…

Per cert, els que van arrencar i cremar vuit banderes catalanes a Reus en van tenir prou amb ser identificats per la policia, tot i el rebombori mediàtic que hi va haver…

En fi… Sense més comentaris. Si algú encara creu en la justícia espanyola, que m’enviï un correu, si us plau. El vull conèixer.

Salut!



Frases per a la reflexió (II)

20 04 2008

Avui toca el segon episodi de “Frases per a la reflexió”. La intenció és de fer pensar a la gent i en conseqüència provocar una mica de debat (encara que sigui intern). N’hi ha que són grans lliçons de filosofia i algunes altres potser les hauríem de posar en dubte… Jutgeu vosaltres mateixos.

Un navegant enmig del mar

D’allò heroic a allò ridícul només hi ha un pas
Simón Bolivar

De tots els animals de la creació, l’home és l’únic que beu sense tenir set, menja sense tenir fam i parla sense tenir res a dir
John Steinbeck

Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix
Albert Einstein

Hauríem d’usar el passat com a trampolí i no com a sofà
Harold Macmillan

Sempre que ensenyis, ensenya a la vegada a dubtar del que ensenyes
José Ortega y Gasset

La saviesa consisteix en saber que se sap el que se sap i saber que no se sap el que no se sap
Proverbi xinès

La caminada més llarga comença amb un pas
Proverbi hindú

I coneixereu la veritat, i aquesta us alliberarà
La Bíblia, Joan 8:32

Qui procura assegurar el bé aliè, té assegurat el propi
Confuci

La llibertat consisteix en poder fer tot allò que no danyi a algú altre
Assemblea Nacional Francesa (1789)

L’amor a la llibertat fa als homes indomables i a les nacions invencibles
Benjamin Franklin

Qui viu temorós, mai serà lliure
Quintus Horatius Flaccus

Les matemàtiques no menteixen, el que hi ha són molts matemàtics mentiders
Henry David Thoreau

Els savis busquen la saviesa; els necis creuen haver-la trobat
Napoleó Bonaparte

L’amor es una amistat amb moments eròtics
Antonio Gala

Perquè triomfi el mal, només és necessari que els bons no facin res
Edmund Burke

I aquí acaba el recull per avui. Si heu tingut una estona per llegir-ho amb calma segur que la lectura haurà estat profitosa, si no, us recomano que hi torneu un dia amb més tranquil·litat. I si en voleu més, doncs utilitzeu el cercador, que us en sortiran a milers. Però alerta… Com diria la dita popular: Que el llegir no ens tregui l’escriure!

Salut!



15 anys sense Guillem Agulló

11 04 2008

No tinc ganes d’escriure. Potser és la febre. Potser és la ràbia que em provoca recordar el cas de Guillem Agulló, el jove de 18 anys, militant de Maulets, que va morir assassinat per uns neonazis ara fa 15 anys. Els assassins no només estan tots al carrer, sinó que fins i tot n’hi ha que es presenten a les eleccions. Ah, aquests sí que són legals…

15 anys sense Guillem Agulló

Ens poden anar repetint que vivim en un estat democràtic, que tothom pot pensar i dir el que vulgui, però la veritat és que sabem que no és així. Ho vivim dia rere dia. Fa pocs dies s’anunciava que embargarien els sous i els cotxes a alguns dels que van cremar fotos del rei d’Espanya en solidaritat a l’Enric i en Jaume. El seu delicte era haver-se manifestat en contra de la monarquia espanyola cremant-ne un retrat.

L’any passat es van produir centenars d’agressions feixistes al nostre país. Sabeu a quants agressors d’aquests els han embargat el sou o el cotxe? La policia ni tan sols es digna a investigar aquestes agressions! Ni investigar ni perseguir-les, perquè poden dir missa però fa anys que vam descobrir que la policia espanyola tolera -i a vegades promou- la violència contra el nacionalisme català.

Podeu buscar a les hemeroteques dels diaris (els que no censuren aquesta informació, és clar) els següents atacs:

- Incendi de la seu del Bloc de Gandia (04/02/2007).
- Assalt i agressions al casal Jaume I d’Elx (19/02/2007)
- Agressions després del concert del 25 d’Abril (25/04/2007)
- Atac a la seu de Ca Revolta (01/09/2007)
- Agressió a Santiago Rosado, regidor del Bloc de Mislata (27/09/2007)
- Bomba en la seu nacional del Bloc a València (09/10/2007)
- Bomba davant de la seu d’Esquerra Republicana a València (28/11/2007)
- Atac a la Seu d’Intersindical Valenciana (04/12/2007)
- Agressió a una jove de Mislata (06/12/2007)
- Assalt al Casal Jaume I de Sueca pel GAV (17/12/2007)
- Destrossa de Salvem Catarroja (03/01/2008)
- Atac amb bomba de salfumant al casal Jaume I de Catarroja (03/01/2008)
- Incendi de la seu del Bloc de Benicàssim (20/01/2008)
- Agressions a valencianistes a Meliana (21/01/2008)
- Assalt al Centre Social Terra de Benimaclet pel GAV (21/01/2008)
- Atac a Ca Revolta (21/01/2008)
- Atac al casal Jaume I de Monòver (21/01/2008)
- Apunyalament d’un jove a la plaça del Cedre del cap i casal per un grup de neonazis vinculats a la penya Yomus del València C.F. (27/01/2008)
- Nou ultres ataquen un local d’oci de Castelló (08/02/2008)
- A Castelló 4 neonazis graven una esvàstica en la cara d’un jove (09/02/2008)

I un llarg etcètera. Sense comptar les pallisses, amenaces, humiliacions, insults… que reben cada dia milers de catalans i catalanes i que ningú denuncia. Podeu comprovar-ho vosaltres mateixos utilitzant el cercador, però suposo que en el vostre entorn més proper ja s’han donat casos d’aquests, així que què us he d’explicar…

Per acabar, ara sí, us deixo amb un tros del concert que Obrint Pas va fer fa uns anys a València, on la germana de Guillem Agulló llegeix unes paraules d’agraïment pel suport rebut i on Obrint Pas interpreta la cançó que van dedicar-li al jove assassinat: “No tingues por”. La pell de gallina…

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/yf7nC4O04P8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

 

15 anys sense Guillem Agulló

Enllaços d’interès:

Afegit després (vídeo de VilaWeb):

Salut!



T’estimo molt

10 04 2008

Segons el DIEC2… Estimar és “Amar”. Amar és “Tenir amor (a una persona o a una cosa)”. I amor és “Inclinació o afecció viva envers una persona o cosa”. No sé què deu voler dir exactament, però tot i això és una sort que encara hi hagi gent que parli d’aquestes coses. En un món on regna l’odi, la confrontació i la competitivitat cal preservar sentiments com aquest.

L'odi no té cap altre futur que més odi encara...

Avui una cançó. És la versió que els Lax’n'Busto han fet de “Maite Zaitut”, una cançó molt bonica que ens regala el País Basc. Espero que us agradi tant com a mi.

[kml_flashembed movie="http://www.goear.com/files/localplayer.swf" width="366" height="75" fvars="file=6878121" wmode="transparent" /]

De colors són els meus somnis
Tot i que ja m´he llevat
I la son no ve a veure´m
quan la lluna s´ha aixecat

Salto i salto sobre els núvols
sembla que pugui volar
El meu cor fa pampallugues
i no deixa de ballar

Quan posem els peus enlaire
quan posem el cap per avall
quan et crido a la muntanya
i l´eco em va contestant

Quan et faig amb margarides
una pulcera de colors
vull mirar-te als ulls i dir-te
que el que sento és això:

T´estimo molt, jo a tu t´estimo molt
Si estàs amb mi desapareix tot el que és trist
Un dia gris el pintes de colors
Fins a la Lluna i tornar t´estimo jo!

Els meus ulls són com bombetes
Els meus llavis riuen fort
no puc amagar el que sento
quan em mires tant d´aprop

Ara ja no sé què em passa
el cos m´està tremolant
el meu cor fa pampallugues
i no deixa de ballar

Quan s´uneixen els colors
per fer l´arc de Sant Martí
quan escrius amb el teu dit
el meu nom en el mirall

Li dono canya a la ràdio
i és com tu aquesta cançó
vull mirar-te als ulls i dir-te
que el que sento és això:

T´estimo molt, jo a tu t´estimo molt
Si estàs amb mi desapareix tot el que és trist
Un dia gris el pintes de colors
Fins a la Lluna i tornar t´estimo jo!

Maite zaitut, maite maite zaitut
Si estàs amb mi desapareix tot el que és trist
Un dia gris el pintes de colors
Fins a la Lluna i tornar t´estimo jo!

T´estimo molt, jo a tu t´estimo molt
Si estàs amb mi desapareix tot el que és trist
Un dia gris el pintes de colors
Fins a la Lluna i tornar t´estimo jo!

Fins a la Lluna i tornar t´estimo jo
Fins a la Lluna i tornar… t´estimo jo!

Molt… molt… Maite zaitut.

__________________________

A mi em va emocionar…

Salut!