Maquis, lluita antifranquista


Josep LLuis Faceries. L´ Agost de 1957, el “Face” va fer el seu ultim viatge. L´ acompanyava Luis Vicente, alias “el metralleta” i un llibertari Italià Goliardo Fraschi. Van aprofitar el moviment vocacional per passar la frontera. “El metralleta” va ser identificat i detingut rapidament a Sabadell, ciutat on vivia la seva familia. Sotmés a tortura va acabar confessant que el 30 d´ Agost, davant el manicomi de Sant Andreu, tenia una cita amb “el face”. Un grup de franctiradors van ocupar tots els terrats de la confluencia , Pi molist, Urrutia i Verdum, plovia, Faceries va baixar d´ un Taxi i potser per causa de la pluja s´ oblida de mirar les taulades- Un nuvol de projectils li van caure al damunt, no va poder reaccionar, eren les 10:15.Imatges del lloc on van assassinar al Face, i de la placa homenatge.300808-10.jpgfaceries-fitxapost.jpgpict0534.JPG

A partir del dia 10 de desembre 2010, als cines verdi i alexandra, s’estrena la película sobre el maqui Llibertàri, Ramón Vila Capdevila (1908-1963), lluitador infatigable antifranquista i antinazi.

La película ha estat creada per estudiants de comunicació audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra, i el director el gironí Lluïs Galtier.  L’actor que interpreta en Ramón, és Lluïs Soler, que curiosament té una certa semblança facial amb el maqui.caracremada-1.jpg

Per realitzar una crítica haurem d’esperar a visionar el film, però d’entrada és el·logiable aquest projecte com un més dels que se’n desenvolupen cada any per col·lectius invisibles, com la Ruta dels Maquis de Negres Tempestes, la ruta de l’anarquisme de Turisme Tàctic, Ruta de Berga,o els actes homentage de l’ateneu Quico Sabater, o el restaurant Anònims de granollers,…


 Quan parlem de recuperar la memòria històrica, no és fàcil, existeixen resistències, com va passar en l’interior del Front Popular durant tota la guerra civil, …perquè costa tant reconèixer que el Partit Comunista va reprimir durament a Anarquistes revolucionaris, i trostkistes del POUM, des del maig del 37 fins al 39,…perquè costa tant reconèixer que la mateixa CNT des de Toulousse, i el partit Comunista des de l’exili van deixar penjats a les muntanyes als maquis que lluitàven per derrotar el règim franquista, els maquis tot i així van seguir lluitant,amb sabotatges i tàctica de guerra de guerrilles, amb molts pocs mitjans…Els guerrillers antifranquistes, també anomenats “los del monte, maquis,…” van ser perseguits i assassinats per les forces de la dictadura, es manipulàven les seves accions dient que eren “bandolers,assassins,lladres,…”. També França ha amagat el paper jugat pels lluitadors maquis de la península en la resistència francesa antinazi.Quan tindrán el reconeixement que mereixen d’aquesta “democràcia”, que passa que se’ls continúa veient com a terroristes, com “antisistema”? Que passa amb els “enlaces”, familiars i persones anònimes que donàven suport a aquesta lluita que van ser torturats i repressaliats en els municipis en les comandàncies de la Guardia Civil?

Per mi existeix un fort deure moral i social, amb els maquis,  perquè simplement van ser els darrers lluitadors, els que no es van rendir l’1 d’abril de 1939, van continuar lluitant fins el 1963, la majoria fins a la seva pròpia mort.Per ampliar la informació sobre els maquis, us recomano dos llibres que vaig llegir i em van impressionar:

  • MAQUIS, historia de la guerrilla antifranquista: Secundino Serrano. Ed. temas de Hoy.Historia.
  • MAQUIS,la verdad històrica de la otra guerra: José-Antonio Vidal Sales.Ed.temas de Hoy.Historia.

i per aprofundir en la Guerrilla Urbana antifranquista: SABATÉ GUERRILLA URBANA EN ESPAÑA, 1940-1960. Autor: Juan tellez Solà. Editorial Virus.ramon-vila-capdevila.jpgRamón Vila Capdevila, “caracremada”.mapa_maquis.jpg