Memòria històrica i Llibertària


Cada cop que llegeixo, o visiono algun dels documentals http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=RZPB-2KVgxQ,

Reflexiono sobre els fets…l’assassinat de Pedro Alvarez Peso, la nit del 15 de desembre de 1992, a mans d’un policia nacional de la brigada social, que continúa en llibertat i sense haver estat sotmés a un judici, directament el cas es va sobreseïr definitivament.

I analitzo el pes de la prova: Roda de reconeixement, per part de la companya de Pedro, “Yolanda”, del sospitós.

Prova de balística, Descripció del cotxe del sospitós, Coincidència de 2 lletres de la matrícula del cotxe del sospitós, Historial d’accions disciplinàries del sospitós agent de la policia nacional,… detenció del mateix i posada en llibertat al cap d’unes hores…

No puc entendre, no m’entra al cap, a no ser que incorpori la següent informació: Corrupció i Abús de poder, d’un sistema podrit, aleshores em quadra tot, Encobrir la violència institucional, els seus propis errors:

  • Ràpida ascenció i promoció professional de tots els professionals de l’àmbit judicial implicats en el cas: Un exemple: la Magistrada responsable de la instrucció de l’assassinat del jutjat d’hospitalet: Mariajosé Magaldi. Actualment treballa a l’Audiència Provincial de Barcelona.
  • El fiscal del cas…el mateix camí.
  • Els forenses i la policia científica…
  • Els advocats que han portat el cas…que van fer?
  • Possibles coaccions a la testimoni principal dels fets, i a d’altres que hi havia a la zona i van veure la fugida del vehicle…
  • Canvi de destinació del policia sospitós de l’assassinat.

justicia para Pedro

 http://plataformapedroalvarez.com/

Quan s’han esgotat totes les víes burocràtiques, legals i administratives,…només ens queda el Carrer, la solidaritat amb la família de Pedro Alvarez Peso, una persona innocent que va topar-se amb un funcionari públic que va fer ús de la seva arma reglamentària, la seva força per acabar amb la vida d’un ciutadà impunement,

Nosaltres, els oblidats/des, sortim al carrer pacíficament, per reclamar any rere any, i No ens cansarem fins veure a l’assassí cumplint condemna, perquè demanem JUSTÍCIA, i no venjança!!! Perquè sense Justícia No hi ha Pau.

MANIFESTACIÓ 15 DE DESEMBRE DE 2011, PL.Universitat, a les 20h.

Difusió per lluitar contra la impunitat!!!

Fa un any vaig tenir la gran experiència de viatjar a Egipte, i es podia percebre una societat profundament reprimida, com continguda, …per la dictadura del privilegiat Mubarack…i es podia parlar amb el poble, que es buscava la vida amb el que podia, amb la venda ambulant, amb trapis,…amb el turisme. La policia turística era una mena de policia militar corruptem que sembla que s’han tret l’uniforme per posar-se al costat del dictador organitzant disturbis per anul·lar la revolta popular i provocar una guerra civil…moltes semblances amb la nostra història…ara fa més de 70 anys…

epicentro_protesta.jpg

1296183895925egipto1dn.jpg

caosegipto.jpg

Josep LLuis Faceries. L´ Agost de 1957, el “Face” va fer el seu ultim viatge. L´ acompanyava Luis Vicente, alias “el metralleta” i un llibertari Italià Goliardo Fraschi. Van aprofitar el moviment vocacional per passar la frontera. “El metralleta” va ser identificat i detingut rapidament a Sabadell, ciutat on vivia la seva familia. Sotmés a tortura va acabar confessant que el 30 d´ Agost, davant el manicomi de Sant Andreu, tenia una cita amb “el face”. Un grup de franctiradors van ocupar tots els terrats de la confluencia , Pi molist, Urrutia i Verdum, plovia, Faceries va baixar d´ un Taxi i potser per causa de la pluja s´ oblida de mirar les taulades- Un nuvol de projectils li van caure al damunt, no va poder reaccionar, eren les 10:15.Imatges del lloc on van assassinar al Face, i de la placa homenatge.300808-10.jpgfaceries-fitxapost.jpgpict0534.JPG

A partir del dia 10 de desembre 2010, als cines verdi i alexandra, s’estrena la película sobre el maqui Llibertàri, Ramón Vila Capdevila (1908-1963), lluitador infatigable antifranquista i antinazi.

La película ha estat creada per estudiants de comunicació audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra, i el director el gironí Lluïs Galtier.  L’actor que interpreta en Ramón, és Lluïs Soler, que curiosament té una certa semblança facial amb el maqui.caracremada-1.jpg

Per realitzar una crítica haurem d’esperar a visionar el film, però d’entrada és el·logiable aquest projecte com un més dels que se’n desenvolupen cada any per col·lectius invisibles, com la Ruta dels Maquis de Negres Tempestes, la ruta de l’anarquisme de Turisme Tàctic, Ruta de Berga,o els actes homentage de l’ateneu Quico Sabater, o el restaurant Anònims de granollers,…


 Quan parlem de recuperar la memòria històrica, no és fàcil, existeixen resistències, com va passar en l’interior del Front Popular durant tota la guerra civil, …perquè costa tant reconèixer que el Partit Comunista va reprimir durament a Anarquistes revolucionaris, i trostkistes del POUM, des del maig del 37 fins al 39,…perquè costa tant reconèixer que la mateixa CNT des de Toulousse, i el partit Comunista des de l’exili van deixar penjats a les muntanyes als maquis que lluitàven per derrotar el règim franquista, els maquis tot i així van seguir lluitant,amb sabotatges i tàctica de guerra de guerrilles, amb molts pocs mitjans…Els guerrillers antifranquistes, també anomenats “los del monte, maquis,…” van ser perseguits i assassinats per les forces de la dictadura, es manipulàven les seves accions dient que eren “bandolers,assassins,lladres,…”. També França ha amagat el paper jugat pels lluitadors maquis de la península en la resistència francesa antinazi.Quan tindrán el reconeixement que mereixen d’aquesta “democràcia”, que passa que se’ls continúa veient com a terroristes, com “antisistema”? Que passa amb els “enlaces”, familiars i persones anònimes que donàven suport a aquesta lluita que van ser torturats i repressaliats en els municipis en les comandàncies de la Guardia Civil?

Per mi existeix un fort deure moral i social, amb els maquis,  perquè simplement van ser els darrers lluitadors, els que no es van rendir l’1 d’abril de 1939, van continuar lluitant fins el 1963, la majoria fins a la seva pròpia mort.Per ampliar la informació sobre els maquis, us recomano dos llibres que vaig llegir i em van impressionar:

  • MAQUIS, historia de la guerrilla antifranquista: Secundino Serrano. Ed. temas de Hoy.Historia.
  • MAQUIS,la verdad històrica de la otra guerra: José-Antonio Vidal Sales.Ed.temas de Hoy.Historia.

i per aprofundir en la Guerrilla Urbana antifranquista: SABATÉ GUERRILLA URBANA EN ESPAÑA, 1940-1960. Autor: Juan tellez Solà. Editorial Virus.ramon-vila-capdevila.jpgRamón Vila Capdevila, “caracremada”.mapa_maquis.jpg

El Foro per la Memòria demana, amb tota la coherència la desacralització del Valle de los caídos,…actual lloc de peregrinatge del feixisme internacional. Demanen que les tombes del dictador feixista Francisco Franco i del còmplice/ideòleg Jose Antonio Primo de Rivera, siguin entregades als seus familiars perquè els enterrin en el cementiri o torre de la moraleja, o en algun dels seus xalets…

Personalment considero que el més raonable, seria construir un autèntic Memorial laic, museu de les víctimes del franquisme al estil dels camps de concentració alemany, que porten molts anys treballant sobre temes de memoria, recuperació, i transmissió del trauma…per tal que sigui un lloc per la reflexió sobre la violència, i el feixisme, i no una basílica per celebrar actes ultres i catòlics…espanyolistes!Per fer-ho correctament han de treure o destruir els símbols catòlics i els feixistes, és a dir aquells que posen totes les víctimes de la guerra civil dins del mateix sac…greu error. Hi ha les víctimes del bàndol republicà que encara a data d’avui han de posar diners de la seva butxaca per obrir fosses a les carrerteres i acantilats de la península ibérica…

Donant tot el meu suport a qualsevol iniciativa que recuperi la història amagada, silenciada, manipulada… que identifiqui als culpables i responsables de les diferents injustícies, matances, obres realitzades per esclaus ( pantans,línies férrees, valle de los caídos, reconstrucció de pobles,….) com una forma de violència més exercida per la dictadura i els seus “secuaces” actuals “demòcrates”, “cristians” , còmplices dels pactes de silenci i lleis buides…Reflexionant una mica més, crec que no faran cap memorial, millor dinamitem!!!

 Salut

64816.jpglogo-foro-por-la-memoria.jpg

Aquesta imatge és una de les moltes barricades que el 29-S van construir amb containers i tanques municipals, pels treballadors i treballadores emprenyades amb un sistema injust, precari, masclista, capitalista i violent, en la vaga general. Ubicada a la ronda universitat, a la dreta la plaça catalunya, a l’esquerra un dels símbols de la vaga el Banc Okupat, al fons un altre símbol de consumisme el corte inglés.

De veure-la donen ganes de lluitar!!!!

l1180250.JPG

Aquesta imatge recull el moment culminant de les tropes aliades alliberant Praga dels nazis durant la segona guerra mundial, l’any 1945.

Com a detall interessant, a la part dreta els tancs i cotxes inutilitzats, són el material emprat per construir la barricada…

prague_liberation_1945_tanks_barricades.jpg

Aquests dies la lluita social a França està agafant molt força, encara que els mitjans de comunicació pràcticament ni en parlin…Les Barricades tornen a tenir el seu significat més primari, la defensa del poble contra les forces de repressió, el poble que lluita i protesta per canviar una societat injusta, unes lleis absurdes, un capital violent…

Dues fotografies de París, la primera espectacular,entre el foc, les banderes sembla extreta de la guerra civil espanyola…

thumb-embrasementr320x200.jpg

20101015225320x200.jpg

 

Imatge realment espectacular, de la ciutat de Barcelona, i recent, a trav.de dalt a l’alçada del nº41 aprox,  mostra una de les accions del piquets més actius, tallant les víes de comunicació principals de la ciutat, de la rosa de foc…el poble està viu i combatiu!!

Els escamots activistes , encaputxats/des,, des de les 23:40h, de la nit del 28, realitzaren diverses accions. Després derivarien en piquets actius que durant la jornada de vaga construien consciència en una societat més preocupada per “com aniríen a treballar”, aixecant-se 3 hores abans…”per no arribar tard,…i que em vegi el jefe”…, comprant roba a portal del ángel,….ui!! sí quina por…però quan estan retallant, acomiadant, insultant-nos a la cara cada dia, tothom calla, crítica al bar,…i ja està…Però a uns/es quants/es, el fet d’apretar-nos l’argolla del coll, està fent que comencin a explotar les venes…

barricada_travessera_de_dalt_3.jpg

“El 19 de Julio de 1936…” així és com Juan, coordinador del debat, introdueix el tema en qüestió…,Ahir vam disfrutar la primera activitat conjunta i coorganitzada per dos col·lectius molt especials…, Grup Caliu i Radio Nikosia…i no serà la última…

La tarda del 15 de setembre de 2010, la recordarem com un d’aquells moments especials en les nostres vides…, era senzillament deduible, conseqüència previsible, veien  que , prèviament ja havíem disfrutat de dues assamblees de preparació de l’activitat, on l’acollida de la gent de Radio Nicosia va ser genial, la qualitat humana, la sinceritat i la motivació des del primer moment espectacular.

Durant dues hores (de 16 a 18h) per una de les poques ones lliures que resisteixen a la ciutat de Barcelona, la 91.4 fm…(Radio Contrabanda) vam poder escoltar les veus dels “Diferents”…, d’una representació de persones valentes … unes amb diagnòstic de malaltia mental , unes altres amb discapacitat intel·lectual,  reunides a la seu de Radio Nikosia, a un humil, calurós i digne estudi, al centre de Barcelona, a un 3r pis de la bohèmia plaça Reial, vam tornar a fer història i a trencar barreres i estereotips, 2 representants de Radio Caliu (Mireia i Salva), 2 monitors del Grup Interés de memòria històrica (Markos i Ruben), i més de 10 membres de l’Associació Cultural Radio Nikosia van realitzar la primera part d’ un debat molt interessant,( la segona part la realitzarem a la seu del Caliu, al novembre d’aquest any), que aconseguir visibilitzar i denunciar la psiquiatria desenvolupada durant el franquisme,…opinar i criticar.Cal dir que tot el debat va ser filmat, per deixar constància de les experiències i vivències a la història, i poder-les integrar dins del documental que Grup Caliu està realitzant desde octubre de 2009, sobre memòria històrica, discapacitat i salut mental, que si tot va bé, estrenarem a finals de novembre, ja us mantindrem informats…tingueu paciència…i confieu en nosaltres…

El debat va ser tota una lliçó als programes televisius actuals, on els tertulians/es es dediquen a insultar-se i cridar-se mutuament…el nostre debat ans el contrari, intervencions moderades, música , torns de paraula , escolta i sentit del humor… fins i tot una actuació de flamenc en directe!

La organització i l’autogestió és algo que m’ha impressionat, tothom tenia el seu rol, la seva funció : só, micros, moderador, fer entrar als convidats en el moment just, posar límits si algú no deixa parlar, intervenció telefònica,… tot funcionava armònicament, com una petita comunitat.

L’emissora durant tot el debat, era un constant entrar i sortir de persones, fora de l’estudi la gent feia altres activitats, reunions,…gestionava l’associació, un espai viu, per compartir.

El comiat va ser breu, perquè continuarà al novembre i perquè va quedar latent la possibilitat de fer altres activitats conjuntament, això és palpa, és la màgia del vincle entre persones…, saps i decideixes quan comença, quan inicies un contacte, una trobada,…ara bé mai saps cap a on derivarà, bé, jo crec que en aquest cas estic segur, cap a una molt bona interacció entre col·lectius, que lluiten contra els estigmes i la discriminació, caminant junts cap a un altre món, més inclussiu i més igualitari.

images.jpg

logo-radio-caliu.JPGlogo_n11.jpg

Salut

Ruben Sanchez

Next Page »