Antipsiquiatria i Contrapsicologia


SPK hecho 
lo que el SPK realmente hizo y dijo

Realitzo copy/paste de la pàgina oficial del SPK:

Por primera vez, el fundador de la Patientenkollektiv Sozialistisches (Colectivo Socialista de Pacientes), SPK, Huber , responde a las preguntas que un escritor estadounidense había pasado, las preguntas formuladas por Stefan Aust (“… Mi … complejo “), después de haber leer los archivos de la policía. Más nombres de los culpables a disposición.

En este libro se describen los hechos y los acontecimientos de la SPK, que desde los primeros pasos fueron las expresiones, de manera consciente sobre la base de la enfermedad, las expresiones de la enfermedad a encarnarse, las expresiones: como hay cuerpos en movimiento al instante, los materiales en movimiento al instante , la mente en movimiento al instante, y también la luz (foto), vive y ruidos (radio, etc). Hay también están relacionados entre sí los distintos significados sobre Patientenfront, SPK y IZRU.

En la vanguardia de la SPK no se muestran las averías repetidas de los terapeutas obligatoria frente a “la protesta y el fracaso de la medicina (i) legalidad (Iatrolegalitaet) delante de los pacientes colectivo” a los pacientes de protesta.

Por primera vez en el SPK y que continúa hasta hoy en día existen regiones liberadas. Fuera de los límites de los médicos y para el valor.SPK / Patientenfront ha alcanzado su objetivo: vivir en la enfermedad, en arztfreier Wirklichkeit (la realidad, la verdad y la eficacia libre de los médicos). La historia de la enfermedad apenas ha comenzado. Además, este material pertenece a eso. (Disponible también en una versión hablada en cintas de audio).

Por favor, pida a: E-Mail: KRRIM-PF-Verlag@web.de

El llibre, no serà fàcil aconseguir-lo, i després traduir-lo al català…ho intentaré, posaré en marxa la xarxa de suport i ho intentaré…us ho prometo.

Salut i antipsiquiatria, per humanitat!!!

Ruben

Només un mes després de la seva llibertat, el Drs.Huber s’oposen al Congrés Internacional de Psiquiatria, celebral a Paris ( febrer 1976).Una part del FRONT DE PACIENTS , està realitzant actualment l’asignatura KRANKHEIT IM RECHT (Enfermedad en Derecho) des del 23.8.85 a la Universitat.Cita publicada en la revista de cultura i política INVARIANTI (Roma):

“La genética de hoy en día es el genocidio del tercer milenio”

 Amb els mateixos postulats originals dels drs. Huber, contra el iatrogenisme mèdic, plantejament que denunciava a la ciencia mèdica com a instrument de poder per sustentar i potenciar el capitalisme. Com a solució,  Huber proposa la força de la pròpia malaltia, (pro Krankheit), confrontació directa contra els metges, viure la patopràctica, i l’expansionisme multifocal EMF, impuls en cadena i propagació, per crear grups per tot el món de malalts/es conscienciats/des i lluitadors/es.

 Una part del FRONT DE PACIENTS  fa actualment KRANKHEIT IM RECHT (Enfermedad en Derecho) ,desde el 23.8.1985 en D-68,161 Mannheim, calle: U 5, 18.El Front de Pacients, es va fer càrrec d’un buffet d’advocats, i va canviar la seva funció, per lluitar per la protecció política i legal dels malats, per atacar a la classe mèdica i al seu poder. A l’any 1985 elimina la denominació “Bufet Advocats” i l’anomena pròpiament: KRANKHEIT IM RECHT, la única organització Pro-Enfermetat, oberta tots els dies de 9 a 18h. , el que és, és el que era SPK (H) i Tenen clar el que NO són:

  • No són un grup d’autoajuda. Però ajuden a les persones.
  • No és una aliança de pacients,però són solidaritat en estat pur.
  • No són associació d’eutanasia, respecte les decissions de les persones.
  • No són un centre d’acollida.
  • No són una associació pro-drets…

Durant aquest temps, han realitzat 14000 accions d’agitació, han rebutjat a més de 700 advocats ( s’han quedat en 12), més de 700 procediments judicials, denuncies,…han respost a 50 atacs… i han participat en campanyes i congressos internacionals…més de 50 publicacions i 900 publicacions electròniques.Són independents i autogestionats, rebutgen tota subvenció de les administracions públiques, s’organitzen col·lectivament per ser el màxim independents dels diners.Directament en la persona, aquest KRANKHEIT IM RECHT, incrementa les capacitats i potencialitats de cadasqun/a,  entrena tècniques d’anticipació, de pensament, tècniques corporals (Körpertechniken), … proclamen l’abolició de la divisió del treball, de la jerarquía, de les diferents formes d’opressió i repressió.

Abolició de la separació cos i ment, abolició de la separació entre fantasia i sentiment, entre voluntat i pensament… la nostra revolució…Utopatía!!!

En el proper post, traducció d’algun text de Drs Huber...derechopaciente.jpgperiodicojaen.JPG

Les petites investigacions que he realitzat, consultant diferents documents i webs, em porten a la única conclusió sòlida, és que alguns membres del SPK, quan aquest es va dissoldre van marxar a militar a la RAF.

  • No es pot afirmar amb contundència la connexió entre organitzacions abans de 1971, però sí van compartir membres, i una mateixa ideología marxista i revolucionària, he trobat algun document signat per tots dos col·lectius ( vegeu post SPK 5ºpart , de data 6 setembre 2010).

Això no vol dir que l’SPK no realitzés actes terroristes durant la seva existència, com per exemple, a mitjans de Febrer de 1971, a Heidelberg, Siegfried Hausner i Carmen Roll , del SPK ( Col·lectiu de Pacients Socialistes) fan un intent de volar el tren del President de la República Federal.  Arriben massa tard a l’estació de tren i el seu pla és frustrat.SPK  des de la seva creació s’anava apropant a la lluita armada,  fins que el Juny de 1971, , en el seu INFO nº47 declaren:  ”… exigim 500 permisos per utilitzar armes, per a pacients, que puguin exercir el seu dret a autodefensa, freqüentment reinvindicat, contra el terror policial que ha explotat de forma desproporcionada”.  La policia fins ara ho desconeixia, és a partir de la detenció de 2 membres, en un control de trànsit, on es produeix un enfrontament i un tiroteig on un policia és ferit al braç…aquella mateixa nit, la policia asalta les oficines del SPK, i arresta a molts membres.En l’INFO nº51 declaren la rehusió total de declarar (TAV, Totale Aussage-Verweigerung) , per tant cap col·laboració dins la presó, ni amb el jutge, ni amb els metges, ni amb la premsa, televisió, etc,…i això a tot arreu.El SPK es dissol (13 de Juliol 1971) ,com una mesura autodefensiva, per evitar més detencions… i molts dels seus antics membres (Hanne-Elise Krabbe, Rossner Bernhard, Taufer Lutz i Wessel Ullrich) decideixen unir-se completament amb la R.A.F i formen el nucli de l’anomenada “segona generació de la R.A.F”.

El fiscal general però , va negar que hi hagués relació entre la banda Baader-Meinhof (R.A.F) i l’S.P.K.

El 5 de juliol de 1971, es realitza una manifestació a Nova York, en suport del SPK.El 16 de juliol d’aquell mateix any, Wolfgang Huber crea la InformationsZentrum Rote Volksuniversität, IZRU, Fundació del Centre d’Informació Universitat Roja del Pueblo… per tant la lluita continúa…i la repressió tot just acaba de començar.

  Actualment a Alemanya es realitzen tallers d’autodefensa per a col·lectius de persones amb discapacitat,  agafada en essencia és un principi de l’SPK, canalitzat i transformat de violència armada a dret a l’ autodefensa de les pesones amb discapacitat, donat el fet provat de la immensa quantitat d’agressions i violència racista (HEILsgewalt), patida per aquest col·lectiu, en molts casos causant la mort, perpretrada per part de grups d’extremadreta nazis, uns fets que no poden ser dissimulats ni ocultats a l’opinió pública. Em pregunto: Quan aquesta visió arribarà o l’extrapolarem aquí a Catalunya?

raf3.jpg

Continuarà...

A finals de Juliol de 1971, es deté a 11 pacients de SPK i es produeixen nombrosos registres domiciliaris, com vegeu continúa la repressió i culmina amb el 7 de Novembre de 1972, s’inicia el procediment judicial contra els doctors Ursel i Wolfgang Huber, el Grup d’Investigació Internacional dóna suport al SPK, (amb Jean Paul Sartre), però no s’evita que els condemnin a 4 anys i 6 mesos de presó a cadasqun, a Ursel i a Wolfgang. ( és la única sentència contra el SPK).“…la revolució és teràpia i la teràpia és revolució…”, sota aquest lema, la lluita continúa, 1973 es crea el Front de Pacients (PK), continuació del SPK, amb Huber al capdavant des de la cel·la d’aïllament.

El 27 d’abril de 1975, sis persones que es feien anomenar el “Comando Holger Meins” es va apoderar de l’Ambaixada d’Alemanya Occidental a Estocolm. Quatre de les sis persones, Friederike Krobbe, Dellwo Karl, Taufer Lutz, Hausner Sigfried i Wessel Ulrich, inicialment eren membres SPK.  En aquells dies ja estaven afiliats a la RAF, que se li atribueix l’acció.   El “Comando Holger xarxa” ha enviat les seves demandes al govern de Bonn:  6 hores,  que es produeixi l’excarcelació de 26 presoners, incloent a Esslin, Baader i Meinhoff , 20.000 dòlars i un avió a l’aeroport de Frankfurt. El govern de Bonn, va rebutjar les demandes. Un dels hostatges es va llençar del 3r pis i va morir més tard a l’hospital. Tots el supervivents del Comando Holguer, van ser jutjats i condemnats.

 6 de novembre 1975 , els Huber, inicien una vaga de fam, i sis dies més tard els comencen a alimentar-los forçosament.25 al 28 de novembre, del 75 es celebra a Milan, el “Congrés de Psicoanàlisi i Sexualitat”, que reclama la immediata llibertat dels drs Huber.


El 13 de desembre de 1975, Declaració de Premsa , exigint la llibertat, signada per ( atenció!!!): Jean-Paul SARTRE, Simone DE BEAUVOIR, Maître DE FELICE, Mouvement d’action judiciaire, Robert CASTEL, Felix GUATTARI, David COOPER, Franco BASAGLIA, Mony ELKAIM, Roger GENTIS, Jean-Claude POLACK, Michel FOUCAULT i 74 signatures de soci/es del RESEAU INTERNATIONAL.

 20 i 21 de gener del 1976, els drs. surten en Llibertat!!, però els neguen la llicència per exercir com a metges de per vida,… els Huber diuen que “si això és ser metge no ho volem”, però l’acció legal és molt bèstia, perquè aquesta condemna és la mateixa que van dictar contra els metges nazis de Auschwitz, i de la AktionT4.

180px-1970_-_1972_spk.jpg

Continuarà... 

Estem en ple procés d’intent d’institucionalització del SPK, hi ha dictàmens de metges a favor i en contra. ( durant aquest temps, l’SPK, presenta els seus treballs divulgatius i científics).

  • Finalment el ministre de cultura aprova un decret per liquidar definitivament l’SPK, que el considera “mala herba”, que ha de ser eliminada el més aviat possible.
  • 4/11/1970 Desnonament contra el SPK dels locals, com és contra el Dr.Huber aquest abandona els locals amb consentiment dels pacients perquè no els facin fora a tots.
  • 16/11/1970 SPK cursa demanda contra el ministre de cultura.
  • 19/11/1970 Teach-in en la Universitat del SPK, reuneixen més de 1200 estudiants.
  • 9/12/1970: Sentència de desnonament del SPK.
		Continuarà...
spk-raf.jpg
Ells negaven tota col·laboració...jo tinc els meus dubtes
Salut!!
  • Estem al mes de març de 1970, els pacients okupen el despatx Dr.Baeyer, el metge en comptes de donar alguna resposta, posa en coneixement de la policia , i aquesta reprimeix durament: carrega, identifica…i se’ls prohibeix l’accés a les instal·lacions.
  • Prèviament s’havia portat a terme un assetjament contra els locals de SPK: panys amb claus falses, tallades de llum i de telf, registres… volíen fer-los fora fos com fos!!!
  • El propi Parlament Estudiantil, (suposadament d’esquerres), fa una declaració en contra del SPK, i diu que vol un “consultori psicoterapèutic per als universitaris/es” .
  • Tots aquests fets, fan pujar la tensió, i fa que l’ SPK, tregui el seu primer INFOPACIENTS, una revista on fa declaracions, articles,… al juny de 1970. i tornen a okupar el rectorat de la Universitat. (juliol de 1970)
  • Al setembre, comença una nova fase del SPK, la Universitat el vol INSTITUCIONALITZAR…
Continuarà…

nensescotxea.jpg

 “… con culto y pólvora él ha convertido la enfermedad en algo explosivo …”  [Patientenfront, Festschrift (Homenaje al SPK y a HUBER), 1995, pág. 22]

  • Recapitulem, l’ SPK, comença a formar-se ja en el 1965…, i es presenta de forma pública al febrer del 1970,aquí vaig finalitzar el primer post, i en el segon post vaig tractar més la seva organització interna. ( grups de treball diversos, el cercle intern,…)
  • En aquest tercer post, tornem a la cronologia de fets significatius del col·lectiu SPK i la seva trajectòria…
  • Al març de 1970,  els pacients del SPK entren a la Rohrbacherstraße a 12 locals, que havien aconseguit lluitant i fent la vaga de fam ( hi havia un compromís de 4).
  • El 25 de març de 1970, un grup de pacients okupen el despatx del dr.Baeyer, i exigeixen talonaris de receptes en blanc!!!
  • En el “cercle intern” , que es reunia cada nit de dimecres a la casa dels Huber (Ursel i Wolfgang), es van estudiar les diferents perspectives per a la revolució social.
  • El Dr. Huber creu, de forma convincent que 1000 persones, organitzades correctament i de forma efectiva, serien suficients per reduir l’Estat i destruir-lo.
  • Gerhard Müller estava patint en aquest moment de al·lèrgies, els metges del la Universitat de Heidelberg-Clinica no teníen cap explicació per a la seva malaltia. En la seva necessitat, Müller es va dirigir a la iniciadora i líder de la SPK, Ursel Huber. Durant aquesta primera “consulta”, el Dr Hubert li va dir a Müller:
"Al capitalisme no hi ha curació. Per tant el capitalisme
 primer ha de ser destruït. " ( una cita mítica de l’històric
 Buenaventura Durruti...lluitador llibertari, aquest
Huber havia llegit als clàssics...)
  • Acabo amb dues cites més, molt interessants de Wolfgang Uber “Hi ha dues possibilitats: o et creixen pedres al ronyó, o un, tira pedres als centres del Capital. Aneu amb compte amb les pedres de ronyó… “.

“En aquesta societat”, va dir Huber, “tots estem malalts.”

Cada cop sento més curiositat, i estic més impressionat per la idiosincrasia, d’aquest kol·lectiu SPK.

  • En aquest post, més que la continuació de fets històrics com en l’anterior, abordaré el funcionament intern del SPK.
  • L’origen del col·lectiu són el grups de teràpia grupal que va iniciar el Dr.Huber      ( recordeu del post anterior, amb ordre d’expulsió de la Universitat, per aquesta pràctica subversiva,i instar a la rebelió dels seus pacients…), una teràpia humana, real i particular…consistía en fer activitats de lleure: passejar, sortir en cavalls, xerrar, fumar hash…tal qual.
  • Després de la vaga de fam, i la cessió de les 4 sales, la institució les va començar a tancar-les, a ser instigats per la policia,…això va augmentar l’esperit de lluita del col·lectiu, i van decidir organitzar-se millor…crear una nova estructura, un grup de 12 persones, que serien el nucli dur, “cercle intern” , aquests podríen arribar a ser líders polítics i terapeutes (algunes fonts diuen que vinculat a la RAF, i la banda Baader-Meinhof, l’SPK però va negar qualsevol connexió…).  L’existència d’aquest cercle intern  havia de d’estar mantinguda en secret  pels 300 membres restants del SPK (activistes i pacients).

-A més, van crear “els Grups de treball” :

  • “Grup Transmissió de Radio”
  •  ”Grup Explosius”
  •  ”Grup Fotografia”
  • “Grup de Dialèctica”
  • “Grup  de Judo i Karate”
  • “Grup de Sexualitat”
  • “Grup de Religió”
  • “Grup de Marxisme”
  • “Grup d’Educació”

-Alguns pacients havien previst, una organització d’ajuda , per desenvolupar a més a més l’autogestió dels Pacients, també s’havia previst inicialment un esquadró revolucionari anomenat “Fighter”.

  •  Per finalitzar reproduexo 2 dels missatges del Col·lectiu, que difonien en les seves octavetes :

Camarades! No hi pot haver una acció terapèutica, que no és, en primer lloc, clarament , una acció revolucionària…el sistema ens ha fet malalts, donem a aquest sistema un cop de mort d’una empenta!”

“Els organitzadors del sistema capitalista han de ser tractats de la mateixa manera, guardeu fins a la mort les armes de tot tipus, a ells eviteu-los, i quan sigui possible, neutralitzeu-los!”

spkpf.JPG

Aquest estiu vam visitar Heidelberg, una preciosa ciutat alemanya, a una hora i 30 minuts en tren de Frankfurt. És una ciutat turística, amb moltes botigues, bonics carrers, i un edifici d’una de les Universitats més antigues. Un castell impressionant del s.XIII, i un funicular que hi puja del 1800… a part que és la ciutat que té el millor centre de rehabilitació per discapacitats físics…avui en la recerca pel documental que estem  preparant m’he emportat una sorpresa:

  • A Heidelberg,  1968, el Dr.Wolfgang Huber, es revolta contra la pròpia institució,i insta als pacients a organitzar-se i ser subjectes, i no conillets d’indies…li ofereixen com a “suborn” una càtedra, a canvi que deixi d’escriure octavetes. Ell evidentment es nega i continua la lluita.
  • 20/02/1970, Reunions i manifestacions dels pacients a la clínica i Primera Assemblea Plenària dels pacients en el món, SENSE METGES.
  • 21/02/1970: Acomiadament del Dr.Huber i prohibició a ell i a tots/es pacients d’accedir a les instal·lacions de la clínica. Aquests van tots/es a casa del Dr.Huber.(uns 120 pacients!!)
  • 28/02/1970: El col·lectiu de pacients i Dr.Huber okupen  l’oficina del director de l’administració de les institucions universitàries clíniques i fan una vaga de fam.
  • Resultat: Un “compromís” que havia de garantir les condicions institucionals per a la continuació del treball del SPK , (teràpia grupal)en 4 dels locals de la Universitat en la Rohrbacherstraße 12 i incloïa el subsidi financer regular i la lliure prescripció facultativa.

El COL.LECTIU SOCIALISTA DE PACIENTS (SFK/PF)  havia aconseguit que la universitat sencera ,sota la direcció del rector confirmés la incompetència de la facultat Mèdica pel que fa a l’assistència a malalts…

  • Continuarà aquesta apassionant història antipsiquiàtrica…!!!! ”La malaltia es convertirà en una arma”¡¡¡ (“Turn Illness Into a Weapon”)
    • spk_ill.jpg

roberto freireUn petit llibre, del terapeuta i anarquista lluitador, Roberto Freire, ( no el confoneu amb el pedàgog llibertari Paolo Freire…), on explica com la societat actual ( consumisme, egoïsme, individualisme, anestèsia emocional,…) va construïnt unes cuirasses dins cadasqun/a que no ens permeten experimentar el plaer al màxim.Ell ofereix una teràpia grupal, la SOMA, que combina bioenèrgia, capoira autèntica, i molta sinceritat.La primera part del llibre la trobo especialment interessant i es pot aprofundir amb bibliografia de Wilhem Reich i de David Cooper, per a mi és un llibre de pràctica psicoterapèutica dins el paradigma de l’antipsiquiatria.Roberto Freire també ha escrit: “Sin tesao no hay solución”, “Amar sin vergüenza”.Que el disfruteu!SalutRubenlivromenor_soma.jpg