La revolució pacífica ha començat a l’Estat espanyol i a Catalunya, la petita illa d’Islàndia ha donat una lliçó de Democràcia participativa, i nosaltres hem començat.

Des del 15 de Maig, a partir d’una manifestació que reclamava una “democràcia real”, va acabar amb l’acampada a la pl.Catalunya, es va encendre una espurna que va agafar més i més força, i més persones cada dia, moltíssima feina i esforç, que dura fins l’actualitat, i que després d’un desallotjament repressiu i violent per part dels mossos a les ordres de Felip Puig, el 27 de maig, encara va tenir més suport i complicitat de la ciutat de Barcelona, amb respostes de solidaritat de tot el món.

Ara el moviment es concentra en dedidir com canalitzar tota aquesta energia i massa de gent. Els barris i municipis están organitzant assembleas, la coordinació gràcies a les xarxes socials i noves tecnologies és imparable.

El moviment continúa amb accions concretes: marxa popular cap a madrid (19 de juny), manifestació per evitar l’entrada al parlament (15 de juny), accions a fàbriques, hospitals, universitats…Escolto molts comentaris, que busquen desanimar,…no ho aconseguirán, és utòpic,…el més important que les persones hem reaccionat, i amb contundència pacífica, i això no s’ho esperàven, i el camí serà llarg i lent, però el més important és que s’han donat els primers passos…ara toca caminar, i no aturar-nos.

Salut i revolució,   Ruben Sanchez

acampadabcn-09.png

http://acampadabcn.wordpress.com

 

 

 

n Sa

nchez